dissabte, 31 d’octubre de 2015

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 

Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? Per aquest motiu hem fet aquesta petita recerca i veurem com s'ho fala gent per fer-nos creure que els seus panellets són els millors ... tot i que, en realitat, no en provarem cap.

Credibilitat basada en el principi d'autoritat.
  
El principi d'autoritat s'acostuma a guanyar si el productor de la recepta obté la categoria d'un reputat cuiner. És el cas de les receptes que Carme Ruscalleda o Nando Jubany han promocionat des de fa temps i que són utilitzades o bé literalment o bé com a inspiració per als productors de panellets casolans. Que la recepta sigui una proposta d'autor no fa els panellets més o menys bons, però sí que els fa "diferents" i es doten de qualitat per l'autoritat que els emana. En aquest sentit el productor reputat fa el paper d'autoritat "sobirana" i carrega d'autoritat la pròpia recepta. Observeu els enllaços que us proposo per analitzar aquest punt. Dos d'ells són de blocaires que s'inspiren en la recepta de Carme Ruscalleda i l'altra és una proposta del mateix Nando Jubany que, curiosament i per a dotar de major força la seva proposta, omple la pàgina amb una ostensosa signatura autògrafa:




Compte! A vegades no té perquè ser un conegudíssim cuiner l'autor reputat. A vegades s'apel·la a la pròpia germana com a gran cuinera! El principi, en aquest cas, funciona de la mateixa manera.


Credibilitat basada en la tradició, el context i el procediment.

Quan l'autoritat emanada de l'autor no és suficent o no pot ser al·legada com a element de qualitat, les receptes opten per contextualitzar-se. Omplir d'argumentari de context sobre la tradició de la recepta, la seva antiguitat, la seva repetició en el temps, la seva transmissió entre generacions entre d'altres estratègies serveix per carregar de credibilitat la proposta. No hi ha persones d'autoritat, però sí procediments estabilitzats en el temps que permeten garantir que el producte resultat, el panellet, serà bo sí o sí. Als enllaços que proposem veureu com s'apel·la a la tradició, als mètodes pastissers més elaborats, a un origen estimat proper al segle XVIII.




Credibilitat certificada: els panellets ETG.

El procediment continuat, una sòlida tradició i un context ben estructurat a vegades no són suficients per a tenir clar que la recepta és la millor i, que el panellet resultant, serà bo. No. Cal elements que dotin de més fortalesa aquests elements. És quan entra la possibilitat de certificar aquesta realitat. Això és el que a Catalunya s'ha fet amb el certificat ETG o Especialitat Tradicional Garantida. Aquest certificat aprovat i vigent almenys entre els anys 2002 i el 2010 ve avalat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, per tant, per una tercera part independent entre els pastissers i els consumidors, que aporta una visió científica a la tria. Seguir un procediment concret amb uns productes igualment predeterminats i homologats aporten la credibilitat necessària, i, com ja hem dit, més elevada que la mera transmissió de coneixement entre ciutadans.




Una forma ostentosa.

Quan no hi ha una autoritat que ho avala o una tradició certificable, aleshores el métode més utilitzat per dotar de credibilitat la teva recepta i el teu producte és utilitzar la forma. En aquest cas cal una forma ostentosa i persuasiva, de manera que a partir de la visualització prenguem confiança en els panellets proposats. És a dir, que siguin bons perquè així ho semblen a primera vista. Aquesta estratègia és aplicable a propi producte: penso en els pastissers que utilitzen colorants per fer més atractius els panellets que venen. Però també és aplicable en la propaganda tant dels ingredients com dels panellets ja preparats. Mireu sinó aquests catàlegs d'un supermercat reputat amb informació relativa als ingredients de l'empresa Frit Ravich:


Més curiosa és la manera d'entendre Frit Ravich els seus catàlegs on-line. En un de molt conegut que intitulen "Panellets" en el seu enllaç hi trobarem coses ben curioses, que malauradament no tenen res a veure amb panellets. Tenir cura entre el nom de la cosa i la cosa també aporta més o menys confiança.


Falsos.

Els panellets i les castanyes són propis de la castanyada a Catalunya. Tot allò que es presenti fora d'aquest entorn territorial i temporal és inspiració, imitació o simple falsificació. Ara bé, per a falsificacions espectaculars us proposo aquestes dues. La primera parla d'una operació de sincretisme entre la castanyada i els Halloween per la via d'una relectura gore dels panellets. La segona ve proposada pel Puyi i el Keite fa uns anys al Crackovia i que és deliciosament delirant.




Quan tot falla.

Quan l'autoritat no és suficient, quan el procediment i la tradició no són demostrables, quan la forma no pot ser ampulosament modificada, aleshores el darrer mètode per fer creïble algun cosa és el "per què sí", el "per què jo ho dic" i la persuasió indiscutible. Així ho fa la "puta iaia":



Au, que tingueu bona castanyada i mengeu molts panellets! Ara ja teniu arguments per acabar de valorar si són els més autèntics o si són fets amb pinyó coreà!!