Una noció de sistema. Útil per reflexionar sobre on es troba cadascú de nosaltres a l'interior dels sistemes de gestió de documents!

Quan parlem de sistemes de gestió de documents, sovint oblidem el sentit de la primera de les paraules que composen aquesta paràfrasi. Sistema vol dir estructura, equilibri i control. Però a la força també implica renúncia, assimilació i transformació d'alguns dels seus components. Si no parléssim de sistema, parlaríem segurament d'una situació on regna l'entropia, és a dir, on un sistema tendeix progressivament al desordre. Sí, dit així fa una mica de por i tot, oi? Bé, parlem inicialment de sistema com a situació possible propera a la perfecció, però també d'entorn on certs actors poden conduir-lo a una situació de desordre que en faci perdre la seva efectivitat o que en motivin una modificació positiva. Que cadascú prengui les seves conclusions i es situï on que creu que ha d'estar. Avui només parlem d'una definició teòrica, però que al nostre entendre va una mica més enllà pel fet de sumar també la interacció dels diferents agents que formen part o on del sistema en la seva definició o transformació.

Pensem que una de les millors definicions de sistema que es poden trobar és la que proposà Zygmunt Baumann a La Cultura como Praxis, Ed.Paidós, 2002, pàg. 34 i 35. Suma tècnica i societat en un total d'elements interconnectats que cerquen l'estructuració, no pas de manera natural, sinó fruït de pactes entre parts. Diu així:

"Al parlar d'un agregat d'elements com d'un sistema, donem per fet que tots aquests elements estan interconnectats, és a dir, que l'estat de cada element depèn dels estats assumits per tots els altres. Per tant, la xarxa de dependències en què es veuen involucrats tots els elements limita la gama de possibles variacions en l'estat de cadascun d'ells. Mentre s'observen aquests límits, el sistema es troba en situació "d'equilibri", retenint la capacitat per recuperar la seva forma característica i per preservar la pròpia identitat tot i les perturbacions locals i temporals; evita, en definitivia, que les unitats, ni tant sols una d'elles, trobin un punt sense retorn. Mentre s'estan en el si del sistema, tots els elements (unitats, ingredients, variables) estan lligats a una teranyina de determinacions recíproques, que els manté a ratlla per evitar que sobrepassin els límits permesos i que facin perdre l'equilibri a tot el conjunt. O, per expressar-ho de forma negativa, si no es manté a ratlla un element o no es pot fer en cas de necessitat, aquest element no pot formar part del sistema ni mantenir-se en ell. En essència, allò sistèmic és la manera de subordinar la llibertat dels elements al "patró de manteniment" de la totalitat."

"De tot plegat se'n deriva que per complir amb els criteris de la sistemàtica, el conjunt dels elements s'ha de circumscriure, ha de tenir fronteres. No es pot parlar de sistema si no es pot decidir quins elements es troben dins d'ell i quins es troben fora. Als sistemes no els agraden les terres de ningú i les zones poc definides. Per altra part, cal vetllar per les fronteres, limitant i, sobretot, controlant els moviments que les travessen: de fet, els passos incontrolats per les fronteres equivalen al col·lapse del sistema. Es poden deixar entrar elements externs sota certes condicions: han d'emprendre un procés d'adaptació o d'acomodació, és a dir, una modificació que els permeti "encaixar" en el sistema o, el que és el mateix, que permeti en aquest d'assimilar-los. L'assimilació és un carrer d'un sol sentit: el sistema posa les regles d'admissió i avalua els resultats de l'adaptació; en realitat, continua essent un sistema mentre tingui la capacitat de fer tot això. Des de la perspectiva dels que acaben d'arribar, assimilació significa transformació, mentre que pel sistema, vol dir reafirmació de la identitat pròpia".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos