Vés al contingut principal

La importància del context social en la producció de documents

Combinar la diplomàtica amb altres ciències i disciplines com ara l'antropologia, la sociologia, la història, la lingüística o directament l'administració d’empreses, la gestió documental i l'arxivística, és necessari per  entendre bé els contextos on s’elaboren, on viuen i on tenen sentit els documents. Aprofundir en certs aspectes que la diplomàtica no ha considerat fins ara, com ara les pràctiques en la gestió dels documents administratius, sobretot aquelles pràctiques no sotmeses a procediment com ara els processos no reglats o les meres elaboracions puntuals i espontànies de documents, o directament considerar la cultura organitzativa, la sociologia de la tecnologia i la gestió del coneixement, han de permetre enriquir el coneixement dels contextos on es produeixen documents autèntics i, a la vegada, conèixer bé la natura dels propis documents.

La gestió dels contextos es demostra indispensable en els processos d'implantació de les ISO 30300 i ISO 30301 on el reconeixement complexiu de l'entorn i de les circumstàncies on es produeixen els documents permeten la definició d'estratègies de millores puntuals i d'accions concretes, però també la definició d'una estratègia de millora continuada. La diplomàtica pot aportar molt coneixement en aquest reconeixement contextual. De fet, si no és a partir d'aquest coneixement (implícit o explícit) de quina altra manera es pot conèixer amb profunditat la natura i les funcions dels documents que s'estan produint, que s'han produït i que es produiran? El Dret, podrien dir alguns. L'anomenada Tecnologia Legal, dirien altres, tant al dia i amb tantes línies de negoci obertes. Bé, considerem que aquestes dues disciplines son curt-terministes, pròpies de contextos reduïts i concrets, i que no poden proposar solucions a llarg termini, element clau en el posicionament diacrònic de la diplomàtica.

Una aproximació des de la socio-lingüística por ser profitosa. Analitzar els textos i els discursos (el contingut, en definitiva) com a esdeveniments comunicatius i formes de pràctica social a fi i efecte d’entendre els objectius dels documents en diferents entorns de gestió de documents. Aquesta aproximació s’assembla molt a allò que pretén l’anomenada diplomàtica “social” o història de la documentació, un espai d’expansió indiscutible d’aquesta ciència que deriva de la manera austríaca de veure la diplomàtica ja des de l'època de Oswald Redlich, Harold Steinaker o Heinrich Fichtenau. Aquesta diplomàtica expandida per personalitats com Alessandro Petrucci, Joaquin Gimeno Blay o Manuel Riesco Terreros s’apodera dels mètodes de la història cultural, l’antropologia històrica, la socio-lingüística o la semiòtica per a explicar els documents com a monuments però també la seva redacció com a fenòmen social. D'aquesta tendència n'hem analitzat un exemple d'estudi recentment. La diplomàtica, en aquest sentit, és un esquema auxiliar de la investigació històrica o sociològica, element que Pratesi havia discutit àmpliament durant temps. Ara bé, qui ha fet diplomàtica "social" d'entorns productius contemporanis? Com s'hauria d'estructurar aquest estudi? Pensem que una orientació més clara cap a disciplines que volen capturar la realitat social sembla ser una possible via de millora de la diplomàtica contemporània, més que les disciplines amb aproximació aposteriorista o orientades a la definició de categories útils a l’investigador. Aquesta idea  no deixa de reproduir la tensió existent a l’interior de la diplomàtica des de principis dels anys 60 pel que fa a la diplomàtica clàssica, i extendre-la ara a la diplomàtica contemporània. Heather MacNeil, autora que ha fet aquesta proposa, vol contraposar a la filosofia postpositivista que ha imbuit la diplomàtica contemporània, la utilitat de la filosofia interpretativista a fi i efecte d’acabar determinant quins significats dóna la gent a la realitat, i no pas determinant quina és la manera que la realitat funciona apart d’aquestes interpretacions.

Tanmateix, com també ha dit Russell K.Schutt [1], els científics socials creen una imatge de la societat basada en les pròpies preferències i prejudicis, de manera que la seva proposta de “validesa” resulta enganyosa: la veritat és un assumpte de la construcció millor informada i més sofisticada sobre la que existeixi un consens en un moment donat. El coneixement no és el mirall de la realitat sinó una construcció lingüística i social de la realitat. La part interessant d’aquesta visió interpretativista és que pot ajudar a la diplomàtica a aportat construccions diferents i no úniques de la producció documental i, per tant, millorar ostensiblement el reconeixement dels contextos on els documents prenen vida i dels contextos de producció sotmesos a l'entròpia. Una estructura purament postpositivista no permet ampliar el coneixement contextual.

[1] Schutt, Russell K. Investigating the Social World: The Process and Practice of Research. Londres, Thousand Oaks, Nova Delhi: Sage, 2004, p. 75.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…