Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

La sinceritat documental segons Josep Pla

A l'entrada del dia 5 de setembre d'El quadern gris, el jove Josep Pla es pregunta si aquell dietari era sincer, és a dir, si era "un document absolutament íntim". Aquest vincle entre reconeixement de la intimitat com un estat de profunda sinceritat és ben oportú als efectes de poder avaluar la genuïnitat de molts dels documents que no són estrictament de natura jurídica. És el cas del dietari de Pla, un document que no té cap rellevància jurídica, evidentment, però que tampoc és un exercici de ficció. Aquest espai intermig obliga a confiar o no en la sinceritat de l'autor per tal de verificar-ne el contingut, per tal de dotar de credibilitat el missatge emanat. Amb aquest atac de "sinceritat" de Josep Pla arribem al moll de l'òs de la qüestió diplomàtica: la sinceritat de qualsevol manifestació de voluntat que vol ser enregistrada en un suport per tal de deixar-ne constància més enllà de la pròpia memòria.
Josep Pla es qüestiona a continuació si é…

El desordre dels documents segons Josep Pla

A l'obra El quadern gris de Josep Pla s'hi fan moltes referències als "papers", als documents que d'una manera o una altra van formar part del primer quart de segle de la seva vida. Des de l'afició a la lectura de "papers vells" de mossèn Birba, sacerdot de la parròquia de Llofriu, o la "cal·ligrafia admirable" d'Esteve Casadevall, a les estanteries plenes de "llibres i papers" del Jutjat de Llofriu on el senyor Balaguer sempre tenia la taula "plena de documents, de llibres i de Gacetas de Madrid". Pla defineix com a cafarnaüm judicial l'ordre de l'arxiu del jutjat atesa la seva afecció "per les coses ordenades i ben endreçades - tot i que personalment hagi estat un desordenat". L'escriptor, com la majoria d'humans, hem tingut sempre fretura d'ordre malgrat que la pràctica ens hagi portat sovint al desordre o a un ordre peculiar, memorístic, temàtic i ocasional. 

En aquestes definicion…

"Ego sum qui sum" (Èxode 3, 14)

"Ego sum qui sum", així és com Déu, nostre Senyor, es manifesta a Moisès quan aquest li pregunta qui és que parla i qui és que es manifesta. Aquesta expressió interpretada segles després per Sant Anselm d'Aosta al capítol XXII del Proslogion, ve a dir que "el que en la seva totalitat és una cosa, i en les seves parts n'és una altra, el que té quelcom de mutable, aquest no és completament allò que és." Dit d'aquesta manera, Sant Anselm confirma que no hi ha res que sigui immutable que no sigui Déu, i que la resta de coses ho són. Que si és immutable, i és el que diu ser, aleshores Déu és l'única cosa autèntica que pot existir, la única genuïna.


I si això és així, ja poden anar fent les maletes i canviant de negoci tots els que continuen afirmant que la signatura electrònica i el resegellat dels documents signats permetrà mantenir immutables i íntegres els documents digitals, i autèntics per sempre. Apel·lar a Sant Anselm d'Aosta, reconec, té a d…

Diplomàtica del decret de convocatòria de la consulta del 9-N

L'acte de signatura del decret de convocatòria de la consulta no referendària sobre el futur política de Catalunya realitzat pel president Artur Mas ha estat carregat d'una litúrgia d'Estat de primer nivell. Per a la rúbrica ha utilitzat una ploma inoxcrom (de producció catalana), un paper homologat per la Generalitat i que compleix els requisits de la ISO 11108, timbrat amb el logo de la presidència de la Generalitat, a dalt a la dreta, i feta de manera clara, ample i en color blau, a fi i efecte de distingir-la del text del decret, en tinta negra. 
No és per tant gratuïta aquesta litúrgia d'Estat sinó ben al contrari és voluntària i vol prendre molta força simbòlica. Ho ha reconegut el propi president i ho han demostrat tots els consellers abraonats amb entusiasme a fer una fotografia que immortalitzi un document "històric". Precisem-ho, històric per la profunda consciència històrica que es vol a darrera d'aquesta acció. No pas perquè acabat de produir…

Archivos, contexto y datos. El potencial de los archivos en las II Jornadas de Periodismo de datos y Open Data.

Vitalidad. Quizás sea ésta la mejor palabra para describir lo visto en las II Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data en mi breve participación del pasado viernes 25. Fui invitado a participar como representante del sector profesional de la archivística y la gestión de documentos en un entorno plagado de periodistas y programadores. Había un fuerte interés en observar como otras profesiones interactuan con datos y los reutilizan para generar evolución positiva, información de calidad y nuevos recursos de interpretación de nuestra sociedad. Para mi fue una oportunidad de explicar en qué los archiveros somos fundamentales en la gestión, explotación y preservación de los datos, y quizás por el tiempo exiguo y por ciertas dudas propias ante el reto, me dio la sensación que no fui lo claro que debería haber sido. Por éste motivo aprovecho este espacio para tratar de aportar más claridad a mi discurso.

El Contexto El concepto de memoria es insuficiente.
El concepto de Memoria debería ser…