Vés al contingut principal

Big Data, l'anarxiu i l'evolució dels arxius històrics

A la Big Data Week celebrada simultàniament a 25 ciutats d'arreu del món (entre elles Barcelona i Madrid), entre els dies 22 i 28 d'abril d'aquest any no hi ha participat cap arxiver - gestor de documents. Bé, això que diem no és estrictament cert. Per sort les sessions de Barcelona han gaudit de la presència de Josep Matas, ben conegut per tothom a hores d'ara, com un arxiver que va passar-se a advocat. Ens agrada utilitzar el concepte de postarxiver quan parlem de Josep Matas. Un professional de l'arxivística que ha passat a una altra professió, sense haver deixat de banda del tot l'arxivística i enriquint-la des d'altres sectors professionals, com en el seu cas, el sector del Dret. Necessitem més arxivers que facin aquesta evolució. Necessitem arxivers que facin algun tipus d'evolució. Necessitem una professió que evolucioni. És molt significatiu que només un arxiver evolucionat adequadament hagi estat entès com a referent d'algun element important relacionat amb el Big Data, l'Open Data, l'explotació de dades, la protecció de dades personals, la propietat intel·lectual, etc. I cal que fem una reflexió profunda sobre això com a col·lectiu, perquè estem perdent una oportunitat.

Big data i la utopia de l'anarxiu

Hem d'entendre el Big Data com un model de negoci. Un model que s'empara d'una teoria filosòfica anomenada de l'anarxiu. Aquesta teoria es concreta en què tota la informació (les dades també, però també els documents) es pot conservar, res es perd i tot és retrobable i reutilitzable en tot moment. Amb l'eclosió d'internet aquesta teoria pren molt força els darrers anys, pren credibilitat, canvia les maneres de cercar la informació, i genera un estat de confiança absolut amb tot allò que trobes i trobaràs de ben segur a les xarxes. Segons la nostra opinió, la teoria de l'anarxiu és una nova utopia sistèmica i l'hem de tractar com a tal, d'igual manera que tot els discurs i argumentari comercial que hi hagi al darrera del Big Data. Tot es conservarà, sí, però en volums de dades tant immensos que no seran fàcils de gestionar, davant d'això la tecnologia del Big Data, la Business Analytics i el Cloud Computing seran les tres solucions tecnològiques que fan convertir l'utopia de l'anarxiu en realitat. Vàrem parlar a finals del 2011 sobre aquest tema

En aquell post deiem que les dades, encara que gestionades en grans volums, no sempre han de ser enteses només com actius reutilitzables i prou. Hi ha un aspecte fonamental a tenir en compte que connecta el desenvolupament tecnològic i la necessitat social de certesa, veritat i justícia. Les dades han de ser representades d'alguna manera intel·ligible a l'ull humà, encara que sigui mitjançant màquines, i que representi informació certa, fiable i autèntica. Només d'aquesta manera podrem produir efectes cognitius de confiança i, sobretot, efectes jurídics de confiança. Conservar-ho tot, d'acord, però amb la capacitat de representar amb tot moment allò que socialment els humans hem atorgat als documents, o si voleu, als productes d'informació derivats d'un tractament de dades amb significació documental.

D'aquesta manera el Big Data ha de ser un model de negoci, sí, però també la solució tecnològica a retrobar les dades més significatives possibles per a produir productes d'informació de qualitat per afavorir exercicis cognitius igualment significatius i exercicis jurídics justos i adequats a la realitat. Si no és així, la utopia de l'anarxiu fracassarà, simplement perquè sí que tot estarà a la xarxa però no serà recuperable ni reutilitzable. Darrera la teoria hi ha l'evidència d'un magma de dades infinit i de creixement constant inacabable, i l'evidència de les dificultats humanes per domesticar un embalum tant immens. D'igual manera que els neolítics van domesticar els animals i els cereals, ara neodigitals hauran de domesticar les dades.

Big data, la utopia dels arxius històrics de dades i l'evolució necessària dels arxius històrics

Tant utòpic és pensar en tenir tot a disposició, que creure que tot es podrà gestionar, preservar i conservar per sempre més. En aquesta segona utopia entren els arxius històrics tal com els estem entenent avui dia. Els arxius històrics tampoc han estat presents a Big Data Week. Tot i que els arxius històrics porten anys treballant amb grans quantitats de dades i explotant-les de manera significativa. Però això no es coneix en els sectors tecnològics més avançats. Els arxius no han estat a la Big Data Week bàsicament per dos motius: 

(i) El principi "històric" o la consciència històrica de les dades és un principi superflu, no hi ha història a les dades, sinó només possibilitats de reutilització. L'única notícia, que coneguem, que parla de la preservació a llarg termini de les dades explotables parla de la producció de 58.000 discs durs al dia i de les dificultats de gestió d'un volum tant bèstia de dades. És a dir, en realitat no parla de preservació, sinó de dificultats d'explotació i reutilització, de dificultats per desgranar el gra de la palla, allò significatiu d'allò que només és soroll. El Big Data no té consciència històrica, d'igual manera que no té consciència històrica l'Administració Electrònica, ni la producció de nou software, ni el capitalisme en general.

(ii) La denominació Arxiu Històric va només associada a un sector molt reduït de la Cultura i a les dades en format analògic. La denominació està estigmatizada, això és un fet. Els que treballem ens arxius històrics ho vivim continuadament, dia a dia. Però no només això, la imatge de la marca Arxiu Històric no és competitiva perquè s'ubica al racó més petit del departament més petit de les administracions públiques. Arxiu Històric no té dimensionament ampli en el sector privat. Arxiu Històric té un dimensionament ínfim al sector públic. Algú creu fermanent que tal com van les coses els arxius històrics podran continuar igual oferint només el que ofereixen, per molta qualitat que hi hagi al seu darrera?

Entrem de ple, doncs, en el debat sobre el futur dels Arxiu Històrics. El Big Data no aplica a la documentació analògica. La nova tecnologia, la capdavantera, el nou model de negoci, no aplica als arxius històrics. I això és un handicap per poder-nos pujar al seu carro. Perquè es pugués aplicar aquesta tecnologia caldria transformar el nostre material analògic en digital, però no només digitalitzant com a imatge, sinó transformant tot seguit la imatge en dades explotables i reutilitzables. Molta feina a fer. Feina a la cuina, on tota aquesta informació històrica vingui transformada en un format explotable. Però sobretot feina de docència i transformació social que permeti una consideració diferent, no historicista, no estrictament cultural dels arxius històrics. Aquests arxius viuen també a l'interior d'una utopia: la preservació i l'accés permanent per sempre més a allò que conserven. Ja sabem que els suports són tossuts, que la degradació és inqüestionable i que la font de l'eterna joventut una localització mítica i inexistent. Davant del món digital, els arxius històrics es pregunten si podran fer front al repte digital amb el dimensionament actual. Les propostes que fem des d'aquí són les següents:

1.- Desvincular els Arxius Històrics d'una visió historicista i estrictament cultural de les seves funcions.

2.- Dimensionar des d'una perspectiva de la reutilització de la informació per a produir beneficis socials i econòmics.

3.- Vincular els Arxius Històrics amb la preservació digital, sigui de dades, informació o documents, per assumir des d'ara mateix, capacitat de gestió intel·lectual i físic de les dades digitals. Al cap i a la fi, és una competència determinada per llei la preservació a llarg termini de documents amb independència del suport en què vinguin. Que el suport sigui ara electromagnètic o òptic no hauria de ser un problema.

4.- Fomentar una formació arxivística orientada a aquests objectius, on la preservació digital tingués un predomini important.

5.- Lligar la preservació digital a la gestió dels documents electrònics des del principi.

6.- Contemplar els arxius històrics com la darrera baula d'un sistema de gestió de documents i no desvincular-los ni funcional ni orgànicament d'aquest sistema per meres qüestions de quota de poder, de tradició historicista o de pèrdua de fortalesa del sector cultural. Les coses canvien i els arxius històrics també. I aquesta necessitat de canvi ha de ser prioritària per tots plegats, però sobretot, pels professionals que avui en dia hi treballen. No hem d'esperar una decisió de "dalt" sinó que cal que hi hagi un moviment que això ho transformi. Sinó, tranquils, passarem a ser museus de papers i pergamins, que té el seu glamour, però que inevitablement ens confinarà a les parts més residuals dels pressupostos.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon article Joan. Calen més prospeccions de futur com aquesta, no solament per escondrinyar el posicionament actual dels arxius històrics sinó també, i més important, per garantir la seva mateixa existència.

El nom no fa la cosa, però potser un pas endavant en aquest sentit seria canviar o complementar la denominació d'arxiu històric per centre de tractament i garantia de dades...

JPV
Raül Aguilar ha dit…
Comparteixo totalment la reflexió, només volia fer notar que no m'agrada fer servir els conceptes "anarquia" i "utopia" com conceptes negatius, ni per referir-nos a la Big data ni a cap altre qüestió. Sense dubte, això és una contaminació ideològica de la nostra forma de parlar. Perquè com diu Eduardo Galeano la utopia serveix per caminar i avançar i com a tal té molt de positiu. Per la seva part, l'anarquia ben entesa es un sistema d'organització social tan respectable o més que la resta i és un error relacionar-lo amb el caos o la falta de control. Tot i així, reconec que l'anarquisme és un concepte tan ampli que fins i tot els neoliberals més extrems, aquells que volen la reducció de l'Estat a la seva mínima expressió, també es consideren anarquistes, a la seva manera, es clar.
M'agradaria fer una proposta alternativa per expressar aquestes idees que comparteixo però, de moment, no tinc cap que les pugui substituir. No esta de més, però, pensar en la qüestió i no fer servir conceptes clarament ideologitzats que de científic en tenen molt poc.
Salutacions,
David Garcia ha dit…
Sobre l'article he de dir que el considero fonamental i enriquidor, amb naturalitat i sinceritat. Em semblen d'especial importància les propostes 4 i 5.

D'altra banda, i en el sentit més purament terminològic i conceptual, estic d'acord completament amb el comentari d'en Raül, l'anarquia no cal que tingui connotacions negatives. Veure: http://www.degeneracionilustrada.org/
albert pujadas ha dit…
El concepte Big Data és volgudament tecnològic. La ciència i la tecnologia esperonen una preservació total de les dades (i de la informació, els documents).Ho preservem tot ergo podrem reutilitzar fins embogir. Cal? Personalment prefereixo actuar abans de la generació d´informació (de documents, de dades) i ajustar-ne la producció a necessitats justificades i que atenguin a les funcions i activitats de les nostres empreses i institucions. La natura tria, s´adapta i evoluciona tot seleccionant. Els productors no haurien d´anar contra natura i generar informació de manera descontrolada [els gestors documentals hem de situar-nos a l´inici de la cadena de producció documental i ajudar a definir polítiques que vagin en aquesta línea]. Tria i avaluació preventiva -si em permeteu l´expressió. Per altra banda, en relació al qualificatiu que acompanya el concepte arxiu ("històric", "administratiu") sóc del parer que urgeix la supressió total d´aquests i la seva substitució per una denominació del tipus "repositori informacional de l´empresa o institució X" (poseu el nom que correspongui en cada cas). Nota: veig que la UPF se m´ha avançat en l´ús d´aquest terme [http://repositori.upf.edu/ajuda]. Internament, els professionals de la gestió documental-arxivers, ja establirem divisions i subdivisions d´acord amb les necessitats de cada organització i responent als criteris metodològics que impulsi el sector professional.
Totalmente de acuerdo Joan con tu post. De hecho creo q los Archivos Históricos debemos de jugar un papel clave y necesario como gran suministrador de datos en el mundo del open data. Nosotros tenemos gran parte de los datos q pueden ser explotados y q pueden generar valor.
De esta manera estuve a principios de año en unas Jornadas de Open Data en Sevilla y no se mencionaron ni de lejos los Archivos como parte de este proceso, asi q es clave una vez más demandar al archivero su presencia y participación en estos foros q tienen mucho q ver con la tan denostada transparencia.
Saludos
Josep Matas ha dit…
Joan, com sempre les teves entrades mereixen ser llegides i pensades, i suggereixen qüestions interessant. Agraeixo la teva amable referència. Des que et vaig conèixer a Firenze menjant un tiramisú vaig intuir que series una persona que no deixaria indiferent la professió. Tant de bo segueixi essent així. La vostra generació haurà de conduir l'evolució integradora de funcions que les generacions anteriors de col·legues vam intentar dissenyar i, en la mesura que vam poder, promoure. Ara el vent bufa a favor però a finals dels anys noranta no era pas així, ni tampoc molts anys després. El vent ha canviat. No obstant, en l'àmbit dels arxius el debat sobre si sí o si no, s'allarga massa. Entre els nostres col·legues bibliotecaris el debat sobre si els corresponien tractar només documents en suport paper va durar 5 minuts, passats els quals estaven ja obsessionats amb les metadades i interpel·laven els informàtics. Avui la mateixa professió cataloga llibres antics i gestiona grans repositoris d'informació digital. Cap bibliotecari discuteix si han de tractar, o no tractar, recursos electrònics, ni si són una, dues o tres professions. Salvades les distàncies, és tot un exemple d'adaptació, des del meu punt de vista modèlica. En devien parlar cinc minuts i a treballar: noves funcions sense perdre cap de les que venien fent.

"Ho sabrem fer?" van dir diferents assistents durant la Taula Rodona. En realitat no tothom ho ha de saber fer. És una altra obvietat però convé recordar-la. Al metge forense no se li demanen coneixements de ginecologia ni de pediatria, per posar professionals que estan als extrems d'un altre "cicle de vida". No obstant ningú discuteix que tots (el pediatra, el forense, l'internista...) han de ser metges. Coneixements i funcions especialitzades han de coexistir amb professionals amb perfils més generalistes. Entre els arxivers-gestors documentals l'especialització a vegades no haurà de ser tampoc tan radical. Al costat del cardiòleg o de l'oncòleg treballen metges de família, amb coneixements més bàsics sobre més matèries.

Aquesta nova Junta arriba quan ja s'està avançant (primeres passes), fent aquesta transició, que ha de ser integradora, sense que cap sector es consideri exclòs i en quedi despenjat. Cada especialista aprèn dels altres i ha d'estar-hi en contacte.

En la meva intervenció improvisada en el Congrés em va faltar desitjar-vos molts encerts. Ho faig ara. És reconfortant, i és d'agrair, veure el vostre altruisme, i la passió i il·lusió que demostreu. Gràcies per ser-hi i fins aviat.
Felicitats i ventura per a la teua nova etapa i la de l'AAC. Veig que idees, debat i il·lusió no en falten, que no es poca cosa. Ens veiem i intentarem aprofundir en eixa transformació imparable del nostre entorn i de nosaltres mateixos: una transició, una revolució, un moviment pendular per reprendre fils històrics o humanistes...?
Albert Pujadas i Alex ha dit…
La comunitat d´actors big data francesos s´organitzen al voltant de http://www.alliancebigdata.com, publicant interessants estudis, llibres blancs i testimonis d´experts. Molt recomenable també l´Associació Aproged [www.aproged.org] que aplega nombrosos professionals de l´economia digital. Finalment, recomanar el web http://www.tourdefrance-demat.fr (on es constaten i defensen els beneficis de la desmaterialització per afavorir la competivitat). Arguments tots ells que també poden ser-nos útils a la professió a l´hora d´abastir el nostre argumentari i aprofondir en l´"evolució integradora de funcions" tal com molt bé manifesta una vegada més de manera lúcida l´amic Josep Matas. Igualment, m´afegeixo amb il·lusió al projecte de la nova junta de l´AAC-Gestors de documents i em comprometo Joan, públicament, a ajudar en tot el possible -també en els moments difícils i sobretot a l´hora de trencar amb les inèrcies o quan el vent giri en contra.

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …