Innovació en Diplomàtica [III]: Els nous camins de l'edició digital de documents.

També és possible innovar en el camp de la Diplomàtica Clàsica. Es discuteix des de fa temps si les noves tecnologies ofereixen nous mètodes de treball o si simplement fem el mateix de sempre però amb instruments diferents. En aquest bloc som de l'opinió que aquestes noves tecnologies i el seu dinamisme no signifiquen un gran canvi per si mateixes. Normalment són instruments que milloren la gestió dels documents, però no habiliten sense un treball humà previ a una descripció totalment automatitzada. L’objectiu diplomàtic de l’edició crítica dels documents no pot ser automatizada cent per cent en cap cas, ni ara ni en un futur massa proper. El treball humà, l’ull paleogràfic, continuarà essent decisiu en l’estudi crític dels documents basats en escriptures manuscrites, amb suports fràgils i escrits en llengües poc conegudes.

De totes maneres, tot i admetent des del principi que les tecnologies continuen lluny d’oferir resultats definitius a l’edició documental sí permeten millorar l’anàlisis crítica. Així les noves tecnologies permeten millores evidents en l’accés i la utilització de documents convenientment digitalitzats sense necessitat de desplaçaments obligatoris per a veure els originals. És indiscutible i trenca les barreres espaials. Si la digitalització ha estat feta de manera correcta i amb procediment depurat, les possibilitats de tractament digital de la imatge realitzada és més gran. L’extracció de dades de la imatge digital i la possibilitat d’explotar-les de manera massiva i comparativa per elaborar patrons de treball, per a realitzar vocabularis paral·lels d’antropònims, de topònims, de conceptes, de formules i clàusules, és una element que cal considerar positivament. L’explotació de dades, a més, pot permetre la comparació de dades a nivell local, regional, estatal, europeu i internacional. Poder comparar més documents relacionats amb un mateix entorn geogràfic, un mateix autor jurídic, un mateix escrivà, una mateixa fórmula, una mateixa cancelleria d’abast europeu, com ara la papal per exemple, permetrà de ben segur incrementar el coneixement del context de producció, el jurídic, l’econòmic i el sociocultural. La digitalització de l'original, en definitiva, permetrà adjuntar-lo en una presentació virtual d’aquest a l’edició crítica perquè l’investigador o l’usuari pugui treballar amb tota la informació al seu abast. La no-incorporació de la imatge de l’original, malgrat l’adopció ràpida de la fotografia a finals del segle XIX, ha estat una de les mancances habituals en les edicions de documents. Els problemes d’espai, de qualitat de la representació, en entorns digitals queden resolts de manera significativasi confiem amb el “núvol”. 

No diem res diferent al que Olivier Guyotjeannin va anomenar Diplomàtica Quantitativa. I el mètode de treball s’assembla molt al que des de mitjans del segle XX els historiadors quantitativistes han anat realitzant. El que s’afegeix aquí és l’extracció automatitzada d’aquestes dades per a la seva posterior interpretació. No cal menystenir que entrar en el joc de l’utilització de tecnologia digital permetrà seguir el ritme dels canvis que s’aniran produint de ben segur en l’àmbit dels canals de comunicació informativa. I aquesta posada al dia dels canals, aquesta capacitat competitiva de mantenir els camins telemàtics actius, permetrà treballar en entorns col·laboratius entre comunitats interuniversitàries, entre col·lectius d’especialistes, entre grups de diplomatistes a nivell nacional i internacional. Potenciar aquests entorns col·laboratius ha de permetre un enriquiment objectiu de les edicions crítiques que fem. Treballar en aquest sentit facilitarà l’adopció de sistemes estandaritzats de descripció que facilitaran un accés més ordenat a la informació que aporten els documents. Si aquests entorns col·laboratius es doten de millores ergonòmiques, si “pensen” en clau d’usuari i no pas d’investigador, permetran un accés còmode, ràpid, amigable a interfícies web que crearan un clima que afavorirà l’aproximació als documents per part de sectors més amplis de la societat. I és que ampliar l'interès a sectors socials més diversos és el veritable repte de disciplines tant especialitzades com la diplomàtica. La remisió a l’investigador, al professional, a l’especialista, ha estat, és i sempre serà insuficient per a demostrar les possibilitats de rendibilitat social de la tasca que fem els diplomatistes. “Pensar” en clau d’usuari i sobretot, en clau de ciutadà o ciutadana.

Un darrer punt a comentar és el del llenguatge a utilitzar en entorns tant oberts. L’anglès és la llengua franca de les ciències de la informació mentre que, tot sigui dit, no ho és pas de la diplomàtica clàssica. Molts dels conceptes emprats per aquesta ciència, des d’antic, s’han formulat en francès, italià o alemany. En aquest sentit l’esforç realitzat el 1997 per part de la Commission Internationale de Diplomatique amb l’edició del Vocabulaire internationale de la diplomatique fou encomiable. En ell hi trobem els mateixos conceptes traduïts a 13 llengües, totes elles d’abast clarament “europeu”. Tanmateix s’oblidà una qüestió prioritària com és la correspondència de molts d’aquests conceptes a la llengua franca dels sistemes jurídics medievals com és el llatí. I és que la llengua franca de la diplomàtica clàssica hauria d’haver estat realment el llatí, però això, a hores d’ara, seria demanar massa. Ja hem dit que les noves tecnologies no canvien les coses per si soles, però sí que és cert que molts investigadors admeten haver canviat la seva manera d’analitzar les coses gràcies (o per culpa) de les noves tecnologies. Hi ha beneficis, però també hi ha riscos: superfluïtat, lleugeresa en l’anàlisi, presses, abassagament pel devesall d’informació que impedeix destriar el gra de la palla. En aquest sentit la diplomàtica té un component de foment de l’esperit crític que pot ser útil per revisar qualsevol cosa.

Comentaris

Javier ha dit…
Joan:

Et felicito. M´agrada molt el teu bloc i avui especialment tot el que fa relació amb pensar amb l´usuari (que les noves tecnologies facilitin el coneixement públic de la documentació, així com també l món investigador). Estic d´acord que el gran risc és caure en la imprecisió i superfluitat de la documentació.
Té gràcia el que comentes de la llengua latina original dels documents (que per la seva contextualització històrica, i per la forma d´escriure, lógicament és molt diferent que qualsevol traducció moderna que es pugui fer del texte original (pel que conté en la mentalitat i forma d´escriure, lo més semblant en estructura seria l´alemany), com es pot comprovar simplement amb el que fa google - i això que ha millorat moltíssim-).

Felicitacions, gaudeixo molt llegint tot el que publiques aquí.

Xavier
Anònim ha dit…
és evident que ens hem d'adaptar als nous temps informàtics i als nous llenguatges, però si estudiem o remenem documentació històrica, no hauríem d'assegurar-nos primer que la sabem llegir correctament i que dominem la paleografia i la diplomàtica?
JCS

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos