dissabte, 15 de desembre de 2012

El primer tuit papal: un "Dictatus Papae" del segle XXI

El passat dia 12 de desembre de 2012 el Papa Benet XVI ha enviat el seu primer tuit. L'esdeveniment, com qualsevol pas que fa el papa de Roma, ha estat seguit a nivell internacional. No podíem deixar de banda l'emissió del primer tuit per part d'una de les cancelleries més antigues de la història occidental. El primer tuit papal és un producte de la cancelleria papal, la cancelleria d'un estat sobirà amb un sobirà d'origen milenari. D'aquesta manera el primer tuit papal ha de ser sí o sí, autèntic i fiable, d'entrada ... o no?

En primer lloc hem de dir que qualsevol tuit emès es realitza a l'interior d'una plataforma tecnològica sotmesa al dret privat. Aquesta plataforma no ha estat adquirida per cap institució sobirana, simplement en fa ús. Així, tot els tuits enviats són públics però sotmesos, insistim a dret privat, i per tant no poden gaudir de fides publica. Al no poder gaudir d'aquesta condició, la seva autenticitat i fiabilitat serà sempre presumpta, mai acceptada d'entrada, i caldrà que sigui verificada. 

Per a realitzar aquesta verificació hem analitzat el propi tuit i les seves metadades. El tuit, enviat a les 11:28 del dia 12 de desembre de 2012, s'envia en anglès i presenta el següent aspecte:





L'avatar @pontifex és el triat pel Vaticà per denominar a Benet XVI. El tuit disposa a la dreta del @pontifex un signe blanc dins d'una rodona blava que ens informa que ha estat aprovat per l'empresa que hi ha darrera de twitter com el compte d'una personalitat pública. Aquesta personalitat, i aquest compte, no podran ser suplantats. Aquest element, en el món de twitter, és una garantia i ens apropa a una valoració positiva de la fiabilitat del tuit enviat. La forma intel·lectual del tuit pren forma de comunicació, amb transmissió de missatge d'ordre cognitiu, però la natura de l'emissor el transforma en tuit de natura jurídica. Darrera de la personalitat del papa hi ha un sistema social de conviccions i idees, però també de burocràcia, lleis i justícia. Hi ha un sistema jurídic.

L'avatar @pontifex però és només el primer d'un sistema de set avatars que serveixen per difondre la paraula papal via twitter. El @pontifex és l'avatar en anglès, a continuació trobem @pontifex_es, @pontifex_it, @pontifex_de, @pontifex_pt, @pontifex_pl, @pontifex_fr i @pontifex_ar. En total doncs, el papa es multiplica en vuit personalitats idèntiques, però amb idioma diferent. Res és gratuït. Set i Vuit són dos nombres amb infinitat de connotacions litúrgiques i teològiques que el papat cuida amb detall. Sorprèn que no hi hagi un avatar en llatí, llengua oficial també al Vaticà, i sorprèn igualment que l'avatar de base sigui @pontifex en anglès. És per respecte a l'origen de twitter? És perquè es tracta d'un idioma més extès entre la cristiandat? És perquè al lobby nordamericà que actualment predomina dins del Vaticà ha dit la seva?

Si fem un anàlisi més profund però, caldrà que avaluem les metadades del tuit. Aquestes les hem pogut consultar gràcies a @Aniol, a qui agraïm la recerca i a qui debem el primer interès en aquesta temàtica atès que va ser ell qui ens va fer adonar, per primera vegada, dels problemes d'autenticitat del tuit papal. Consultant aquestes metadades a partir de la seva descàrrega en format JSON, podem veure que el tuit no va ser geolocalitzat. Això vol dir que no se sap des d'on es va enviar. La data de creació del tuit correspon al 12 de desembre de 2012 però a les 10:28! El fluxe horari del tuit manté l'horari de Greeenwich i no pas l'horari de l'enviament des del Vaticà o des d'on fos en realitat. Les metadades també informen que va ser enviat des d'un IPad i que el compte de @pontifex va ser creat el passat 23 de febrer de 2012, i no pas fa una setmana com es va anunciar a tota la premsa internacional. Però el més important que veiem a les metadades és que no hi ha manera humana de saber si el tuit va ser redactat per ell, si el va escriure de pròpia mà i si el va enviar realment el papa en persona. L'autenticitat del document, a manca d'aquesta informació, continua essent presumpta i la manca de geolocalització no ens permet situar en l'espai l'enviament del tuit. El mateix diem de situar en el temps: el desajust horari entre la representació del tuit i la metadada horària dins del tuit, amb el pas del temps, desinformarà més que informarà.

