Historiografia de la Diplomàtica [VII]: del projecte InterPARES a la Digital Records Forensics

L’any 1999 s’inicia, a redós de la Universitat de British Columbia i sota la direcció de Luciana Duranti, el projecte InterPARES (International Research on Permanent Authentic Records in ElectronicSystems). L’orientació és clara, determinar l’autenticitat en els documents de conservació permanent produïts i gestionats per sistemes electrònics. El projecte té una primera etapa que s’inicia el 1999 i acaba el 2001. Una segona que va del 2002 al 2007. I una tercera que s’inicia el 2008 i ha finalitzat el 2012. 

En la primera etapa es basteix un corpus teòric molt potent per a determinar els requisits d’una conservació adequada de documents electrònics autèntics, una llista de mètodes per la selecció d’aquests documents, i una llista de principis i competències orientats a la definició d’estratègies útils a aquest efecte. El resultat d’aquesta primera etapa es publica el 2002 sota el títol Preservation of the Integrity of Electronic Records i és subscrit per Luciana Duranti, Terry Eastwood i Heather MacNeil. [1] Una de les dificultats que no pot afrontar la primera fase del projecte InterPARES és el de la natura dinàmica dels documents electrònics i, sobretot, el de la manera multiforme i multicanal de les seves representacions. 

D’aquesta manera la segona fase s’orienta cap a donar resposta a aquestes noves entitats. Per primera vegada es nota la dificultat de donar respostes útils amb conceptes arxivístics com document o record, de manera que s’opta per donar d’alta una perífrasi que comença a tenir forces adeptes: "entitat amb significació documental". La gran troballa de la segona fase és la identificació de tres tipologies d’entitats, a part del "documents estàtics", denominació que rebran els documents tradicionals. Es tracta de les entitats dinàmiques, les entitats experiencials i les entitats interactives pròpies d’aplicacions com les de creació d’art digital, les d’implantació de l’e-government o les de desenvolupament d’experiments científics. La delimitació d’aquestes entitats, de les seves característiques i, sobretot, de les dificultats no només de protegir-ne l’autenticitat a llarg termini, sinó fins i tot de conservar-les com a tals, són les troballes de la segona fase. [2] 

La tercera fase d’InterPARES s’inicia el 2008 amb la voluntat de posar en pràctica tots els coneixements recollits durant els primers anys del segle XXI, especialment prolífics però molt teòrics. De manera que en aquesta fase s’han analitzat casos reals i pràctics en petites i mitjanes organitzacions públiques o privades. Les conclusions s’han començat a redactar i s’espera l’abast final d’aquesta fase durant la segona part de l’any 2012. 

Feiem menció fa un moment a les dificultats de poder assignar els conceptes document o record als productes d’informació realitzats en entorns electrònics. Aquesta situació s’està agreujant els darrers anys en un procés de dissolució del document que comença a preocupar als professionals del sector. No tant preocupats estan els professionals d’altres disciplines més tecnològiques ni tampoc els comercials de les empreses proveïdores de serveis i productes informàtics. El vocabulari tecnològic va retallant camí al propi de les disciplines d’ordre social i humanístic. Això provoca un decantament de la balança a favor d’altres termes al de document: entitat intel·lectual, objecte digital, objecte d’informació, i sobretot dades i informació. Contra això la diplomàtica ha de fer-hi front: pot una disciplina que estudia el "document" admetre la desaparició (o la mutació, o la transformació, o la reinvenció) del seu objecte d’estudi? Hem de parlar de la fi de la diplomàtica? [3] 

En un article molt interessant publicat el 2005, Caroline Williams fa un repàs exhaustiu de la ciència diplomàtica des dels seus orígens i sobretot, de l’evolució de la diplomàtica contemporània. L’autora s’esforça a legitimar els nous camins que la ciència ha seguit i arriba a cinc conclusions especialment rellevants: 

(i) la diplomàtica s’ha reinventat com a instrument per a comprendre els processos de producció documental de les burocràcies del segle XX; 

(ii) els valors de la diplomàtica tradicional continuaran essent útils per un anàlisi retrospectiu, però també ho seran en un anàlisi predictiu atès que els elements o atributs necessaris a la constatació de l’autenticitat i la fiabilitat dels documents prenen una importància ben rellevant amb l’ús d’esquemes de metadades; 

