Vés al contingut principal

La sinceritat documental segons Josep Pla

A l'entrada del dia 5 de setembre d'El quadern gris, el jove Josep Pla es pregunta si aquell dietari era sincer, és a dir, si era "un document absolutament íntim". Aquest vincle entre reconeixement de la intimitat com un estat de profunda sinceritat és ben oportú als efectes de poder avaluar la genuïnitat de molts dels documents que no són estrictament de natura jurídica. És el cas del dietari de Pla, un document que no té cap rellevància jurídica, evidentment, però que tampoc és un exercici de ficció. Aquest espai intermig obliga a confiar o no en la sinceritat de l'autor per tal de verificar-ne el contingut, per tal de dotar de credibilitat el missatge emanat. Amb aquest atac de "sinceritat" de Josep Pla arribem al moll de l'òs de la qüestió diplomàtica: la sinceritat de qualsevol manifestació de voluntat que vol ser enregistrada en un suport per tal de deixar-ne constància més enllà de la pròpia memòria.

Josep Pla es qüestiona a continuació si és possible expressar la intimitat, és a dir, "l'expressió clara, coherent, intel·ligible, de la intimitat" entenent aquesta com "l'espontaneïtat pura, o sigui una segregació visceral i inconnexa". Vincula per tant l'espontaneïtat, la sinceritat en definitiva, com un acte descontrolat, natural, ple d'impureses i imperfeccions. La sinceritat expressada de manera completa en un text serà per tant, barroera, poc intel·ligible, poc curosa, imperfecte, fins i tot ambígua o sense sentit. Aquesta situació fa que no hi hagi estil adequat o lèxic eficient per expressar-la de la manera més comprensible possible. Josep Pla ho té clar i acaba afirmant que "la intimitat és inexpressable per falta d'instrument d'expressió, que la seva projecció exterior és pràcticament informulable." Dit així, el que ve a continuació és la construcció literària o jurídica que permetrà l'expressió controlada del missatge a transmetre. I essent construcció, avaluar-ne la sinceritat, la seva genuïnitat, derivarà de l'avaluació del context, la forma i l'essència del document elaborat. 

Molts alumnes de Diplomàtica m'han preguntat si aquesta ciència permet l'avaluació de la sinceritat dels documents de natura cognitiva i no jurídica. Sempre els he dit que no, d'entrada i amb reserves. La resposta ha estat que l'anàlisi formal no es demostra tant efectiu als efectes de determinar l'autenticitat documental. Tanmateix, el mètode pot ajudar a determinar un estadi alt de credibilitat, clar que sí. Tanmateix, el nivell de construcció del document de natura jurídica és més gran, d'igual manera que la necessitat de sinceritat, de compromís en què l'efectivitat jurídica sigui plena i els interessos i deures dels beneficiaris o autors estiguin ben protegits. La construcció, per tant, és ineludible. Tot i que cal considerar, tal com afirma el propi Josep Pla, "l'enorme força de deformació i de falsificació que té l'estil tradicional, l'ortografia i la sintaxi habituals, en tota temptativa de voler expressar el pensament d'aparença més senzilla,en la pretensió de descriure el més insignificant objecte", i per tant, admetre que la construcció en l'àmbit literari pot ser igualment gran i complexe. Aleshores, serà l'estabilitat de la forma la que determinarà més creïble la forma jurídica que la forma literària, fins i tot en els casos, com el de El quadern gris, on la forma serveix per a abocar idees i pensaments no lligats a la ficció pura i estricta.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…