Davant la feblesa d'algunes de les metadades del propi tuit cal incorporar informació contextual que ens permeti verificar fins l'últim detall d'aquest missatge. Per a fer-ho tenim la sort de disposar de l'enregistrament d'aquest moment, viscut amb solemnitat històrica i amb aclamació fervorosa per part dels feligresos.





En l'enregistrament d'aquest moment històric en cap moment s'observa que Benet XVI hagi teclejat de propia mà el tuit que després s'envia. En tot cas es mostra com intenta apretar un botó que li ve suggerit per un dels seus assistents. Diem que intenta, perquè no se n'ensurt i és el mateix assistent qui acaba prement adequadament perquè s'enviï. Ni l'escriu ni l'envia ell mateix. Demostra, en tot cas, que no és pas persona preparada per estar enviant tuits des d'un smartphone ni des d'un altra dispositiu mòbil. Ell, el papa en persona, per tant, no escriu ni envia els tuits, i per tant no és autor material dels missatges que envia.

Però això no invalida en cap cas la paraula del papa ni la falseja, simplement continua deixant-la en presumpta. Com saber si el papa ha intervingut personalment en l'enviament de certs missatges? Com saber si l'ha escrit o si simplement l'ha enviat sota la seva supervisió? És tasca directa del papa o es tractarà d'una tasca encomanada a algun alt funcionariat? Un alt funcionariat lligat a la Comunicació Pública o a la Cancelleria Papal? Són dubtes que sorgeixen pel fet que ens trobem davant d'una cancelleria milenària, que durant més de 1000 anys ha vetllat amb rigorositat, pulcritud inusitada i procediment escrupulós la producció documental. Sorprèn que una institució tant curosa amb aquests aspectes hagi començat a utilitzar twitter, s'hagi deixat emportar per l'oportunitat del moment però que hagi descuïdat elements formals de primer ordre que permetin, no només comprovar l'autenticitat dels tuits enviats, sinó la fiabilitat dels mateixos.

Sabem que el papa acostuma a utilitzar la sigla "B XVI" en els seus textos manuscrits amb llapis. Sabem que el papa Ratzinger utilitza rarament els ordinadors. Per tant sabem que el papa Benet XVI difícilment podrà escriure els seus tuits i que necessitarà mediació. En aquest sentit el mecanisme per verificar la intervenció directa del pontífex podria ser la utilització del "B XVI" per indicar quan aquest ha dit les paraules que s'escriuren. I en segon lloc, explicar l'estratègia de dictat d'aquestes paraules per part del papa a fi i efecte que la història no acabi atribuint tots els tuits emesos pel papa Benet XVI a una colla d'alts funcionaris o com a molt al seu equip de comunicació. El papa Benet XVI no només perdria el seu glamour històric, sinó que perdria la credibilitat de les paraules presumptament dites per ell.



