La sinceritat documental segons Josep Pla

A l'entrada del dia 5 de setembre d'El quadern gris, el jove Josep Pla es pregunta si aquell dietari era sincer, és a dir, si era "un document absolutament íntim". Aquest vincle entre reconeixement de la intimitat com un estat de profunda sinceritat és ben oportú als efectes de poder avaluar la genuïnitat de molts dels documents que no són estrictament de natura jurídica. És el cas del dietari de Pla, un document que no té cap rellevància jurídica, evidentment, però que tampoc és un exercici de ficció. Aquest espai intermig obliga a confiar o no en la sinceritat de l'autor per tal de verificar-ne el contingut, per tal de dotar de credibilitat el missatge emanat. Amb aquest atac de "sinceritat" de Josep Pla arribem al moll de l'òs de la qüestió diplomàtica: la sinceritat de qualsevol manifestació de voluntat que vol ser enregistrada en un suport per tal de deixar-ne constància més enllà de la pròpia memòria.

Josep Pla es qüestiona a continuació si és possible expressar la intimitat, és a dir, "l'expressió clara, coherent, intel·ligible, de la intimitat" entenent aquesta com "l'espontaneïtat pura, o sigui una segregació visceral i inconnexa". Vincula per tant l'espontaneïtat, la sinceritat en definitiva, com un acte descontrolat, natural, ple d'impureses i imperfeccions. La sinceritat expressada de manera completa en un text serà per tant, barroera, poc intel·ligible, poc curosa, imperfecte, fins i tot ambígua o sense sentit. Aquesta situació fa que no hi hagi estil adequat o lèxic eficient per expressar-la de la manera més comprensible possible. Josep Pla ho té clar i acaba afirmant que "la intimitat és inexpressable per falta d'instrument d'expressió, que la seva projecció exterior és pràcticament informulable." Dit així, el que ve a continuació és la construcció literària o jurídica que permetrà l'expressió controlada del missatge a transmetre. I essent construcció, avaluar-ne la sinceritat, la seva genuïnitat, derivarà de l'avaluació del context, la forma i l'essència del document elaborat. 

Molts alumnes de Diplomàtica m'han preguntat si aquesta ciència permet l'avaluació de la sinceritat dels documents de natura cognitiva i no jurídica. Sempre els he dit que no, d'entrada i amb reserves. La resposta ha estat que l'anàlisi formal no es demostra tant efectiu als efectes de determinar l'autenticitat documental. Tanmateix, el mètode pot ajudar a determinar un estadi alt de credibilitat, clar que sí. Tanmateix, el nivell de construcció del document de natura jurídica és més gran, d'igual manera que la necessitat de sinceritat, de compromís en què l'efectivitat jurídica sigui plena i els interessos i deures dels beneficiaris o autors estiguin ben protegits. La construcció, per tant, és ineludible. Tot i que cal considerar, tal com afirma el propi Josep Pla, "l'enorme força de deformació i de falsificació que té l'estil tradicional, l'ortografia i la sintaxi habituals, en tota temptativa de voler expressar el pensament d'aparença més senzilla,en la pretensió de descriure el més insignificant objecte", i per tant, admetre que la construcció en l'àmbit literari pot ser igualment gran i complexe. Aleshores, serà l'estabilitat de la forma la que determinarà més creïble la forma jurídica que la forma literària, fins i tot en els casos, com el de El quadern gris, on la forma serveix per a abocar idees i pensaments no lligats a la ficció pura i estricta.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Evidencia, prueba y testimonio.

A la recerca del panellet autèntic!!