Diplomàtica.cat

Feia temps que volia fer una comparativa. Les cartes de sol·licitud d'un referèndum pactat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat Espanyol són això, cartes, en plural. N'hi ha hagut dues per cada banda, almenys conegudes. Unes el 2013 i les altres aquest 2017. La manera d'actuar d'un govern i de l'altra han estat força diferents i voldria fer-ne referència per observar com, lentament, les coses van canviat. I canviar no vol dir anar cap a millor o pitjor, sinó que canvia l'estratègia comunicativa, el procediment seguit i la manera de demostrar autoritat a partir del document escrit. Perquè amb la petició d'un referèndum i amb la resposta a la petició els dos governs han volgut actuar amb força simbòlica, i a vegades fins i tot amb violència simbòlica.


Procediment de 2013.
El 26 de juliol de 2013 Artur Mas, l'aleshores president de la Generalitat , envià una carta sol·licitant un referèndum pactat amb el Govern espanyol al president…

I això vol dir que si és només un esborrany és un document incomplet, inacabat, de treball, sotmès encara a variacions i possibles noves versions, sense ser un document final. I si no és final no és un document original, i per tant no pot ser primer, complet i efectiu jurídicament. I això és el què diu la ciència diplomàtica, la que s’ocupa de l’estudi de l’autenticitat i la falsedat dels documents de natura jurídica en tots els seus diferents estats de transmissió.
La primera conclusió és que l’esborrany publicat per El País, per la seva natura, no pot produir cap tipus d’efecte jurídic, és a dir, no es pot utilitzar ni a favor ni en contra de res. I ni molt menys es poden iniciar accions judicials. Formalment li falta tot tipus de garanties. No està validat, per tant no està finalitzat i no es poden atribuir responsabilitats a les persones que l’haurien d’haver validat. No disposa de cap informació que demostri el seu origen, el diari les silencia. Les metadades del pdf penjat per E…