Vés al contingut principal

Algoritmes diplomàtics [VI]: La natura jurídica dels documents

Hem dit que el document diplomàtic és un testimoni escrit. Ara és el moment d’incorporar al document diplomàtic la natura jurídica de la relació humana que aquest document representa. Aquest element permet distingir el document entès com a mera fixació d’informació en un suport (la idea anglosaxona de document), del document diplomàtic objecte d’estudi de la diplomàtica. 

La natura jurídica dels documents es manifesta a partir de l’existència d’una relació humana entre un subjecte jurídic i un altre que produeixen una relació jurídica. Aquesta relació jurídica s’estabilitza mitjançant un acord que pot ser oral o fixat en un suport, és a dir, s’estableix el que tradicionalment s’ha anomenat Negotium. Quan aquests acords es fixen en un suport passen a produir documents de natura jurídica.

Les relacions jurídiques només es poden produir a l’interior d’un sistema jurídic que les permeti. S’entén per sistema jurídic aquell produït per una conjunt de persones que es posen d’acord per establir un marc de lleis i normatives que regulen els negocis a l’interior d’un espai on aquestes interactuen. Si aquest conjunt de persones descarta utilitzar el document escrit per sistematitzar les seves relacions jurídiques, no hi haurà diplomàtica aplicable a aquelles societats. Això no vol dir que no existeixin negocis, aquests es poden concretar a partir d’acords orals, no deixar registre escrit i ser controlats i gestionats a partir del testimoniatge de les persones participants. Amb independència que hi hagi registre escrit o no, tots els Negotia són fets de natura jurídica, que derivaran en accions jurídiques que confirmaran i permetran el seu bon desenvolupament.

Si el sistema jurídic basa els fonaments de la seva credibilitat en els documents fixats en suports aleshores la diplomàtica hi podrà dir la seva. Tot aquell document que no s’inclogui a l’interior d’aquest marc normatiu, molt probablement no serà objecte d’estudi de la diplomàtica. Tots aquells documents que representen el negoci finalitzat però també tots aquells que hauran servit a la preparació del negoci, a la verificació i control de la seva idoneïtat, i a la preparació del/s document/s finals seran objecte de la diplomàtica. La diplomàtica ha de poder delimitar bé el sistema jurídic en què un document o conjunt de documents van ser produïts mitjançant un mètode d'anàlisi contextual adequat.

Direm també que la natura jurídica es pot desglossar en tres natures subsidiàries: la natura legislativa, la natura executiva i la natura judicial dels documents produïts. Aquestes natures solen aparèixer combinades en les clàusules de qualsevol  document. Així, per exemple, una sentència judicial de qualsevol època està constituïda per arguments de natura legal - fonamentats en el cos legislatiu i normatiu propi del sistema jurídic -; per una natura judicial - la menció dels autors del document, normalment jutges, àrbitres i persones autoritzades per a dirimir causes, però també la menció dels procediments judicials emprats-; i de natura executiva, com ara la promulgació de la sentència pròpiament dita a manera de mandat i amb estipulació o no de sancions. Un altre exemple: un document de compra-venda medieval podrà presentar un preàmbul de tipus legal, religiós o moral, que transmetrà la natura legal o normativa en què es fonamenta el dret a poder realitzar l’acció jurídica; demostrarà la seva natura executiva a la clàusula dispositiva on s’estipula l’acord entre les parts, amb el corresponent verb dispositiu; i de natura judicial, en la clàusula de sanció on es protegirà l’acord amb una amenaça d’ordre espiritual o temporal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…