Vés al contingut principal

Webgrafia


EDICIÓ DOCUMENTAL:

CARDELLACH, T.; PUIG, P.; RUIZ, V.; SOLER, J. El llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa (1228-1652). Barcelona: Fundació Noguera, Col·lecció Llibres de privilegis, 10, 307 p. Vegeu.

SOLER, Joan. La formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331). Barcelona: Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, 44, 2008, 330 p. Vegeu.



GESTIÓ DOCUMENTAL:

CARDELLACH, Teresa; MUNUERA, Marta; SOLER, Joan. El Sistema Paradís. Sistema de gestión de documentos en el Ayuntamiento de Terrassa. Terrassa: Arxiu Municipal de Terrassa, 2010. Vegeu.

MUNUERA, Marta; SOLER, Joan. Gestión y preservación de bases de datos. Material docent del curs homònim celebrat el dia 11 de febrer de 2011, Asociación Archiveros de Navarra. Vegeu.

ORENGA, Laura; SOLER, Joan. Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés? Material docent del curs homònim celebrat els dies 10 i 17 de novembre de 2010, Associació d'Arxivers de Catalunya. Vegeu.

SOLER, Joan. Un registro di protocollo per il futuro? Ponència presentada al seminari Un futuro per il presente, celebrat els dies 11 i 12 d'abril de 2011 a Bologna. Vegeu.


PRESERVACIÓ DIGITAL:

SOLER, Joan. La preservación de los documentos electrónicos. Ed.UOC, 2008, 123p.

SOLER, Joan. Del bit al logos. Preservar documents electrònics a l'Administració local. Diputació de Barcelona, 2009, 349p. Veure portada.

RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan. El Registre General electrònic d'entrades i sortides. Preservar una base de dades de conservació permanent. Curs realitzat a l'AAC els dies 9 i 11 de novembre de 2009. Veure slideshare.

SOLER, Joan. Per un vocabulari comú. Informàtics i arxivers arribarem mai a parlar un mateix llenguatge?. Barcelona, 2010. Veure slideshare.

SOLER, Joan. Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa. Ponència del 6è Simposi d'InterPares 3 a Barcelona, 5 d'octubre de 2011. Veure slideshare.

SOLER, Joan. "La il·lusió d'un vocabulari comú de la preservació digital". AAC: Lligall-31, 2011, p.14-43. Veure.

SOLER, Joan. "Una diplomàtica pels documents en crisi." AAC: Lligall-32, 2011, p.42-76.

SOLER, Joan. La preservació del Registre General d'entrada i sortida de documents de l'Ajuntament de Terrassa. Cas d'estudi 3 de III Projecte InterPares, abril 2012. Veure.

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …