Vés al contingut principal

Call for papers - Digital Diplomatics París 2013 [en català]

Us presentem el proper congrés Digital Diplomatics que es celebrarà a París els dies 14-16 de novembre del 2013. Us el recomanem vivament!!




Com ha de ser la Diplomàtica en entorns digitals? La Diplomàtica ha canviat radicalment en els darrers temps atès l’important desenvolupament de les tecnologies de la informació. A mida que s’ha anat consolidant com una ciència autònoma a partir d'una teoria centenària, una metodologia, uns processos i unes eines d'anàlisi, sobretot centrats en la recerca sobre els documents jurídics medievals i d’inicis de l’època moderna, també s’ha anat convertint en un camp d’estudi interdisciplinari, ampliant la seva àrea d’investigació a tot tipus de tradicions textuals, a les formes documentals i als processos de creació, mitjançant l’ús de sofisticades eines digitals. “Donem forma a les nostres eines i després les nostres eines ens donen forma” – ha dit Marshal McLuhan. Això és especialment cert pel que fa a la Diplomàtica.

La fàcil reproducció i publicació dels documents diplomàtics en entorns digitals fa especialment accessibles els fons a la recerca històrica i confereix l’oportunitat de reconstruir fons documentals dispersos. Les eines d’anàlisi textual permeten als investigadors aprofundir en el coneixement de les dades dels documents, permeten extreure informació sobre la distribució de certes frases o conceptes legals, i també permeten la creació d'instruments que ajudin a realitzar anàlisis estadístics i en xarxa del contingut. La possibilitat de desenvolupar models de dades més enllà de les limitacions materials d’un llibre imprès inspira a fer una relectura de les formes tradicionals d’edició documental. L’accés a col·leccions ingents d’imatges permet la investigació històrica al voltant de la semiòtica dels documents entesos com a signes visuals. A la vegada, la comparació entre documents en suports tradicionals i documents nascuts digitals ha permès demostrar que el coneixement diplomàtic clàssic pot ser utilitzat per tractar temes relacionats amb els documents produïts, administrats i preservats en entorns digitals. 

Molts dels avantatges de dur a terme diferents tipus de recerca documental en entorns digitals s’han manifestat clarament als diplomatistes quan aquests han començat a crear portals on-line de material d’arxiu, tot realitzant edicions digitals de documents medievals, analitzant diferents corpus documentals seguint els preceptes de la lingüística o aplicant anàlisis visuals o tecnologies de visualització. Altres oportunitats addicionals que els diplomatistes han identificat han estat l’habilitat per realitzar anotacions automàtiques o semiautomàtiques en el contingut dels documents o l’aplicació de conceptes diplomàtics en la identificació de documents digitals, o també en la gestió i protecció de llur autenticitat en una àmplia varietat de sistemes d'informació. Tanmateix, tot just ha començat una reflexió acadèmica al voltant de com aquests nous camins empresos pels diplomatistes afecten la natura d'aquest camp d’estudi i, per tant, de l’anàlisi crítica i sistemàtica dels documents. 

Seguint els dos congressos sobre la Digital Diplomatics que van tenir lloc el 2007 a Múnic i el 2011 a Nàpols, aquest congrés té per objetiu orientar la reflexió acadèmica cap a determinar com la Diplomàtica s'està desenvolupant després d’haver aplicat les eines digitals en l’estudi històric dels documents i com ha afrontat la interpretació dels documents nascuts digitals, els quals necessiten d'una comprensió estructural i d'una comprensió intensa dels complexos entorns digitals on aquests es produeixen i resideixen.

Convidem per tant a presentar propostes adreçades a observar els efectes del que sembla ser un canvi de paradigma en la concepció d’una ciència humanística clàssica que cada cop més sembla esdevenir una ciberciència. 

Alguns exemples de temes que podrien ser considerats són: 

1. Els canvis en l'edició acadèmica dels documents quan s’utilitzen mètodes o instruments digitals. 
2. La Diplomàtica entesa com una ciència autònoma, com a ciència social o com a disciplina humanística. 
3. L'analítica de dades vs. la comprensió de les dades. Quin és el mètode principal de la Diplomàtica dels documents (per exemple, Identificació automàtica d'autor versus 'Diktatvergleich')? 
4. L'enfocament de la Diplomàtica: documents únics o agregats documentals (corpus, arxius, sèries, fons)? 
5. Documents digitalitzats com a imatges, textos o el seu significat? 
6. Es pot publicar tot el significat d’un document en un format digital? 
7. Comparar la producció de documents de confiança en entorns tradicionals i en entorns digitals.
8. Les signatures i els segells tradicionals són comparables als usats en entorns digitals? 
9. Com relacionar l’analítica forense i les seves eines amb la Diplomàtica? 
10. Eines diplomàtiques per a l'anàlisi dels documents digitals i no digitals. L’aprenentatge de la diplomàtica en entorns digitals (tant a l'aula tradicional com a través d'e-learning). 
11. Usos de la Diplomàtica per a construir un arxiu virtual. 

Cada proposta presentada serà revisada per almenys tres membres del comitè del programa a fi i efecte d’assegurar que aquest proporciona informació rellevant, oportuna i fidedigna. 

Es podran presentar propostes de ponències individuals (per a una presentació oral de 20 minuts seguida d'una discussió 5 minuts), per a una sessió tradicional, incloent tres articles (1 hora de temps de presentació i 15 minuts de discussió), o per un panell d'oradors (1 hora i 15 minuts en total). 

Les propostes han d'incloure: 

1. Un resum de 500 paraules que identifiqui clarament el títol del treball i el contingut de la ponència. 
2. Un resum biogràfic de 50 paraules sobre l’autor o cada un dels autors. 
3. Adreça postal, telèfon i correu electrònic de l'autor principal. 

Les propostes poden ser presentades a través de la pàgina web del congrés a: 
http://www.cei.lmu.de/digdipl13/organisation/proposals o enviats a digdipl13@lrz.uni-muenchen.de

La data límit per a la presentació de propostes és el 15 de març de 2013. Trobareu tots els detalls de l'organització del congrés a: http://www.cei.lmu.de/digdipl13/organisation/

També podeu consultar la pàgina oficial del congrés.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…