El valor estètic de la forma medieval aplicat a la millora de la forma documental durant el segle XIII

A la Summa fratris Alexandri, obra escrita inicialment per Alexandre de Hales, i acabada pels seus deixebles Jean de la Rochelle i per un tal "Frater Considerans" (que alguns han identificat per Guillem de Middleton), és una obra cabdal de la teologia medieval. Un dels moltíssims temes que s'hi tracten és el de l'ajustada diferenciació entre bellesa i bé, i el de la seva necessària vinculació. La via franciscana de l'estètica medieval considera el bé com a element relacionat amb la causa final, mentre que el bell es relaciona amb la causa formal. El bé és l'objectiu final. La bellesa un camí, que mitjançant la seva posada en forma, permet assolir el bé. La "forma" (species, en llatí), per tant, és principi substancial de vida pel fet que vehicula per la via del pulchrum cap el bonum, lligant la forma escolàstica a aquella aristotèlica. El "Frater Considerans" anava un punt més enllà vinculant la bellesa al verum, a la veritat, valor total. En la interpretació que fa Umberto Eco de les paraules del "Considerans" apunta que la veritat vindrà entesa com la disposició de la forma en relació amb l'interior de la cosa, la bellesa és la disposició de la forma en relació amb l'exterior. 

En aquest sentit, atenent que el període de redacció de la Summa fratris Alexandri ronda els anys anteriors a 1245, data de la seva completació, pensem legítim poder vincular aquesta teoria estètica amb una millora substancial de la forma de la redacció documental. No és nou considerar la introducció del notariat com a estructura de control sobre les transaccions socioeconòmiques per la via del document escrit, com una novetat importantíssima de la primera meitat del segle XIII. Una introducció que podem vincular amb la recuperació del Dret Comú romà i amb una primer humanisme plaent amb la proporció i la simetria que permetrà el naixement artístic del Gòtic. Aquest plaer per l'ordre i la forma també transfigurarà el document escrit per la via de l'estabilitat de la forma intel·lectual i la bella disposició sobre la forma física. Així, considerem que es pot vincular aquesta millora estètica, afavoridora de la claredat i de la identificació més precisa de l'autenticitat documental, amb la tendència artística i filosòfica que s'articula sobre la "forma". És més, si repassem la frase d'Eco, podríem anàlogament precisar que la bellesa es contempla sobre la forma física dels documents, sobre l'ús d'un pergamí més ben tractat, més quadrangular i menys aleatori, un llatí més correcte, l'ús de cordill de cànem i de seda per a les butlles i els segells penjants, les caplletres mesurades i la disposició més equilibrada de les subscripcions i testimoniatges. Aquesta bellesa permetrà fins i tot un reconeixement benigne del propi document. En segona instància, però no menys important, l'ajustada disposició de la forma "interior", és a dir, de la forma intel·lectual, del contingut per via de clàusules, permetrà una comprensió més completa de la transacció, una revelació més precisa de l'autenticitat documental i una aproximació més creïble a una veritat possible. De fet, tal com s'ha dit, la forma en relació amb l'interior de la "cosa" és la que permet considerar el verum, és a dir, un estat de convicció i acord que asserena l'intel·lecte.

Referència:

ECO, Umberto. Art i bellesa en l'estètica medieval, Edicions Destino, 1987, p.44-45.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos