Algoritmes diplomàtics [VI]: La natura jurídica dels documents

Hem dit que el document diplomàtic és un testimoni escrit. Ara és el moment d’incorporar al document diplomàtic la natura jurídica de la relació humana que aquest document representa. Aquest element permet distingir el document entès com a mera fixació d’informació en un suport (la idea anglosaxona de document), del document diplomàtic objecte d’estudi de la diplomàtica. 

La natura jurídica dels documents es manifesta a partir de l’existència d’una relació humana entre un subjecte jurídic i un altre que produeixen una relació jurídica. Aquesta relació jurídica s’estabilitza mitjançant un acord que pot ser oral o fixat en un suport, és a dir, s’estableix el que tradicionalment s’ha anomenat Negotium. Quan aquests acords es fixen en un suport passen a produir documents de natura jurídica.

Les relacions jurídiques només es poden produir a l’interior d’un sistema jurídic que les permeti. S’entén per sistema jurídic aquell produït per una conjunt de persones que es posen d’acord per establir un marc de lleis i normatives que regulen els negocis a l’interior d’un espai on aquestes interactuen. Si aquest conjunt de persones descarta utilitzar el document escrit per sistematitzar les seves relacions jurídiques, no hi haurà diplomàtica aplicable a aquelles societats. Això no vol dir que no existeixin negocis, aquests es poden concretar a partir d’acords orals, no deixar registre escrit i ser controlats i gestionats a partir del testimoniatge de les persones participants. Amb independència que hi hagi registre escrit o no, tots els Negotia són fets de natura jurídica, que derivaran en accions jurídiques que confirmaran i permetran el seu bon desenvolupament.

Si el sistema jurídic basa els fonaments de la seva credibilitat en els documents fixats en suports aleshores la diplomàtica hi podrà dir la seva. Tot aquell document que no s’inclogui a l’interior d’aquest marc normatiu, molt probablement no serà objecte d’estudi de la diplomàtica. Tots aquells documents que representen el negoci finalitzat però també tots aquells que hauran servit a la preparació del negoci, a la verificació i control de la seva idoneïtat, i a la preparació del/s document/s finals seran objecte de la diplomàtica. La diplomàtica ha de poder delimitar bé el sistema jurídic en què un document o conjunt de documents van ser produïts mitjançant un mètode d'anàlisi contextual adequat.

Direm també que la natura jurídica es pot desglossar en tres natures subsidiàries: la natura legislativa, la natura executiva i la natura judicial dels documents produïts. Aquestes natures solen aparèixer combinades en les clàusules de qualsevol  document. Així, per exemple, una sentència judicial de qualsevol època està constituïda per arguments de natura legal - fonamentats en el cos legislatiu i normatiu propi del sistema jurídic -; per una natura judicial - la menció dels autors del document, normalment jutges, àrbitres i persones autoritzades per a dirimir causes, però també la menció dels procediments judicials emprats-; i de natura executiva, com ara la promulgació de la sentència pròpiament dita a manera de mandat i amb estipulació o no de sancions. Un altre exemple: un document de compra-venda medieval podrà presentar un preàmbul de tipus legal, religiós o moral, que transmetrà la natura legal o normativa en què es fonamenta el dret a poder realitzar l’acció jurídica; demostrarà la seva natura executiva a la clàusula dispositiva on s’estipula l’acord entre les parts, amb el corresponent verb dispositiu; i de natura judicial, en la clàusula de sanció on es protegirà l’acord amb una amenaça d’ordre espiritual o temporal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos