Historiografia de la Diplomàtica [IV]: de la New Diplomatics a la Digital Diplomatics

Durant la primera part del anys 90 neix una tendència que ha estat anomenada New Diplomatics i que es produeix arran de la publicació a França de l’obra Diplomatique Médiévale dels tres professors de l’École des Chartes, Olivier Guyotjeannin, Jacques Pycke i Benoît-Michel Tock. [1] La publicació d’un manual en entorn francès obeeix a la voluntat de donar un contrapunt al darrer manual proposat per Pratesi, d’ordre clarament clàssic. L’aportació més rellevant d’aquests autors, i per aquest motiu s’ha parlat de "Nova Diplomàtica", es pot resumir en tres elements: (i) l’aproximació a la validesa jurídica coetània a la producció del document, (ii) l’extensió de la diplomàtica a qualsevol testimoni escrit (però sempre d’època medieval o moderna), (iii) i la reconsideració de la producció de documents com un instrument pràctic dirigit a assegurar la posició, el poder i els costums dels centres de producció de documents. És a dir: (i) aprofundir en el coneixement dels sistemes jurídics d’antic règim, (ii) reafirmar l’estudi de qualsevol document històric i (iii) constatar els efectes socials de la producció documental. Tres elements ja coneguts per la diplomàtica i que no fan res més que confirmar la necessitat de reconèixer amb precisió els contextos social i de producció. 

En si, res sembla indicar cap "novetat" en el posicionament francès, però sí que és cert que els diplomatistes posteriors han vist en aquest manual el punt de restauració del sistema on tornar a edificar nous discursos davant l’avanç inexorable de la diplomàtica dels documents contemporanis. Aquesta voluntat de renovació apareix en el Vocabulaire Internationale de la Diplomatique que dirigeix la professora Mari Carmen Cárcel Ortiz l’any 1997, amb la proposta d’un vocabulari comú, amb traduccions a diferents idiomes, de tota la terminologia pròpia de la diplomàtica. La voluntat és buscar un entorn comú d’intercanvi de coneixement que permeti una nova evolució d’aquesta ciència.

La renovació (o almenys el desig de renovació) ha pres un nou impuls amb els primer treballs de difusió de documents amb l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’aparició de la xarxa internet, amb les primeres digitalitzacions de documents originals i amb l’utilització del llenguatges de marca com ara l’XML per estandaritzar les edicions documentals per via telemàtica. La renovació es manifesta en el camp de l’edició de documents, però en cap cas sembla manifestar-se una manera diferent d’entendre la diplomàtica. Simplement hi ha un aprofitament de les noves tecnologies que sens dubte millora l’aproximació a la documentació dispersa en els arxius a nivell internacional.

Amb el canvi de segle comencen a proliferar projectes interessants arreu d’Europa com ara l’iniciat el 2000 i dirigit per l’italià Michele Ansani, que porta per títol Codice diplomatico della LombardiaMedievale on es crea una DTD (Document Type Description) pròpia anomenada CDLM basada en XML per a descriure de manera estandaritzada i mitjançant un llenguatge informàtic els documents originals d’època altmedieval produïts a la regió norditaliana. També és rellevant el projecte CorpusMedieval del Archivo Historico de Bizkaia, dirigit pel filòleg Asier Romero Andonegui que el 2008 ha proposat utilitzar el llenguatge de marca EAD (Encoded Archival Description) per a la descripció arxivística i el TEI (Text Encoding Initiative) per a l’edició de textos manuscrits medievals, adaptant la CDLM de Michele Ansani. [2] És destacable el projecte dels diplomatistes grecs Sylvia Poulimenou, Marios Poulos i Spyros Asonitis que l’any 2009 han creat un model de metadades orientat a l’edició diplomàtica de documents bizantins.[3] 

Totes aquestes propostes, que tot just són un petit exemple de les que es succeeixen a Europa, han desenvolupat realment l’anomenada New Diplomatics. Dos elements són claus per identificar bé aquesta tendència: (i) l’utilització del llenguatge XML (considerada una "lingua franca" en el món de la informàtica) per a desenvolupar codificacions de tipus documentals o "document type descriptions" adaptades als diferents casos, i (ii) la difusió via electrònica dels documents originals digitalitzats. Disposar d’un llenguatge estandard per l’edició documental sembla un bon projecte. Tot i així, aquest objectiu presenta dificultats importants. Per exemple, sembla més senzill trobar un llenguatge comú si preparem l’edició de documents d’origen públic on la forma documental és més estable i repetida. En canvi, fer el mateix documents de natura privada on la forma és més inestable i menys constant, pot portar a resultats poc satisfactoris. 

L’any 2007 Theo Kölzer ha mostrat el seu escepticisme davant la New Diplomatics a la inauguració del congrés Digital Diplomatics. Historical research with medieval charters in a digital world celebrat a Múnich. Ha considerat que tot i que és un fet indiscutible que les eines per a l’edició documental han canviat, la nova diplomàtica no ha arribat mai a aparèixer. En realitat, s’està parlant d’una manera de tractar l’objecte d’estudi de la diplomàtica clàssica, la informàtica només ha permès millorar l’antic mètode de la confrontació de documents, és a dir, l’anomenada Diktatvergleich que ja havia plantejat a finals del segle XIX Theodor von Sickel. 

La darrera proposta evolutiva de la diplomàtica clàssica ha estat canviar el nom de New Diplomatics pel de Digital Diplomatics. La idea, sorgida del diplomatista i historiador alemany Georg Vogeler, professor fins no fa massa de l’Institut für Dokumentologie und Editorik de la Ludwig-Maximilians-Universität de Múnich, i ara professor a la Universitat de Graz vol resoldre la falsa presumpció de "nova diplomàtica", tal com suggereix Theo Kölzer. [4] El projecte de Vogeler és la creació d’una adaptació de l’estandard de descripció amb XML de textos literaris medievals TEI, que s’adreci a documents medievals de natura jurídca. D’aquesta manera dissenya la CEI (Charters Encoding Initiative) l’any 2004, que ha anat desenvolupant fins a l’actualitat. Es pretén un estandard de descripció per via telemàtica dels documents, destriant-los dels textos manuscrits d’ordre litúrgic o narratiu que no disposen d’una natura jurídica palesa. D’aquesta manera s’obre al món un estàndard descriptiu de facto que altres fórmules descriptives com la ISAD (G), adreçada a documents d’arxiu, no permeten resoldre. La seva idea ha estat acollida en el projecte Monasterium patrocinat pel Centre ICARUS que té com a missió la publicació de documents originals alt i baixmedievals d’origen centre-europeu, però que s’està allargant a altres zones com ara el sud d’Itàlia. Fins i tot el projecte s’ha dotat d’un editor normalitzat de  textos per via telemàtica que rep el nom de Edit-MOM, demostrant el potencial de la proposta de Vogeler.

El mes de setembre de 2011 Georg Vogeler i Antonella Ambrosio de la Università Federico II de Nàpols han organitzat un segon congrés sota el títol Digital Diplomatics. Tools for the Digital Diplomatist – AnInternational Conference on s’hi han presentat les novetats més importants i interessants que a l’actualitat, a nivell sobretot europeu, s’estan treballant en l’àmbit de la diplomàtica especial i en l’edició de textos per via telemàtica. De totes les experiències presentades volem destacar la del professor ManfredThaller de la Universitat de Colònia. [5] 

Essencialment ha determinat que un entorn col·laboratiu de treball on diferents investigadors comparteixin la informació de manera organitzada millora molt l’exercici (i l’exigència) de normalització que ha d’existir darrera d’un projecte d’edició de documents. Aquesta obvietat en un món analògic és absolutament vital en un entorn electrònic. Manfred Thaller estructura qualsevol treball que impliqui el tractament digital dels documents i la seva edició en entorns electrònics en set fases: 

(i) realitzar una digitalització dels documents seguint processos predissenyats i seguint una proposta de metadescripció predefinida; 

(ii) realitzar un tractament de les imatges recollides, destriant el text manuscrit, els segells o qualsevol altre element visual significatiu que permeti l’elaboració de catàlegs especialitats; 

(iii) continuar amb una transcripció automatitzada dels textos sempre que això sigui possible; 

(iv) realitzar una edició crítica estandaritzada amb un editor com ara Edit-MOM que permeti, a la vegada, l’explotació, exportació i tractament quantitatiu de les dades derivades del contingut del document; 

(v) continuar amb una recerca històrica monitoritzada per un equip d’observadors tècnics que mesurin l’incorporació d’informació sobre cada document, obrint, en la mida del possible, l’accés al text a tots els investigadors a fi i efecte que aquests puguin enriquir-ne la descripció; 

(vi) a continuació publicar l’edició en diferents formats en funció de les possibles comunitats d’ús, així sigui en PDF, RTF, ODF, HTML o XML i facilitar l’exportació de dades per a la seva explotació fora del sistema de gestió d’origen; 

(vii) disseminar el mètode, l’aprenentatge generat durant l’aplicació d’aquest i els resultats obtinguts per tal de contrastar-lo amb altres projectes. En aquesta manera de treballar hi trobem els camins més actuals per a difondre el producte de la recerca diplomàtica. 

Res extrany, en el fons, però sí innovador en el sentit de fomentar la col·laboració interuniversitària, la difusió de projectes a nivell europeu, l’aprenentatge "in progress" en entorns electrònics (no sempre ben coneguts, ni fàcils d’entendre) o la possibilitat d’enriquir les edicions amb la participació "on-line" i en temps real d’investigadors a distància. 


[1] Guyotjeannin, O.; Pycke, J.; Tock, B.M. Diplomatique médiévale. Brepols, L’atelier du médiéviste, 2, 1993. 
[2] ROMERO ANDONEGUI, Asier. «Nuevas herramientas para el estudio de la Diplomática: los lenguajes de marcado TEI y EAD.» Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Documenta & Instrumenta, 6, 2008, p. 91-118. 
[3] POULIMENOU, Sylvia; ASONITIS, Spyros; POULOS, Marios. «Metadata Encoding for the Documents based on the Rules of Diplomatics Science.» A Metadata and Semantics, Eds. A.Sicilia i M.D.Lytras, Springer, 2009, p. 91-100. 
[4] VOGELER, Georg. Digitale Diplomatik. Neue Technologien in der historischen Arbeit mit Urkunden. Colònia: Böhlau Verlag, 2009. 
[5] THALLER, Manfred. «What is an environment for Charters? » Digital Diplomatics 2011. Tools for the Digital Diplomatist – An International Conference. Nàpols, octubre 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

A la recerca del panellet autèntic!!

Evidencia, prueba y testimonio.