Vés al contingut principal

Sobre la natura jurídica de l'esborrany de la UDEF

Altres vegades hem definit els esborranys com a documents in fieri, incomplets, de treball, sotmesos a canvis i revisions i, per tant, sense la capacitat per produir efectes jurídics per si sols. Com a tals no tenen perquè ser documents fora de sistema, ans al contrari han de ser objecte d'identificació i de gestió. La seva identificació permetrà que puguin ser retrobats i reutilitzats amb la finalitat d'elaborar un document original amb plena capacitat jurídica. Un document original, finalitzat, és una "veritat" acordada, però en cap cas, per sí mateix, és "la veritat". Un esborrany doncs, és un estadi anterior a l'acord de "veritat", per tant és menys legítim i més allunyat de "la veritat". Per tant és un esborrany sotmès encara a possibles modificacions. La seva informació ha de ser tractada amb les reserves de la provisionalitat i la manca de definició final d'una "veritat" acordada.

Aquesta apreciació inicial és necessària per entendre què hi ha al darrera de l'ús del presumpte esborrany d'un informe elaborat per la Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal de la Policía Nacional on es valora la possibilitat que el president Artur Mas i diferents membres de la família de l'expresident Jordi Pujol tinguin comptes corrents oberts a Suïssa (entès aquest país com a paradís fiscal). El malestar provocat per la filtració d'aquest presumpte esborrany va contra del que el sistema jurídic d'un territori jurisdiccional que protegeix dret i exigeix deures a partir de documents pretén, és a dir, protegir drets i exigir deures dins un marc just. Quan algun agent d'aquest mateix sistema jurídic desobeeix o posa en qüestió la necessària prelació en l'estat de transmissió dels documents, posa en qüestió la pròpia legitimitat del sistema si ve tractat amb impunitat i ve acceptat com a opinió o estat de veritat correcte. Només l'original d'un document, o les còpies directament derivades d'aquest, poden provocar efectes jurídics. Per tant, qualsevol esborrany d'informe iniciat per la dita Unidad Central és document incomplet i invàlid per se, per provocar cap efecte judicial. 

Quan una oligarquia del sistema jurídic, o un poder fàctic com ara un grup de comunicació, decideix donar credibilitat a documents sense procediment finalitzat està trencant les regles del joc determinades a l'interior del propi sistema jurídic basat en documents. Trencar la base de la confiança en els documents és canviar les bases d'aquesta confiança i establir maneres fora de control (o en una situació de control externa a la definida pel propi sistema). Que l'esborrany de la UDEF quedi invalidat per si mateix, en cap cas vol dir que allò que s'hi digui sigui mentida. En tot cas, el fet de no gaudir del principi d'originalitat, impedeix que el document tingui valor jurídic evidencial i, per tant, no disposa de legitimitat per transmetre cap situació de "veritat" possible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …