Vés al contingut principal

El judici d'autenticitat documental: una decisió econòmica.

Permeteu-nos que us desitgem un feliç 2013 citant paraules sàvies d'Umberto Eco. Ja ho vàrem fer l'any passat amb una referència que continua vigent quaranta-un anys després al voltant de la "transició permanent" en què es troben les nostres societats. Ara ho fem amb una de les principals conclusions del capítol "Objectes falsos i contrafaïments" del llibre Els límits de la interpretació que resumeix de manera brillant quin són els veritables factors que ens fan creure més o menys en un document, les claus d'ordre tècnica però també lligades al nostre comportament social que ens permeten confiar en els documents. La conclusió és que qualsevol acte de confiança implica una renúncia:

"Així, un acostament semiòtic als objectes falsos mostra fins a quin punt són febles teòricament els nostres criteris per decidir l'autenticitat o no. Malgrat tot això, encara que cap criteri singular no sigui satisfactori al cent per cent, ens refiem habitualment de conjectures raonables sobre la base d'alguna valoració equilibrada dels diversos mètodes de verificació. És com en un procés, on un sol testimoni pot semblar sense valor, però tres testimonis que concorden són presos seriosament; un indici pot semblar làbil però tres indicis fan sistema. En tots aquests casos hom es refia dels criteris de l'economia de la interpretació. Els judicis d'autenticitat són fruit de raonaments persuasius, fundats en proves versemblants encara que no siguin del tot irrefutables, i acceptem aqueixes proves perquè és més raonablement econòmic acceptar-les que passar el temps posant-les en dubte."

Eco, Umberto. Els límits de la interpretació. Edicions Destino, 1991, p.276-277. Es tracta de la traducció catalana del text italià sorgit de l'assaig que l'autor presentà el setembre de 1986 al discurs inaugural del congrés sobre Fälschungen im Mittelalter, organitzat a Munic per Monumenta Germaniae Historica (Fälschungen im Mittelalter, Monumenta Germaniae Historica Schriften, ed. 33, 1, Hannover, Hahnsche, 1988).

Aquest blog us desitja molt bon any 2013!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…