Innovació en Diplomàtica [I]: Experimentar més en entorns digitals

En el post anterior dèiem que la teoria del document electrònic del projecte InterPARES no sempre s'adequava a experiències del món real. Heather MacNeil ha valorat la necessitat de més experiències com a fonamental per dues qüestions principals: (i) perquè el canvi d’un model predictiu a un model normatiu sense un fort fonament empíric té forts riscos; i (ii) perquè el model normatiu existent a l'actualitat es basa encara massa en experiències derivades del món analògic i en paper.

El model de Luciana Duranti, segons MacNeil, millorarà si augmenta el coneixement que tenim dels contextos on es produeixen els documents electrònics. I per assolir aquesta millora la diplomàtica té límits que només poden ser superats mitjançant altres ciències com la història, la sociologia, però també la informàtica o les ciències de la informació. Hi ha encara molt camí per recórrer, perquè en els sistemes actuals interactuen a la vegada elements socioeconòmics amb elements tecnològics, legislatius i organitzatius ben diversos segons l'organització on s'han produït. Conèixer bé el context de producció, i el context social on s'han produït els documents, és vital, però una àrdua tasca. Tantmateix, MacNeil considera fermament que l’esforç per contextualitzar potser acabarà generant no un tipus ideal de document electrònic sinó més d’un, de manera que s’afegeixi més credibilitat al model d’anàlisi.

Com innovar doncs, en diplomàtica per tal de donar respostes eficients als problemes digitals del present? Estudiant experiències existents, però també experimentant! Per tant:

1.- Caldrà estudiar més casos encara que els que el projecte InterPARES ha realitzat els darrers anys, tot i el risc de repetir conclusions ja assolides, com la que apuntava MacNeil: la majoria d'experiències provenen o emulen entorns analògics i en paper.

2.- Focalitzar aquests estudis en entorns híbrids però, sobretot, íntegrament electrònics, tant d'àmbit públic com privat.

3.- Experimentar amb sistemes que utilitzin les xarxes socials com entorns de comunicació d'informació oficial, tant per part d'organitzacions públiques com privades. Avaluar, per tant, l'autenticitat dels missatges emesos en aquests entorns, però també la qualitat de les dades preservades i els sistemes de conservació a curt, mitjà i llarg termini de la informació produïda.

4.- Experimentar amb el model de document electrònic del projecte InterPARES, és a dir, provar d'incloure les metadades i els requisits previstos en sistemes en actiu i avaluar cíclicament les seves virtuts i defectes. En aquest sentit basar-se en una descripció autenticant que enriqueixi els esquemes de metadades pot ser una bona base per realitzar aquestes experiències. Ho hem repetit sovint.

5.- Començar a avaluar sistemes basats en ontologies, on el document queda disolt en totes les seves parts, conservat també de manera segmentada, i on hi hagi la possibilitat de no necessitar representacions clàssiques d'aquest document. És a dir, on una representació d'un esquema RDF o OWL pugui ser suficient per garantir drets i protegir deures, tant de ciutadans com de clients.

6.- Treballar en sistemes íntegrament datacèntrics  i no pas docucèntrics, on les dades siguin la base i els objectes digitals no siguin contemplats. En aquest sentit, avaluar si tots els requisits del document electrònics d'InterPARES són suficients o si ens trobarem davant de nous tipus ideals de representacions d'informació amb necessitat de credibilitat social i jurídica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos