Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2012

El judici d'autenticitat documental: una decisió econòmica.

Imatge
Permeteu-nos que us desitgem un feliç 2013 citant paraules sàvies d'Umberto Eco. Ja ho vàrem fer l'any passat amb una referència que continua vigent quaranta-un anys després al voltant de la "transició permanent" en què es troben les nostres societats. Ara ho fem amb una de les principals conclusions del capítol "Objectes falsos i contrafaïments" del llibre Els límits de la interpretació que resumeix de manera brillant quin són els veritables factors que ens fan creure més o menys en un document, les claus d'ordre tècnica però també lligades al nostre comportament social que ens permeten confiar en els documents. La conclusió és que qualsevol acte de confiança implica una renúncia:
"Així, un acostament semiòtic als objectes falsos mostra fins a quin punt són febles teòricament els nostres criteris per decidir l'autenticitat o no. Malgrat tot això, encara que cap criteri singular no sigui satisfactori al cent per cent, ens refiem habitualment d…

El primer tuit papal: un "Dictatus Papae" del segle XXI

Imatge
El passat dia 12 de desembre de 2012 el Papa Benet XVI ha enviat el seu primer tuit. L'esdeveniment, com qualsevol pas que fa el papa de Roma, ha estat seguit a nivell internacional. No podíem deixar de banda l'emissió del primer tuit per part d'una de les cancelleries més antigues de la història occidental. El primer tuit papal és un producte de la cancelleria papal, la cancelleria d'un estat sobirà amb un sobirà d'origen milenari. D'aquesta manera el primer tuit papal ha de ser sí o sí, autèntic i fiable, d'entrada ... o no?
En primer lloc hem de dir que qualsevol tuit emès es realitza a l'interior d'una plataforma tecnològica sotmesa al dret privat. Aquesta plataforma no ha estat adquirida per cap institució sobirana, simplement en fa ús. Així, tot els tuits enviats són públics però sotmesos, insistim a dret privat, i per tant no poden gaudir de fides publica. Al no poder gaudir d'aquesta condició, la seva autenticitat i fiabilitat serà semp…

Els tres camins de la confiança documental

Imatge
S'acostuma a dir que la diplomàtica és una ciència que ajuda a confiar de manera plena en els documents. Sí,  és així, tot i que pensem que és una conclusió insuficient. La diplomàtica és la ciència que permet confiar en els documents, però que també permet als professionals que disposen d'aquest mestratge ser persones amb autoritat per promoure estats de confiança en relació als documents que analitzen i, en darrera instància, permet dotar a les institucions que vetllen per preservar la confiança sobre els documents, de capacitats per realitzar aquesta tasca de manera rigorosa, metòdica i, sobretot, efectiva. La diplomàtica ve operada per persones i, a vegades, a l'interior d'institucions. Així, la confiança es deriva, a partir del mètode i de l'experiència a les persones que l'exerceixen. És per això que diem que la diplomàtica "ajuda" a confiar en els documents perquè hi ha persones que permeten que es pugui confiar en aquests documents. Si aquest…