L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Finalment apareix l'Original?

Tot just pocs minuts després que publiquéssim el dia 31 al vespre el post "The Nota - Anàlisi diplomàtica" on avaluàvem la genuïnitat de la refacció feta del presumpte informe que la CIA hauria enviat als Mossos d'Esquadra el passat 25 de maig, i on vam haver de treballar sobre un munt de suposicions i amb una suma alta de preventius, el diari El Periódico va publicar el presumpte l'original des d'on es va generar la refacció. Com també vam advertir ahir, la cosa tot just havia acabat de començar, de manera que ja prevèiem que apareixeria més informació al respecte. Tot el què dèiem ahir sobre "The Nota" aplicava sobre la refacció. Amb el presumpte original davant cal una nova avaluació. Aquí el tenim:

Còpia simple d'un presumpte original del dia 21 d'agost.

Una de les crítiques que realitzem habitualment és que els documents presentats per la premsa solen oferir més defectes que virtuts. No parlem ara del seu contingut, sinó sobretot de la part formal, la que d'entrada aporta credibilitat a la font primària basada en document que es vol presentar com a prova de l'argumentari que a continuació es desenvoluparà en l'article periodístic. Ahir criticàvem la suma d'errors contingents que presentava la refacció i ja es va demostrar que alguns eren fruit d'una mala praxi per part del diari en el moment de la transcripció. Avui el que podem dir és que la imatge que se'ns presenta és clarament borrosa, apenes s'hi pot llegir el text que transporta, tot i que amb una mica d'esforç es pot acabar deduint (aquesta pràctica ens recorda la de El País amb la primera publicació dels Papers de Bárcenas el 2013). S'hi aplica una marca d'aigua en prova de propietat, pràctica també habitual per part de la premsa, no sigui cas que algú manllevi la imatge (i s'emporti l'exclusiva). Per la lectura d'aquest presumpte original es veu que la tipografia és Times New Roman (no Cambria com a la refacció, ni cursiva itàlica com la refacció de La Sexta). Es manté el concepte castellà "Nota", desapareix la "s" de "administratives purposes". Desapareixen les cometes <<>> i tornen les "".

El més interessant però és que hi ha un ennegriment en tres dels camps informatius: al "Memo number", a la "Reference" i a l'inici del text que presumptament es va enviar als Mossos el 25 de maig. Els dos primers són els que permetrien retrobar l'original autèntic del document produït. El què penja El Periódico és una còpia simple no autenticada, no hi ha cap certificació, ni prova de procedència (segell, logo, etc)  i només hi ha un signe de propietat a la marca d'aigua (que és posterior i posat per El Periódico). Que sigui de la CIA, - nosaltres tristos mortals no en serem mai uns grans experts-, ens ho hem de creure i punt. Res en el presumpte original indica que provingui de la CIA, res o demostra. El que sí que està clar per la Diplomàtica i pel Dret és que una còpia simple té sempre valor informatiu però mai pot ser prova en un entorn jurídic. El "Memo number" és en realitat un "Memorandum number", és a dir, el número que identifica de manera unívoca aquest document (anomenat memoràndum) en relació als altres que emet el productor en el desenvolupament de la seva activitat. La "Reference" pot fer referència a un número d'expedient, a la persona que emet l'informe o, a alguna cosa que permeti traçar un camí cap al productor del document (una mena de tracknumber). Ja hem dit fa un moment que no som pas experts en documentació de la CIA ni de cap altra servei de seguretat (no es pot saber de tot ni en tot moment), però és evident que l'anonimització respon a la necessitat de protegir la font que ha produït el document a El Periódico i, a la vegada, ens impossibilita recercar-lo per altres camins.

On sí podem posar algun dubte més seriós (una de les sospites, per altra banda, que també apuntava ahir Wikileaks) és amb l'expressió SECRET//REL TO USA, ESP ONLY i les seves derivades que apareixen en el presumpte original. Aquesta ens indica en primer lloc la classificació de l'informe, evidentment SECRET, és a dir, el segon nivell de seguretat després del TOP SECRET. El REL TO vol dir "Realeased to", és a dir, alliberat o que es pot posar fora d'un entorn confidencial, en aquest cas, tant als USA com a España. En aquest sentit convé abundar en la sospita que diem. El codi de país que utilitza la CIA, segons Wikileaks, es basa en la ISO 3166 "Codes for the representation of names of countries and their subdivisions". La CIA sembla també utilitzar la codificació STANAG 1059: "Letter codes for Geographical Entities". Efectivament la ISO 3166 utilitza els codis ES, ESP o 724 per Espanya. La codificació STANAG, també fa servir ESP. Una darrera codificació coneguda per la CIA és la GC o Geopolitical Entitites and Codes (FIPS, PUB 10-4), que fa servir SP. Cap dels codis utilitza d'entrada el nom complet d'SPAIN. Aquesta informació la podeu trobar en obert a la llibreria de continguts de la pròpia CIA. En el presumpte original de El Periódico trobem l'ESP a l'inici del document però en la transcripció del missatge del dia 25 de maig apareix S//REL TO SPAIN. Caldria veure l'original del dia 25 per determinar si això també així o no. Determinar si és corrent i pràctica habitual no utilitzar codi d'abreviatura i desenvolupar el nom complet del país. O si, en definitiva, aquest podria ser un element de sospita que pogués posar en dubte el presumpte document.

Però, com era en realitat l'original del 25 de maig?

I aquí hi ha un altre element a posar en discussió. El pressumpte original que se'ns presenta és un memoràndum enviat el 21 d'agost a petició d'algú (o d'ofici, això no es pot determinar), que reporta informació d'un altre presumpte original del dia 25 de maig que no veiem en la seva integritat sinó només en l'assumpte que es va enviar. És a dir, no sabem qui envia el del 25 de maig, si es fa amb un memoràndum o no (recordeu que rep la denominació no anglòfona de "Nota"), ni quina "reference" tenia, ni si era de prioritat alta o no, entre tants altres interrogants. Es va fer servir el mateix canal que s'ha seguit per fer arribar el presumpte original que ara analitzem? On és l'original del 25 de maig? Aquest seria l'original que valdria per demostrar de manera més forta possible el què es pretén defensar.

Volem deixar clara una cosa abans de continuar a fi i efecte d'evitar algunes de les crítiques possibles als nostres arguments. No posem en dubte el contingut del què es transmet en aquest presumpte original, no qüestionem la "veracitat" perquè ni som adivins ni jutges, com tampoc posem en dubte la refacció feta de manera barroera d'ahir, és a dir, mantenim per sobre de tot la presumpció de sinceritat d'allò que se'ns transmet, però mirem de demostrar males pràxis que fan restar més confiança i credibilitat que guanyar-la. Insistim que els Mossos ahir mateix van dir que van rebre informació en el sentit del què diu el presumpte original i que li van donar "baixa credibilitat", basant-se segurament amb un contingut molt vague, tal com també vam dir ahir. Ara bé, ¿ens ho hem de creure tot simplement per aquesta presumpció? 

Arriba a un punt que davant tanta incertesa (en aquest tema i tants d'altres) el ciutadà comença a tenir dret a saber amb propietat i de manera completa la informació i la natura de les fonts utilitzades per transmetre aquesta informació. Ho demanem a les administracions públiques per la via de la transparència, ara ho demanem també a la premsa per la via de la transparència, l'ètica i el dret a la informació de qualitat. Aquesta reclamació és la que fem utilitzant la Diplomàtica, com a ciència que estudia el context, la forma i l'essència de qualsevol realitat documentada de natura jurídica i que permet conèixer amb gran detall i precisió les característiques d'un document. I en el cas que el coneixement de la tipologia documental o de l'agent productor no estigui clar, mirem de col·laborar en què el ciutadà sàpiga fer les preguntes necessàries per rebre respostes igualment pertinents. El què tenim clar és que aquest presumpte original és de natura jurídica, de manera que hi podem aplicar un mètode d'anàlisi formal sense problemes. El que reclamem és més claredat en les explicacions i en el reforçament de la font que s'utilitza.

En aquest sentit recordem fa uns anys quan Wikileaks va filtrar els cables diplomàtics de l'Administració nordamericana. La premsa d'aleshores va dedicar pàgines i pàgines a dotar de credibilitat i confiança uns cables que arribaven en molts casos amb aparences semblants a la que tenim sobre la taula. En aquell moment, un diari com Der Spiegel publicava quadres d'aquestes característiques per explicar bé cada un dels codis utilitzats. Podríem imaginar una premsa tant ben documentada com aquesta en el nostre país? No hauria aportat una credibilitat molt més alta una explicació detallada de cada un dels codis? Fixeu-vos si s'hagués fet d'aquesta manera!!


Un darrer comentari sobre el procediment de producció i la filtració.

Fins l'aparició d'aquest presumpte original la data que hi apareix de 21 d'agost no havia sortit en cap de les notícies que s'havien publicat. El document sembla doncs, fet quatre dies després de l'atemptat de Barcelona. El document, com hem dit segurament es fa a petició d'algú o es fa d'ofici per part del productor. Qui rep el document és el CITCO, el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado. D'aquest centre d'intel·ligència surt el document que arriba a El Periódico. Qui filtra això? Es filtra des del CITCO, cosa que ens faria parlar d'una praxi absolutament deplorable en temes d'alta seguretat com aquests? Perquè no el publica directament el CITCO i s'evita camins colaterals, així no sospitaríem de segones intencions, no? O algú extreu el document d'alguna altra manera i té accés a canals de comunicació interns i els esbomba? No hi ha res delictiu en aquesta praxi?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.

Els mentiders han de tenir bona memòria! Sobre Lorenzo Valla i les fake news.