Algoritmes diplomàtics [VII]: Les formes documentals

El tercer element que es repeteix en totes les definicions conegudes de document diplomàtic, després de ser "escrit" i de "natura jurídica", i que tots els diplomatistes han entès com el pal de paller de la crítica diplomàtica és la forma. Tanmateix considerem més ajustat parlar de “formes”, en plural, i de la seva relació intrínsica amb els productors dels documents. La forma per sí sola és només un element estètic i el veritablement important és que provoqui experiències entre les persones que intervenen. Evidentment aquestes experiències no són merament sensorials sinó de natura jurídica, per tant direm que les formes, produïdes per autors autoritzats, provocaran efectes jurídics.

I és que davant d’una relació jurídica establerta entre dues parts i un cop adoptada com a estratègia de fixació d’aquesta relació la del document escrit, s’opera una estructuració del contingut propi de l'acord estipulat. Aquesta estructuració permet transmetre el missatge però també "significar" la capacitat del productor per poder-ho fer. Aquest productor, a la vegada, adopta una forma estable per mostrar-se a través d’ella. Una forma repetida per part d’un mateix productor el fa reconeixible i, per tant, autenticable i creïble. La forma és el productor.  

Mitjançant l’estratègia de la forma els sistemes jurídics han pogut dotar de fortalesa les relacions jurídiques "documentades". Les formes, per tant, són font de confiança a l’interior del sistema jurídic. El valor de la confiança acaba impregnant el fet mateix de l’escriptura de documents per permetre relacions jurídiques favorables. El document es fa imprescindible, poderós i és respectat. El productor pot exercir poder amb el domini (i el monopoli) sobre l’utilització d’una forma documental. Aquest fet s’allarga des de l’època romana fins al dia d'avui. A l’actualitat el domini de la forma continua en mans d’aquelles estructures de poder que controlen el fet jurídic documentat. Notaris, registradors, administracions públiques, però també empreses privades, utilitzen una forma que els identifica en les seves transaccions i contractes.

La forma a l’actualitat ha emprès el camí de la representació variable de continguts. La forma, com sabem, té dues dimensions en diplomàtica que cal tenir clares: una forma física, o el que la diplomàtica clàssica anomena conjunt de característiques extrínsiques, i una forma intel·lectual, o el que s’anomena també conjunt de característiques intrínsiques. Totes dues són importants. La primera permet una representació formal del continent i la segona una representació formal del contingut. Continent i contingut configuren un document. Les característiques particulars d’ambdues formes en cada cas dotaran de credibilitat aquest document. 

Moltes veus han volgut posar en crisi el concepte de forma documental al considerar que tot i que la representació del contingut continua, la feblesa de la forma física, és a dir, dels suports dels documents, fa que la forma ja no sigui tant decisiva a l'hora de verificar la credibilitat documental. Aparentment calen més mesures de control que abans. De totes maneres pensem que aquestes veus mostren simplement que la pèrdua d'un suport visualment estable (visualment per l'ull humà, no per una màquina), impedeix una confiança a cegues amb noves propostes. És simplement un canvi de paradigma en l'aproximació en els documents, però en realitat no afecta la forma per si mateixa. Els suports varien, poden ser més febles o menys, però confiar en una representació final és simplement un acte de confiança. I creure en aquesta representació, sigui en suports analògics o electrònics, s'ha de veure reforçat pel sistema jurídic que la permeti i l'admeti. És a dir, podem veure un document estructurat en un PDF o veure el mateix en un XML. Què ens farà creure que un o l'altra és millor o més creïble? El sistema jurídic actual admet la notificació amb format PDF als ciutadans i per altra banda aposta per l'XML per a realitzar expedients electrònics perdurables. El suport electrònic és el mateix, igual de feble, però el sistema jurídic ja ha admès que la forma pugui representar-se mitjançant formats diversos. No és decisori de crisi de la forma, sinó que el sistema s'adapta a les noves formes i les accepta.

Per tant, podem afirmar que la forma continua essent important? La resposta és que sí en aquells sistemes jurídics que fonamenten els seus drets i deures en documents, amb independència total de l’època en que s’esdevinguin i amb independència dels seus suports. En el món actual, aparentment més inestable i dinàmic, el poder representatiu d’una estructura clara, diàfana i jurídicament impecable del contingut dels documents continua aportant seguretat i credibilitat als sistemes jurídics que basen la seva estabilitat en documents. Les formes continuen sent importants. 

Comentaris

Anònim ha dit…
Un document fet en paper es pot consultar sempre i en qualsevol lloc. no es pot modificar sense adonar-nos. Un d'electrònic necessita una màquina, energia, un sistema compatible i és més fàcil de modificar. Quan canviï el sistema de lectura desapareixerà ja que serà il·legible, com un disc de vinil, una cinta de cassette, etc..

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.