Vés al contingut principal

Aprofundir en la sinceritat dels contractes i ajudar al consumidor a prendre decisions. Usos de la diplomàtica.

Considerem fermament que una millora substancial en la percepció de la diplomàtica com a espai de coneixement amb una funció científica però sobretot social és plantejar-la com una teoria transversal i atemporal dels documents i les seves circumstàncies, tot evitant la separació acadèmica entre diplomàtica clàssica i contemporània. Una sola idea de diplomàtica. Els dos adjectius, transversal i atemporal, han de ser definits i aplicats en un supòsit pràctic. En aquest sentit la percepció de la major o menor sinceritat dels contractes de qualsevol època ens servirà.

I és que en aquesta percepció hi trobem un dels elements fundacionals de la pròpia diplomàtica: els documents de natura jurídica poden ser fiables i autèntics, però no transmetre la veritat històrica dels fets i les accions jurídiques en ells representats. Com que aquest és un mal atemporal, tant se val que el document sigui medieval o actual, el mètode d'aproximació i l'anàlisi hauria de ser el mateix. De la mateixa manera, la transversalitat del procediment d'elaboració del contracte, la participació de diferents agents i la seva formalitat representada precisament a partir dels diferents pasos seguits en l'elaboració ens aportaran més o menys elements a l'hora de determinar-ne la seva sinceritat. Aprofundim en els conceptes transversal i atemporal:

Diem transversal perquè considerem que la diplomàtica disposa d'una capacitat d’anàlisi que dissecciona tot el procés d’elaboració documental des de què es manifesta una voluntat d’acció jurídica fins que el document passa a tenir valor com a testimoni històric. Diem doncs, que és transversal en relació al procediment d'elaboració del document i transversal en el sentit que ressegueix les funcions dels documents durant tot el seu cicle de vida. La sinceritat d'un contracte podrà ser avaluada a partir de l'escrutini dels passos procedimentals realitzats i, en darrera instància, a partir de l'anàlisi formal del seu contingut. Tot i així, la possibilitat d'utilitzar un document fiable i autèntic per transmetre una falsetat jurídica i històrica sempre existeix. Però la diplomàtica permet una aproximació prèvia que pot desactivar la voluntat de frau.

Convé afegir que la diplomàtica ha realitzat tradicionalment tractaments a posteriori, és a dir, quan el document ja estat elaborat, però també pot realitzar anàlisis a prioristes atès que permet conèixer quina és la millor manera d'elaborar documents autèntics i fiables. Aquest darrer aspecte és una innovació de primer nivell en el camp de la diplomàtica i mereix ser treballat i demostrat amb experimentació.

Diem atemporal perquè considerem que la diplomàtica pot realitzar anàlisis sincròniques o diacròniques igualment efectives a l'hora de oferir capacitació als individus per apropar-se a coneixements històrics relacionats amb els documents del passat o per apropar-se a coneixements actuals que els orientin millor davant de certs contractes que realitzen com a consumidors, per exemple. Semblen idees molt allunyades, però demostrarem que no ho són tant.

Diem diacrònic perquè considerem que la diplomàtica pot analitzar la manera que els documents han estat utilitzats al llarg del temps per afrontar uns tipus de transaccions concrets. Així per exemple, la diplomàtica pot comparar els documents de compra-venda elaborats des de l'edat mitjana fins a l'edat contemporània comparant-ne les característiques formals, físiques i avaluant-ne les propietats essencials. De la mateixa manera es poden comparar els contractes de serveis telefònics en diferents èpoques per analitzar com han variat els interessos i necessitats tant dels clients com de les pròpies operadores. D'aquesta anàlisi en poden sortir estudis que avaluin la capacitat d'adaptació de les operadores telefòniques a les legislacions tant estatals com internacionals. Tot plegat als efectes de verificar la seva capacitat per oferir contractes de confiança on el contingut aparegui més o menys sincer en relació al producte ofert. Si l'anàlisi es realitza sobre una mateixa operadora els resultats poden ser útils als efectes de destriar si aquesta empresa és més o menys respectuosa amb la legislació i si la qualitat en relació al servei i preu és igualment de confiança.

La diplomàtica també ha analitzat de manera sincrònica els documents de concessió de privilegis que realitzaven les cancelleries medievals com ara la papal o les reials, i n'ha analitzat igualment formes i propietats essencials amb l'objectiu de demostrar com actuaven diferents institucions a l'hora de protegir els seus vassalls i establir relacions de confiança (dins lògicament d'un vassallatge explícit propi del feudalisme) a partir del document escrit i d'unes formes determinades. Però de la mateixa manera l'anàlisi sincrònica es pot aplicar en un àmbit temporal més proper com ara davant els contractes de concessió d'hipoteques bancàries ofertes per les diferents entitats bancàries amb l'objectiu d'avaluar-ne elements comuns i elements distintius amb la voluntat d'avaluar-ne la seva fiabilitat, però sobretot la seva sinceritat. O el que seria el mateix, analitzar formalment els contractes de noves línies telefòniques o de contractació de participacions preferents per detectar on es troben els elements de sinceritat i fiabilitat, però també els elements més inconsistents als efectes de produir una sensació de desconfiança en els eventuals clients. No es tracta de determinar si s'està d'acord o no amb l'articulat d'aquests contractes, sinó de si queda prou explícita la voluntat real de l'empresa emissora del document. La diplomàtica, amb aquesta capacitat d'anàlisi sincrònica també pot ajudar a detectar els elements que demostrin la manca de sinceritat de molts contractes. I aquesta capacitat aportaria un valor inequívoc als consumidors del món actual. Pensem per tant, que la diplomàtica pot analitzar documents del present a fi i efecte de dotar als consumidors de més criteri a l'hora de prendre decisions que afectin directament "a la butxaca".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…