Vés al contingut principal

L'home clau de la versió espanyola de la resposta de Juncker sobre la Independència de Catalunya és ...

Miraré de ser breu per evitar masses disquisicions que no portin a "lugar alguno".  Us he de dir que aquesta vegada la recerca no la he fet sola sinó que ha estat un equip d'arxivers i diplomatistes que m'han donat un cop de mà a rastrejar. D'acord, però rastrejar què? Doncs les metadades residuals que han quedat en els diferents documents en còpia que s'han anat difonent de les famoses dues respostes que el president del Parlament Europeu Jean-Claude Juncker hauria donat a la pregunta de l'eurodiputat conservador Santiago Fisas sobre què passaria si el Parlament Autonòmic de Catalunya proclamés una Declaració Unilateral d'Independència. El repàs de les metadades que hem trobat no ens han donat el nom de la persona que va fer la versió espanyola, la que és més controvertida i ha estat no acceptada pel propi Juncker com a resposta atendible. No l'hem trobat. Però sí que creiem haver trobat la persona clau que ho pot saber.

Molt sumàriament us poso en atencedents. El 21 de juliol passat l'eurodiputat Santiago Fisas va entrar una pregunta parlamentària que requeria resposta per escrit. Aquesta té el codi E-011776/2015. Durant l'estiu no hi ha resposta. En data 22 de setembre sembla que Fisas rep una resposta per escrit i a les 15:42 la publica al seu perfil de twitter:
El revolt mediàtic que genera és intens i no deixa indiferent a cap dels partits polítics que es presenten a les eleccions del 27S. La premsa s'hi abraona i utilitza la resposta en espanyol per descartar un ingrés automàtic de Catalunya a la Unió Europea en cas d'independència, i menys en cas de DUI. Al mateix temps, però, al web del Parlament Europeu on es poden consultar les respostes per escrit també s'hi penja una resposta en anglès, a part de l'espanyola. 

Passen les hores i al matí del dia 23 alguna cosa no es veu clara. L'assistent de l'eurodiputat Ramon Tremosa, Marga Mayola alerta de dues respostes diferents a la mateixa qüestió plantejada per Fisas. A les 12:40 denuncia a twitter una possible manipulació:
Immediatament l'assessor de Ramon Tremosa, Aleix Sarri, també ho denuncia a les 12:54:
Aleix Sarri informa que a les 15:36 del 23 de setembre que s'enretiren les dues respostes, l'anglesa i la castellana, del web del Parlament Europeu, i efectivament encara a hores d'ara no es poden consultar:




Aleix Sarri manifesta en una Última Hora del 23 de setembre, a les 17:10, que el text bo és la versió anglesa:
És el diari VilaWeb qui reacciona més ràpid a ampliar la denúncia i a més accedeix a dos documents de word, que continuen enllaçats a la notícia, amb les dues respostes. Els dos documents de word són del 22 de setembre fets a la mateixa hora, a les 10:41. La data és anterior a la notícia via twitter de l'eurodiputat Fisas. Té raó de ser doncs, que siguin les respostes en word que es van penjar al web del Parlament Europeu a continuació en format XHMTL (com sembla ser pràctica habitual). Les metadades dels dos documents són migrades però ens certifiquen l'hora d'elaboració. La versió anglesa no té autor. La versió espanyola, en canvi, sí: ADM-Laguerre Olivier.

El diari Expansión penjar la versió castellana, però en format PDF, datada el 22 de setembre a les 17:57, el dia que s'inicia tot el revolt. També es penja la pregunta formulada el 21 de juliol per Fisas però amb data de 22 de setembre a les 17:30. A les metadades hi ha una metadada d'autor que posa: cgarralda. Parlem d'una treballadora del Parlament Europeu. El seu nom apareix en les metadades d'un document que ha creat, però és ella responsable d'enviar-ho al diari Expansión? No. El document pot haver estat recollit per qualsevol persona i haver-lo enviat al diari en pdf, sense ordre o permís de cgarralda. En això hi ha un descontrol important segurament en els sistemes d'informació del Parlament Europeu. Aquesta informació la tenim gràcies a aquesta treballadora que es va posar en contacte amb nosaltres per queixar-se, amb raó, que li atribuïem responsabilitats que no li pertocaven. En això hem de demanar disculpes, ja ho vàrem fer i insistirem en aquest tema. Ella no és responsable de res, de res. Però malauradament, el seu nom apareix a la metadada i aquest residu en un document en pdf fora de sistema la compromet a ella de manera perillosa. En aquest sentit el sistema de gestió documental del Parlament Europeu hauria de millorar substancialment,.

Altres diaris recolliran els pdfs de Expansión i els reproduiran en hores posteriors. Per veure la versió anglesa que es dóna per bona podeu veure-la a la República de las Ideas. Si el descarregueu i analitzeu les metadades no hi veureu cap nom.

En tots els documents analitzats en formats de word o pdf només surten dos noms que, com acostuma a passar, es transmeten en les còpies successives de documents electrònics. No hi ha normalment polítiques molt severes d'anonimització d'autoritats i sempre s'escapen dades d'aquest estil. Són aquestes dues persones, com hem dit, CGARRALDA o Olivier Laguerre, responsables de la versió espanyola de la resposta de Juncker? No. Ho tornem a repetir: No.

Com diem cgarralda apareix en el pdf de la pregunta al diario Expansión, però queda fora de qualsevol elocubració. La persona clau però, ens sembla Olivier Laguerre. Els nostres contactes al Parlament Europeu, en concret una persona que anomenarem "Elvis", ens han indicat que Olivier Laguerre és ingénieur d'Etude al Parlament Europeu, i exerceix d'informàtic per les qüestions parlamentàries (les anomenades QE) al dit Parlament. L'acrònim ADM que apareix al seu davant fa sensació de referir-se a la seva condició de system admin del sistema de gestió documental de les preguntes parlamentàries. No és un atzar, per tant, trobar-lo en moltes de les qüestions emeses, a les metadades dels fitxer. El més recent és el de la pregunta P-012942/2015 feta per l'eurodiputat Marck Demesmaeker sobre la posició que tindrà el Parlament Europeu davant d'una eventual independència de Catalunya.

Aquesta pregunta sembla estar encara en fase d'esborrany i en podeu descarregar un document de word. En les seves metadades hi trobareu l'autora del document, l'assessora del dit Demesmaeker, Yvonne Hoogland, i també hi trobareu de nou l'ADM-Laguerre Olivier. Feu la prova, no falla.

L'home clau és el gestor del sistema de gestió documental que administra les preguntes parlamentàries dels eurodiputats, penja els esborranys, penja les preguntes i penja les respostes. L'home clau és Olivier Laguerre. Ell, o el seu equip, perquè feina tant titànica no és només d'una persona, tenen la resposta de qui i quan va redactar la versió espanyola de la resposta del president Juncker que tanta incertesa està provocant en la campanya electoral del 27S. Preguntint-li en ell.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …