Vés al contingut principal

El desordre dels documents segons Josep Pla

A l'obra El quadern gris de Josep Pla s'hi fan moltes referències als "papers", als documents que d'una manera o una altra van formar part del primer quart de segle de la seva vida. Des de l'afició a la lectura de "papers vells" de mossèn Birba, sacerdot de la parròquia de Llofriu, o la "cal·ligrafia admirable" d'Esteve Casadevall, a les estanteries plenes de "llibres i papers" del Jutjat de Llofriu on el senyor Balaguer sempre tenia la taula "plena de documents, de llibres i de Gacetas de Madrid". Pla defineix com a cafarnaüm judicial l'ordre de l'arxiu del jutjat atesa la seva afecció "per les coses ordenades i ben endreçades - tot i que personalment hagi estat un desordenat". L'escriptor, com la majoria d'humans, hem tingut sempre fretura d'ordre malgrat que la pràctica ens hagi portat sovint al desordre o a un ordre peculiar, memorístic, temàtic i ocasional. 


En aquestes definicions Josep Pla era clarament sincer. No li fa por declarar-se obertament desordenat perquè ho és tothom, d'una manera o una altra. Ho són fins i tot els arxivers més meticulosos. El desordre, per tant, també té molt d'estat d'ànim i de tranquil·litat d'esperit, i perquè no dir-ho, té un punt bohemi que suavitza el rigor del dia a dia i de l'efectivitat més calvinista. El desordre és, en sí, una reacció contra la necessitat d'eficiència immediata i contra la burocratització dels sistemes. El desordre humanitza l'esperit i permet que el retrobament sigui més plaent i "important". En canvi, l'ordre, tal com diu Josep Plà "paralitza, admira, invita a no tocar res. Invita a deixar-ho tot per demà. Deixar una cosa per demà és deixar-la per sempre més". Així les coses ordenades, inclosos els papers, no necessàriament compensen el retrobament ni el faciliten, sinó que molt sovint desencoratgen al cercador per una por estètica a desestabilitzar el sistema preexistent.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …