Vés al contingut principal

Els tres camins de la confiança documental

S'acostuma a dir que la diplomàtica és una ciència que ajuda a confiar de manera plena en els documents. Sí,  és així, tot i que pensem que és una conclusió insuficient. La diplomàtica és la ciència que permet confiar en els documents, però que també permet als professionals que disposen d'aquest mestratge ser persones amb autoritat per promoure estats de confiança en relació als documents que analitzen i, en darrera instància, permet dotar a les institucions que vetllen per preservar la confiança sobre els documents, de capacitats per realitzar aquesta tasca de manera rigorosa, metòdica i, sobretot, efectiva. La diplomàtica ve operada per persones i, a vegades, a l'interior d'institucions. Així, la confiança es deriva, a partir del mètode i de l'experiència a les persones que l'exerceixen. És per això que diem que la diplomàtica "ajuda" a confiar en els documents perquè hi ha persones que permeten que es pugui confiar en aquests documents. Si aquestes persones exerceixen el seu mestratge a l'interior d'institucions que tenen com a missió la preservació del valor de la confiança sobre els documents a curt, mitjà i llarg termini, aleshores aquestes institucions també guanyen la confiança d'aquells qui la necessiten. La diplomàtica, en conclusió, permet confiar en els diplomatistes i en els arxius que es dediquen a preservar els documents a curt, mitjà i llarg termini.

Mirem de pol·lir les idees:

Confiar en els documents. Podem confiar en els documents que mostrin, a partir de les seves formes i tota la informació contextual que poguem recuperar, un estat de fiabilitat alt, que demostrin que són autèntics i que són el que diuen ser. La forma i el context emanen credibilitat i sinceritat. Confiar en documents és l'assumpció d'una tranquil·litat d'esperit. Aquesta es dóna en aquelles societats que basen els seus drets i deures en documents. Els documents fiables i autèntics produeixen la tranquil·litat d'esperit necessària perquè els efectes jurídics desitjats es facin efectius. Confiar en documents és necessari per donar viabilitat a les accions jurídiques dels membres d'un sistema jurídic. La diplomàtica és la ciència que ajuda a confiar en documents per ser la ciència, de totes les altres ciències que interactuen amb documents, que els estudia amb més profunditat. La diplomàtica però, no ho fa per art de màgia ni sola, sinó per acció dels professionals que en coneixen el seu mestratge i es posen en pràctica. Per això, no confiem només en els documents perquè tots els seus elements ens ho permeten, sinó també perquè hi ha persones que ho han interpretat d'aquesta manera.

Confiar en els professionals que demostren com confiar en els documents. L'anàlisi de la credibilitat documental pot ser individual, amb una aproximació directa, o a partir d'una aproximació mediada. En el primer cas el propi coneixement serveix per efectuar l'avaluació de confiança sobre el document. En el segon cas és un professional qui realitza aquesta avaluació, l'argumenta, la justifica i la posa al nostre abast. En el primer cas la confiança l'aportem nosaltres, de manera individual, en el segon confiem en el què ens diu el professional. En cas que no confiem en el professional, haurem de tornar a aplicar mètode i experiència per crear una nova situació de confiança sobre els documents. No cal dir que aquells professionals que demostrin un coneixement profund del mètode i una experiència constrada en l'exercici de dotar de confiança els documents, augmentaran progressivament la seva credibilitat. Una formació ajustada en diplomàtica permetrà als professionals que ho desitgin una capacitat d'anàlisi profund dels documents i, per tant, quelcom que cap altra ciència pot aportar.

Confiar en les institucions que preserven els documents amb totes les seves propietats intactes. Els documents venen gestionats, preservats i conservats per les organitzacions que els han produït o per organitzacions a qui s'hi ha derivat aquestes competències. Gestionar, preservar i conservar les propietats essencials dels documents sense evidenciar fisures, pèrdua de valors, impossibilitat de demostrar aquestes propietats o eliminació negligent dels documents, permetrà dotar aquestes institucions de la nostra confiança. Ells demostraran confiança i nosaltres els hi conferirem. Els serveis d'arxiu, públics o privats, amb les seves accions de gestió documental, de preservació dels documents produïts i de conservació d'aquests, són aquells qui han assumit aquesta competència des d'antic. Es manifestin orgànicament com es manifestin, per disposar del mètode i l'experiència en aquestes competències, gaudeixen de la presumpció de credibilitat des del primer moment.


En conclusió, creure en les institucions que gestionen, preserven i conserven documents, voldrà dir creure en l'acció de les persones que treballen al seu interior. Creure en la tasca d'aquests professionals voldrà dir creure en la certesa de les seves afirmacions al voltant de la fiabilitat i l'autenticitat documental. La confiança en els documents, per tant, provindrà o bé de la nostra capacitació personal per a demostrar-la o bé de la confiança derivada en aquestes persones i institucions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…