Vés al contingut principal

"Ego sum qui sum" (Èxode 3, 14)

"Ego sum qui sum", així és com Déu, nostre Senyor, es manifesta a Moisès quan aquest li pregunta qui és que parla i qui és que es manifesta. Aquesta expressió interpretada segles després per Sant Anselm d'Aosta al capítol XXII del Proslogion, ve a dir que "el que en la seva totalitat és una cosa, i en les seves parts n'és una altra, el que té quelcom de mutable, aquest no és completament allò que és." Dit d'aquesta manera, Sant Anselm confirma que no hi ha res que sigui immutable que no sigui Déu, i que la resta de coses ho són. Que si és immutable, i és el que diu ser, aleshores Déu és l'única cosa autèntica que pot existir, la única genuïna.



I si això és així, ja poden anar fent les maletes i canviant de negoci tots els que continuen afirmant que la signatura electrònica i el resegellat dels documents signats permetrà mantenir immutables i íntegres els documents digitals, i autèntics per sempre. Apel·lar a Sant Anselm d'Aosta, reconec, té a dia d'avui un punt d'exòtic, però si restem a Déu del nostre argumentari, i simplement confiem en la raó (que no és poc), aleshores cal acceptar d'una vegada per totes que l'autenticitat, la integritat i la confiança documental és només un grau o un estat de credibilitat, i que en cap cas i mai, serà un valor absolut. Grau, marge, res de valors absoluts i confiança en què la bona gestió del canvi i la mutabilitat en entorns digitals és el que permetrà mantenir-nos propers a la certesa o a la falsedat documental.

He fet servir l'edició del Proslogion a cura de Josep Batalla de l'editorial LAIA, de l'any 1988, pàg.169.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…