Vés al contingut principal

Escriure per governar o governar escribint: a propòsit de Pere III el Cerimoniós

Hem llegit darrerament el llibre de Francisco Gimeno Blay Escribir, Reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso, 1336-1387, Abada Editores, 2006, 238 p. Es tracta d'una aportació excel·lent a la figura d'aquest monarca i, sobretot, a l'utilització que fé de l'escriptura, del document escrit, per a governar durant més de cinquanta anys. La tesi de l'estudi de Gimeno Blay és que el rei Pere III apostà per una solució molt moderna en aquella època, que l'apropà més a la manera de fer dels reis d'època moderna que no pas als medievals. Un home avançat al seu temps, dirien alguns; una manera diferent d'afrontar el govern d'un territori en època medieval, que no va tenir uns seguidors immediats ni a dins de la Corona d'Aragó ni en d'altres regnes, dirien altres. L'autor demostra amb escreix la preparació de Pere III en l'art de l'escriptura, el domini del text legislatiu, la perícia en reconèixer la natura jurídica dels documents produïts per la seva cancelleria fins al punt de revisar i corregir personalment els textos per aquesta produïts, l'estima per la redacció creativa tant de textos poètics com de cartes privades, i el gust col·leccionista de llibres que enriquiren la seva biblioteca. Pere III considerà l'escriptura i els seus productes uns potents instruments de gestió però també els vehicles per assolir uns textos legals ajustats a les necessitats reals i un textos cronístics polits per a transmetre "adequadament" la memòria de les seves decisions i accions.

Les cometes sobre "adequadament" són necessàries. Dominar el text escrit i modelar-lo amb la finalitat de transmetre un missatge concret a les societats futures, és propi d'aquells que volen explicar la seva "veritat" i deixar un rastre positiu de les responsabilitats assumides durant la seva vida. El text escrit com a instrument per legitimar una trajectòria vital. Res de nou, en el cas de Pere III, que no hagués fet el seu rebesavi Jaume I amb la redacció del Llibre dels Feits. Segons Gimeno Blay però, l'utilització dels diferents documents conservats a l'Arxiu Reial per part de Pere III, en persona, farà que l'elaboració de les cròniques, però també el repàs de qualsevol text antecedent o utilitzat com a fonament de dret, sigui el producte d'una verificació i d'un contrast de les fonts no observat en cap altra cancelleria, petita o gran, de la segona meitat del segle XIV. El rei Pere III va conèixer els textos de primera mà, va organitzar el seu propi arxiu i el sotmeté a uns protocols d'administració i preservació exigents. Pere III visqué pel text escrit i del text escrit.

Molt probablement l'adopció per part d'aquest rei d'aquesta estratègia és el resultat d'un centenar d'anys, que s'inicien amb el regnat de Jaume I, on els reis de Catalunya i Aragó reconegueren en el document escrit la força i el valor de les seves decisions, i l'instrument per a posar-les en pràctica. Pere III beu d'una tradició i obté un aprenentatge en aquest sentit que, a continuació, ell excel·leix amb una preocupació constant perquè el document escrit faci la seva funció. I és que ens trobem davant d'un instrument de poder que trascendeix qualsevol època i espai territorial. El document escrit es troba a la base del document diplomàtic, malgrat que els darrers anys, el concepte "escrit" s'hagi hagut d'anar transformant a idees més properes a "enregistrament" o "fixació en un suport del missatge" per poder-hi encabir altres sistemes de memorització de missatges (incloent els enregistaments sonors, electromagnètics, audiovisuals, etc.) amb les mateixes funcions socials de transmetre missatge, administrats drets i deures i ser fonament de credibilitat a l'interior dels sistemes jurídics.
L'únic "però" a l'estudi de Gimeno Blay rau en l'eterna qüestió de la condició primera de l'ou o de la gallina. És a dir, hi ha primer govern que generi a continuació document escrit, o primer hi ha document escrit per a continuació exercir imperi i jurisdicció? Pere III escriu per poder governar o governa escribint? Gimeno Blay pondera la primera opció, és a dir, Pere III escriu per poder governar els seus territoris. Nosaltres considerem que governa mitjançant un instrument i una tecnologia que domina perfectament, i que aconsegueix imposar mitjançant més rigor en el procediment d'elaboració documental, en els protocols d'ús de la documentació, en la resolució dels afers diplomàtics. Això ho fa a partir d'un sistema que ell i la seva cancelleria domina a la perfecció, però pren consciència del poder d'aquest sistema a mida que el va utilitzant. En certa mida, "provoca" que el document escrit assumeixi una capacitat d'incidència i construcció socioeconòmica favorable als seus interessos i respectuosa del seu govern, a l'interior dels seus territoris jurisdiccionals a partir del perfeccionament de l'experiència dels seus antecessors. Com diem Pere III excel·leix en la millora del sistema perquè s'hi veu fortament implicat per les seves conviccions polítiques però també intel·lectuals.

El llibre aporta algunes imatges dels textos autògrafs del monarca i també presenta l'edició de 12 documents on es demostra la seva intervenció en persona. També detecta les seves esmenes personals al text de les Ordinacions de la casa i cort de 1344. Diplomàticament també ens ha resultat d'interès la distinció de carta privada i de carta diplomàtica per diferenciar les d'ús personal i de comunicació informal amb membres de la seva família i amics, amb aquelles lletres enviades a altres senyors i organitzacions, per a l'administració i govern dels seus territoris jurisdiccionals. Unes i altres són sotmeses a rigoroses formes que eleven a totes dues a la categoria de fonts diplomàtiques. Això vol dir que les cartes íntimes també han estat estudiades des del punt de vista de la ciència diplomàtica, quan el seu contingut és clarament narratiu i jurídicament irrellevant.Els termes "Carta" i "Lletra" es recuperen del català medieval per descriure el que nosaltres en diferents ocasions hem anomenat "Comunicacions".

Comentaris

Raül Aguilar ha dit…
No se si és la millor lectura per aquest estiu, però és molt interessant el debat escriptura-poder.
Respecte a que és abans, si l'ou o la gallina, s'ha de dir que, des d'un punt de vista evolutiu, està clar que l'ou es mil·lers d'anys anterior a la gallina, la qual cosa, referit al tema del llibre, es podria traduir en que la instauració d'un poder per sobre d'una comunitat humana es previ a l'aparició de l'escriptura.

Salut i bon estiu a tothom !!

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…