(iii) els arxivers no poden entendre els documents que gestionen sense l’aplicació conscient o inconscient de tècniques diplomàtiques; 

(iv) la diplomàtica té coses a dir davant de documents formal o informalment representats, tant si es manifesten com a unitats documentals simples com si són agregats documentals, i sobre el context en què han estat produïts. Les quatre conclusions serveixen de resum als usos que està agafant la diplomàtica els darrers anys a la vegada que aporta una missió nova: es tracta d’utilitzar el coneixement diplomàtic en l’elaboració d’esquemes de metadades que permetin destriar quina informació pot ser necessària per protegir des de la fase de producció documental les seves propietats essencials, és a dir, autenticitat, fiabilitat, integritat, identitat, accessibilitat i usabilitat. [4] 

La darrera innovació en el camp de la diplomàtica l’ha tornat a proporcionar Luciana Duranti l’any 2010. Considera que la diplomàtica actual suposa el desenvolupament contemporani d’una disciplina antiga que continua estudiant la natura, la gènesi, les característiques formals, l’estructura, la transmissió i les conseqüències legals dels documents. La novetat es troba en l’expressió "les conseqüències legals dels documents."[5] Duranti considera que la diplomàtica no en té prou amb ser un estàndard analític sinó que ha de donar un pas endavant i avaluar en primer pla les possibles conseqüències legals que es puguin esdevenir en els documents electrònics. Aquesta definició, insistim, és d’aplicació exclusiva a la documentació digital i permet justificar el nou projecte iniciat per Duranti que porta per nom Digital RecordsForensics. Es tracta de demostrar que els principis de la diplomàtica, sobretot els derivats de la verificació de l’autenticitat o la falsedat documental, es poden aplicar a qualsevol tipus d’entitat digital produïda a l’actualitat i que, a la vegada, el diplomatista pot exercir tant de tercera part de confiança com de pèrit judicial sobre aquests documents. La diplomàtica s’associa amb el dret, la ciberseguretat, l’arxivística, la gestió documental i l’anàlisi forense digital per continuar demostrar l’autenticitat documental. Els objectius d’aquesta proposta són: (i) elevar la diplomàtica a una ciència amb un mètode de treball certificable i sobretot, (ii) que en l’anàlisi de les entitats amb significació documental no es deixin de banda els principis de les ciències que tradicionalment han tractat els documents. 

[1] DURANTI, Luciana; EASTWOOD, Terry; MACNEIL, Heather. Preservation of the Integrity of Electronic Records. Dordrecht/Boston/London, Kluwer Academic Publishers, 2002, 172 p. 

[2] DURANTI,L.; PRESTON, R. (eds.) InterPARES 2: Experiential, Interactive and Dynamic Records, 2008, Padova, 817 p. Consultable íntegrament al web: http://www.interpares.org/ip2/book.cfm  

[3] Sobre els problemes de vocabulari podeu consultar Soler, Joan. «La il·lusió d’un vocabulari comú de la preservació digital. » AAC, Lligall, 31, 2010, p.14-43. 

[4] WILLIAMS, Caroline. «Diplomatic attitudes: from Mabillon to metadata.» Journal of the Society of Archivists, vol.26, nº 1, abril 2005, p. 1-24. 

[5] DURANTI, Luciana. «From Digital Diplomatics to Digital Records Forensics.» Archivaria 68, p. 39-66. 

Comentaris

Crec que és francament interessant tot aquest 'repassó' que fas per lúcid i sintètic. Jo, que no sóc diplomatista, ho agraisc. Per cert, Luciana vindrà a València a l'octubre de l'any que ve per inaugurar les VII Jornades d'Arxius Valencians.
Salutacions.
Moltes gràcies Jesús. Celebro que el "repassó" sigui del teu interès. Demostreu plenament l'interès i els coneixements en Diplomàtica portant a Luciana Duranti a les vostres jornades. Passen els anys i no perd la valentia ni la gosadia per proposar canvis a l'engròs. I tots ells coherents! Gràcies de nou per aportar les teves opinions en aquest bloc. Salut!

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Evidencia, prueba y testimonio.

A la recerca del panellet autèntic!!