Vés al contingut principal

Una noció de sistema. Útil per reflexionar sobre on es troba cadascú de nosaltres a l'interior dels sistemes de gestió de documents!

Quan parlem de sistemes de gestió de documents, sovint oblidem el sentit de la primera de les paraules que composen aquesta paràfrasi. Sistema vol dir estructura, equilibri i control. Però a la força també implica renúncia, assimilació i transformació d'alguns dels seus components. Si no parléssim de sistema, parlaríem segurament d'una situació on regna l'entropia, és a dir, on un sistema tendeix progressivament al desordre. Sí, dit així fa una mica de por i tot, oi? Bé, parlem inicialment de sistema com a situació possible propera a la perfecció, però també d'entorn on certs actors poden conduir-lo a una situació de desordre que en faci perdre la seva efectivitat o que en motivin una modificació positiva. Que cadascú prengui les seves conclusions i es situï on que creu que ha d'estar. Avui només parlem d'una definició teòrica, però que al nostre entendre va una mica més enllà pel fet de sumar també la interacció dels diferents agents que formen part o on del sistema en la seva definició o transformació.

Pensem que una de les millors definicions de sistema que es poden trobar és la que proposà Zygmunt Baumann a La Cultura como Praxis, Ed.Paidós, 2002, pàg. 34 i 35. Suma tècnica i societat en un total d'elements interconnectats que cerquen l'estructuració, no pas de manera natural, sinó fruït de pactes entre parts. Diu així:

"Al parlar d'un agregat d'elements com d'un sistema, donem per fet que tots aquests elements estan interconnectats, és a dir, que l'estat de cada element depèn dels estats assumits per tots els altres. Per tant, la xarxa de dependències en què es veuen involucrats tots els elements limita la gama de possibles variacions en l'estat de cadascun d'ells. Mentre s'observen aquests límits, el sistema es troba en situació "d'equilibri", retenint la capacitat per recuperar la seva forma característica i per preservar la pròpia identitat tot i les perturbacions locals i temporals; evita, en definitivia, que les unitats, ni tant sols una d'elles, trobin un punt sense retorn. Mentre s'estan en el si del sistema, tots els elements (unitats, ingredients, variables) estan lligats a una teranyina de determinacions recíproques, que els manté a ratlla per evitar que sobrepassin els límits permesos i que facin perdre l'equilibri a tot el conjunt. O, per expressar-ho de forma negativa, si no es manté a ratlla un element o no es pot fer en cas de necessitat, aquest element no pot formar part del sistema ni mantenir-se en ell. En essència, allò sistèmic és la manera de subordinar la llibertat dels elements al "patró de manteniment" de la totalitat."

"De tot plegat se'n deriva que per complir amb els criteris de la sistemàtica, el conjunt dels elements s'ha de circumscriure, ha de tenir fronteres. No es pot parlar de sistema si no es pot decidir quins elements es troben dins d'ell i quins es troben fora. Als sistemes no els agraden les terres de ningú i les zones poc definides. Per altra part, cal vetllar per les fronteres, limitant i, sobretot, controlant els moviments que les travessen: de fet, els passos incontrolats per les fronteres equivalen al col·lapse del sistema. Es poden deixar entrar elements externs sota certes condicions: han d'emprendre un procés d'adaptació o d'acomodació, és a dir, una modificació que els permeti "encaixar" en el sistema o, el que és el mateix, que permeti en aquest d'assimilar-los. L'assimilació és un carrer d'un sol sentit: el sistema posa les regles d'admissió i avalua els resultats de l'adaptació; en realitat, continua essent un sistema mentre tingui la capacitat de fer tot això. Des de la perspectiva dels que acaben d'arribar, assimilació significa transformació, mentre que pel sistema, vol dir reafirmació de la identitat pròpia".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …