La informació de qualitat és el nou or.

La cacera de la notícia veritable i sincera ha iniciat una nova febre de l'or.  La nova febre de l'or és, ara, la recerca d'aquesta veritat primera, la qual no es pot obtenir si la informació no és de qualitat. D'igual manera que es parla de què les "dades" són el nou or negre, el nou combustible dels negocis del segle XXI, podem parlar de l'or com el bé preuat que simbolitza les dades i la informació de qualitat. Però això no és una cosa nova, la vinculació de l'or amb el coneixement de qualitat ja la trobem a la Bíblia.



Aquesta reflexió la faig després de llegir la breu columna d'Umberto Eco "La colomba d'Eliseo" publicada en el petit opuscle Con l'aria di scherzare, publicat el 2017. En ella comenta la simbologia expressada a la paràbola del Psalm 68, 4, 14, on es parla de com les ales de la coloma es van cobrint d'argent i de reflexes d'or a la punta de les plomes, després de les batalles. Dues són les interpretacions més acceptades de la paràbola. La primera considera que l'or és el text escrit, mentre que l'argent és l'espai en blanc entre lletres i paraules. La segona va una mica més enllà, l'argent és el coneixement evident mentre que l'or aquell més amagat, l'ocult i, per tant, el més interessant. L'argent, per tant, sense deixar de ser important és el coneixement més "lleuger", utilitzant el concepte a la manera de Gilles Lipovetsky. L'or seria el coneixement més pregon, més profund, més vertader. En l'argent, doncs, hi veuríem el símbol de l'espai més proficu al desenvolupament de la informació falsa o mentidera, per la seva lleugeresa, la seva necessària rapidesa,el seu impacte més intens, malgrat la manca de rigor o de certesa. En l'or, trobaríem el símbol del descobriment del per què d'aquesta informació, de la voluntat concreta del missatge i de la del seu autor i divulgador. És sorprenent com ja a la Bíblia es menciona la necessitat de veritat en el missatge i de qualitat per millorar l'apropament a la veritat.


Entre l'or i la plata hi hauria però algun espai intermig? Existeix un espai intermig entre la falsedat i la veritat en les informacions que llegim? Sí. De nou, citant a Eco, la diplomàcia quotidiana demostra que potser no totes les mentides són dolentes perquè sí. A vegades són necessàries, sigui per desbloquejar converses, per mantenir i protegir un estatus quo, per garantir una mínima pau social, per tenir dinars de família cordials i no nocius. Un concepte de diplomàcia quotidiana del qual també en parla Richard Sennett, i que defineix com una de les eines més útils i com una de les millors  pràctiques socials per assolir espais profitosos de cooperació, quan les coses van mal dades o no hi ha consens necessari. Com els buscadors d'or, de manera afanosa i, si cal, malatissa, hem de buscar les dades de qualitat, la informació crítica ajustada i pertinent. El nou or és això.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.