L'estratègia del dictat és ancestral a la cancelleria papal. Des d'època del papa Gregori VII (1073-1085) se sap que el papa no redactava ni molt menys la totalitat dels documents emanats per la seva cancelleria. Que en tot cas intervenia en alguns elements formals de manera directa i que, sobretot, solia "dictar" les seves paraules perquè fossin escrites. Sens dubte el document paradigmàtic d'aquest mètode és el conegut Dictatus Papae, datat aproximadament el 1075. Aquest document, per la seva rellevància històrica, ha estat exposat a a la celebrada exposició Lux in Arcana d'aquest any, i en ell s'hi trobem un total de 27 axiomes de l'església de finals del segle XI. El Dictatus Papae es troba al Registre Vaticà 2, i ha estat estudiat per eminents historiadors i diplomatistes com Jaffé, Peitz, Caspar, Borino, Boch, Santifaller o Morghen.  Poca broma. Concebut inicialment com un Diktat, és a dir, com una llista d'ordres executives, en realitat ha estat finalment admès com a una llista de posicionaments teològics per part del papa. No hi ha ordres executives, sinó idees. Idees transmeses pel propi Gregori VII per via oral, per via de paraules dictades. L'estratègia del dictat va ser àmpliament argumentada i demostrada per Harry Bresslau a principis del segle XX, essent una pràctica procedimental de primer ordre a la cancelleria papal.

Conclusions i suggeriments: El primer tuit de la història del papa de Roma per tant, és una comunicació pública, emesa presumptament per ordre del papa (autor intelectual i jurídic del document) i escrita per algun funcionari o oficial del departament de comunicació del papa (autor material). Tanmateix, la participació directa del papa simplement es pot testimoniar per informació contextual (el video enregistrat) on s'observa que amb prou feines Benet XVI pot donar l'ordre per enviar el missatge amb el seu propi dit. Les metadades del tuit són febles als efectes de preservar a llarg termini la seva fiabilitat  i no aporten informació clau per verificar de totes totes l'autenticitat del tuit. Incorporar la sigla "B XVI" als tuits dictats per un papa que no sembla capacitat per escriure en una tablet, permetria confiar més encara en els missatges emesos, els dotaria de major solemnitat i els fervorós feligrès els rebria de manera entusiasta. Un avatar en llatí augmentaria encara més la solemnitat de la figura. Una cancelleria com la papal, tant curosa i primmirada al llarg de la història, hauria de vetllar per supervisar aquests aspectes. I el més important, la diplomàtica pontifícia, a partir d'ara, ja no podrà exhaurir-se en l'estudi històric dels documents papals, sinó que també haurà d'afrontar amb criteri i mètode els nous documents emesos al segle XXI!!

2 comentaris:

Vicenç ha dit...

Vols dir que, més aviat, no és un breu papal? efectivament dictat (com correspon a una "piulada"!), clar, però la seva estructura formal és força similar a la del breu (nom del pontífex encapçalant l'escrit i separat del cos del text; adreça en vocatiu sense especificar destinatari, del tipus "dilecte fili", la salutació final...).
D'altra banda, no geolocalitzar la "voluntat de Déu", ni que sigui a través d'un escrit del seu vicari, és un encert que gràcies al "núvol" la cancelleria papal ha pogut esmenar respecte l'ambient analògic tradicional, amb l'habitual "apud Sanctum Petrum" que limitava la coneguda ubiquitat divina.
BENE.VALETE

Joan Soler Jiménez ha dit...

Vicenç! És una aportació molt oportuna, sens dubte. Ara bé, penso que cal diferenciar entre la "tipologia documental" i el procediment utilitzat. Si parlem de "Breu Papal" parlem d'una tipologia creada per la cancelleria papal, però en aquest cas és la cancelleria que utilitza una tipologia documental privada (la que proporciona Twitter). Penso, per tant, que la tipologia escaient és "Tuit", amb les seves característiques pròpies. Pel que fa al procediment s'escau la idea del "dictat" papal ateses les limitacions tecnològiques de l'actual pontífex. Com bé saps, el "Dictatus Papae" fa referència a un document concret identificat com a tal, però que el procediment de dictar les paraules a posar per escrit són ben ancestrals en aquest personatge. En darrera instància, l'apreciació teològica de la geolocalització la trobo encertadíssima!! Gràcies per dir-hi la teva!!

Publica un comentari a l'entrada