Vés al contingut principal

Innovació en Diplomàtica [I]: Experimentar més en entorns digitals

En el post anterior dèiem que la teoria del document electrònic del projecte InterPARES no sempre s'adequava a experiències del món real. Heather MacNeil ha valorat la necessitat de més experiències com a fonamental per dues qüestions principals: (i) perquè el canvi d’un model predictiu a un model normatiu sense un fort fonament empíric té forts riscos; i (ii) perquè el model normatiu existent a l'actualitat es basa encara massa en experiències derivades del món analògic i en paper.

El model de Luciana Duranti, segons MacNeil, millorarà si augmenta el coneixement que tenim dels contextos on es produeixen els documents electrònics. I per assolir aquesta millora la diplomàtica té límits que només poden ser superats mitjançant altres ciències com la història, la sociologia, però també la informàtica o les ciències de la informació. Hi ha encara molt camí per recórrer, perquè en els sistemes actuals interactuen a la vegada elements socioeconòmics amb elements tecnològics, legislatius i organitzatius ben diversos segons l'organització on s'han produït. Conèixer bé el context de producció, i el context social on s'han produït els documents, és vital, però una àrdua tasca. Tantmateix, MacNeil considera fermament que l’esforç per contextualitzar potser acabarà generant no un tipus ideal de document electrònic sinó més d’un, de manera que s’afegeixi més credibilitat al model d’anàlisi.

Com innovar doncs, en diplomàtica per tal de donar respostes eficients als problemes digitals del present? Estudiant experiències existents, però també experimentant! Per tant:

1.- Caldrà estudiar més casos encara que els que el projecte InterPARES ha realitzat els darrers anys, tot i el risc de repetir conclusions ja assolides, com la que apuntava MacNeil: la majoria d'experiències provenen o emulen entorns analògics i en paper.

2.- Focalitzar aquests estudis en entorns híbrids però, sobretot, íntegrament electrònics, tant d'àmbit públic com privat.

3.- Experimentar amb sistemes que utilitzin les xarxes socials com entorns de comunicació d'informació oficial, tant per part d'organitzacions públiques com privades. Avaluar, per tant, l'autenticitat dels missatges emesos en aquests entorns, però també la qualitat de les dades preservades i els sistemes de conservació a curt, mitjà i llarg termini de la informació produïda.

4.- Experimentar amb el model de document electrònic del projecte InterPARES, és a dir, provar d'incloure les metadades i els requisits previstos en sistemes en actiu i avaluar cíclicament les seves virtuts i defectes. En aquest sentit basar-se en una descripció autenticant que enriqueixi els esquemes de metadades pot ser una bona base per realitzar aquestes experiències. Ho hem repetit sovint.

5.- Començar a avaluar sistemes basats en ontologies, on el document queda disolt en totes les seves parts, conservat també de manera segmentada, i on hi hagi la possibilitat de no necessitar representacions clàssiques d'aquest document. És a dir, on una representació d'un esquema RDF o OWL pugui ser suficient per garantir drets i protegir deures, tant de ciutadans com de clients.

6.- Treballar en sistemes íntegrament datacèntrics  i no pas docucèntrics, on les dades siguin la base i els objectes digitals no siguin contemplats. En aquest sentit, avaluar si tots els requisits del document electrònics d'InterPARES són suficients o si ens trobarem davant de nous tipus ideals de representacions d'informació amb necessitat de credibilitat social i jurídica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…