Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2012

Innovació en Diplomàtica [III]: Els nous camins de l'edició digital de documents.

També és possible innovar en el camp de la Diplomàtica Clàsica. Es discuteix des de fa temps si les noves tecnologies ofereixen nous mètodes de treball o si simplement fem el mateix de sempre però amb instruments diferents. En aquest bloc som de l'opinió que aquestes noves tecnologies i el seu dinamisme no signifiquen un gran canvi per si mateixes. Normalment són instruments que milloren la gestió dels documents, però no habiliten sense un treball humà previ a una descripció totalment automatitzada. L’objectiu diplomàtic de l’edició crítica dels documents no pot ser automatizada cent per cent en cap cas, ni ara ni en un futur massa proper. El treball humà, l’ull paleogràfic, continuarà essent decisiu en l’estudi crític dels documents basats en escriptures manuscrites, amb suports fràgils i escrits en llengües poc conegudes.
De totes maneres, tot i admetent des del principi que les tecnologies continuen lluny d’oferir resultats definitius a l’edició documental sí permeten millorar…

Algoritmes diplomàtics [IX]: Les mil i una denominacions de "document electrònic".

Malgrat que la diplomàtica sigui força estable pel que fa a l’acceptació del document com a base del seu estudi, des de fa aproximadament deu anys, diferents ciències estan dissolent aquest concepte fins al punt de posar-lo en dubte. Hi ha una certa desconfiança a seguir utilitzant el concepte i s’ha carregat de connotacions negatives. El document ve considerat com un vestigi del passat que necessita d’una revisió per adaptar-lo als nous temps i usos. El document tal com l’hem entès fins ara, diuen, es dissol o directament es mor.[1] 
Això passa evidentment fora de la diplomàtica. Podríem fer com si res, però convé estar amatents als motius que porten a certes ciències i a certs col·lectius professionals a posar-lo en dubte. Per aquest motiu fem una breu disgressió a continuació d’aquesta tendència a fi i efecte de determinar si la diplomàtica pot ser consistent a l’hora de recuperar el prestigi del document o si, per contra, haurà de començar a trobar respostes a coses noves. Però …

Aprofundir en la sinceritat dels contractes i ajudar al consumidor a prendre decisions. Usos de la diplomàtica.

Considerem fermament que una millora substancial en la percepció de la diplomàtica com a espai de coneixement amb una funció científica però sobretot social és plantejar-la com una teoria transversal i atemporal dels documents i les seves circumstàncies, tot evitant la separació acadèmica entre diplomàtica clàssica i contemporània. Una sola idea de diplomàtica. Els dos adjectius, transversal i atemporal, han de ser definits i aplicats en un supòsit pràctic. En aquest sentit la percepció de la major o menor sinceritat dels contractes de qualsevol època ens servirà.

I és que en aquesta percepció hi trobem un dels elements fundacionals de la pròpia diplomàtica: els documents de natura jurídica poden ser fiables i autèntics, però no transmetre la veritat històrica dels fets i les accions jurídiques en ells representats. Com que aquest és un mal atemporal, tant se val que el document sigui medieval o actual, el mètode d'aproximació i l'anàlisi hauria de ser el mateix. De la mateix…

Historiografia de la Diplomàtica [VII]: del projecte InterPARES a la Digital Records Forensics

L’any 1999 s’inicia, a redós de la Universitat de British Columbia i sota la direcció de Luciana Duranti, el projecte InterPARES (International Research on Permanent Authentic Records in ElectronicSystems). L’orientació és clara, determinar l’autenticitat en els documents de conservació permanent produïts i gestionats per sistemes electrònics. El projecte té una primera etapa que s’inicia el 1999 i acaba el 2001. Una segona que va del 2002 al 2007. I una tercera que s’inicia el 2008 i ha finalitzat el 2012. 
En la primera etapa es basteix un corpus teòric molt potent per a determinar els requisits d’una conservació adequada de documents electrònics autèntics, una llista de mètodes per la selecció d’aquests documents, i una llista de principis i competències orientats a la definició d’estratègies útils a aquest efecte. El resultat d’aquesta primera etapa es publica el 2002 sota el títol Preservation of the Integrity of Electronic Records i és subscrit per Luciana Duranti, Terry Eastwo…