Dominació i contracultura en la gestió documental

Un sistema de gestió de documents és un sistema de dominació. Un sistema de dominació en un entorn burocràtic. Es busca un estat d'ordre proper a la perfecció que en realitat és utòpic. Per evitar incórrer en una utopia i no trobar un final, és preferible pensar en el paradigma de la millora continuada. Com qualsevol sistema de dominació es tracta de establir una forta sensació de control i de seguretat en el sistema productiu. Si parlem de documents administratius, dels quals se n'esdevenen efectes jurídics contra deures i a favor de drets d'uns usuaris, les mesures de control i seguretat han de ser més sòlides. Però a major control de la traçabilitat de les accions, més instruments per a retre comptes i establir responsabilitats. De manera que la implantació d'un sistema de gestió de documents acabarà afavorint més les posicions dels alts càrrecs que no pas la dels propis treballadors. Els alts càrrecs hi acabaran trobant el sistema que permetrà controlar les tasques que els seus treballadors realitzen en un entorn de producció i gestió de documents. Un procés de simplificació dels processos de treball redundarà en una reconsideració dels treballadors necessaris. Aquests treballadors passaran a ser prescindibles. Els alts càrrecs retran comptes amb els treballadors que no "rendeixin" segons els indicadors que els sistemes de control i seguretat generaran. La gestió de documents, per tant, tal com s'està plantejant i tal com s'explica a la ISO 30300 no serà per res contracultural i sí es refermarà en principis estructuralistes i weberians. Es fonamentarà "en el de sempre". D'entrada doncs, no sembla una aposta creativa.

The Thinker
Però què és la creativitat? En una societat on la imatge ha guanyat molt d'espai a la imaginació, presentar-se com a empresa amb una certificació ISO 30300 pot ser una bona operació de màrketing, d'imatge. En una societat on les emocions han robat prestigi a la reflexió, qualsevol operació de revisió d'un sistema de gestió de documents no serà el resultat d'una profunda anàlisi, sinó el resultat d'una ràpida obtenció de la satisfacció i el prestigi d'una certificació. En una societat on la instantaneïtat ha vençut el procés, l'organització que vulgui fer reenginyeria dels seus processos o revisió dels seus procediments, prioritzarà el resultat per sobre la simplificació i la rapidesa per sobre de la pulcritud. En una societat on el pur succés sobrepassa a qualsevol explicació, el producte final a valorar serà el producte final que ofereix l'organització, i no pas el mètode de producció intermig o el procediment pautat. Aturar-se a explicar perquè ho fem d'una certa manera i no d'una altra serà i és poc habitual. Així doncs, davant d'aquest panorama (avui em sento apocalíptic), la gestió de documents sí que s'ha de presentar com una contracultura, que es rebel·li críticament cap als sistemes poc madurs, excessivament funcionals, perversament imperfectes, pensats per encabir personal innecessari però que per necessitats de partit s'acaben ubicant. La gestió de documents s'ha de presentar com aquella disciplina que busca afanosament la utopia de la millora en els sistemes de producció de documents, on aquests neixen amb tot el que necessiten, disposen de les metadades necessàries per a ser retrobats i reutilitzats, i esdevenen actius amb ple valor, on la seva autenticitat i fiabilitat sigui demostrable en tot moment, i on la societat que suporta els seus drets i deures basant-ne en documents es pugui sentir més segura.

Comentaris

Raül Aguilar ha dit…
Comparteixo amb tu la por a la gestió documental com un instrument al servei de la burocràcia capitalista o dels "mercats" en comptes d’estar al servei de la societat.
Si la democràcia, tal i com crèiem que era, no existeix o ha deixat d’existir (el 70 % de les lleis que ens governen s’aproven en unes institucions europees que no son el fruit de cap procés electoral), al servei de qui estarà la millora dels processos administratius en les administracions públiques? I com tu dius molt bé, on quedaran qüestions fonamentals com la transparència administrativa, que són del tot contraris als interessos d'aquest poder tan poc democràtic com són els “mercats financers”.
En aquest context polític i social, que l'autenticitat i la fiabilitat puguin ser demostrables en tot moment deixa de tenir importància, com a mínim de cara a garantir els drets dels ciutadans, un altra cosa es que serveixin per incrementar l'explotació laboral dels que treballen en els processos, com tu dius.
En fi, que encara que el treball estigui fatal d'una cosa estic segur, no faré el curs de certificacions de la ISO 30300 a l'ESAGED encara que ens el venguin com un nínxol de feina en potència en mig d’un context laboral apocalíptic. No em vull trobar, d’aquí uns anys, certificant gestions documentals que impliquin una major explotació laboral i una reducció dels meus drets com a ciutadà. O canvien les coses o no anirem en lloc.
A vegades tinc la sensació, i no soc l’únic, que en el Màster de l'ESAGED, llevat d'unes poques excepcions com tu i algun altre (i no ho dic per fer-te la pilota, sinó que és un comentari general), no ens expliquen les coses tal com són, sinó com a l'Escola l’interessa per mantenir el seu negoci. Perquè el Màster i els cursos de la ISO, no ens enganyem, s’han convertit en un negoci. Per què no inclouen el curs de la ISO com una assignatura pels alumnes de segon del curs vinent? No, és millor fer un curs a part i que l'alumne el pagui a part. Sincerament, jo crec que aquesta forma de gestionar les coses no te futur. La gent no es tonta i parla. I si abans aquest master es recomanava entre la gent per les moltes sortides que tenia, ara ningú el recomanarà, primer perquè ja no hi ha sortides i segon perquè els alumnes que té actualment no en parlaran precisament bé de la seva experiència.
El mateix Joan autoqualifica el seu estat d'ànim d'”apocalíptic” i ho comparteixo en bona part. Caldria segurament matisar alguns aspectes plantejats amb una mica de “rauxa”, sense que amb això vulgui posar en dubte l'interès de la línia de reflexió que enceta.

Però el que m'ha impulsat a respondre no és tant aquest aspecte com les afirmacions d'en Raül a l'entorn de l'ESAGED. Cert que soc part implicada, però la seva valoració em sembla no solament injusta, sinó un punt ofensiva des del moment que qüestiona l'honestedat dels plantejaments de l'Escola, i per tant de les persones i institucions que estem en el projecte, a partir de considerar-la simplement com una via de negoci.

Per parts. Les raons que justifiquen que la formació relativa a les ISO 30300 i 30301 es faci mitjançant un pla de formació específic i no s'inclogui directament en el pla d'estudis del Màster vaig mirar d'argumentar-les, precisament, a l'acte de presentació que vam fer el passat dijous. Potser pel que veig no amb prou fortuna.

La segona qüestió, amb tot, és la que sota cap concepte puc compartir quan s'afirma “...no ens expliquen les coses tal com són, sinó com a l'Escola l’interessa per mantenir el seu negoci “. Com que crec que els continguts del màster s'avenen amb el que avui entenem com a cos teòric de la disciplina, interpreto que el problema no està en els continguts. Està en les expectatives en relació a les sortides professionals i la inserció laboral? És potser això en el que l'Escola “menteix”? No hi ha problema. Aquestes són les dades del seguiment de la situació en la que es troben els graduat de 2009 que, val a dir, no és un anys escollit premeditadament pels seus resultats, sinó el que correspon d'acord amb el pla de qualitat que estableix el seguiment al cap de dos anys. Per tant, al 2011 li va correspondre el 2009:
Treballen: 81%.
El 82% treballen en empreses públiques.
El 100% en activitats d’arxivística.
45% dels que treballen és la seva primera feina
La incorporació al món laboral és immediata en un 91%
El 41% fa més de 2 anys juntament amb l’opció d’1-2 anys que treballen a la feina actual.
El tipus de contracte és Indefinit en un 45% i en un 32%Temporal
El mètode de recerca més efectiu per trobar feina ha estat en un 27% la borsa de treball.
En un 91% la jornada laboral és completa.
El 68% tenen una retribució salarial neta entre 1000-1500€.
El 26% dels alumnes enquestats consideren bona la formació que l’Escola els ha donat per accedir al món laboral. El 59% la consideren bona. El 8% regular i el 7% dolenta.
La titulació és important per l’obtenció de feina en un 96%.
El 74% dels antics alumnes considera interessant tornar a estudiar per completar més formació a l’Escola.

Cert que les expectatives laborals en relació al 2009 han canviat, però també ho ha fet el tipus d'orientació professional que es dóna als alumnes del màster en el mòdul d'inserció professional que es fa a segon curs, que precisament per això està pensat.

En quan a la consideració de l'Escola com a negoci, seria interessant no confondre el negoci, en el sentit pejoratiu com s'hi fa referència, amb el que ha de ser la viabilitat econòmica del Centre que, no ho oblidem, no és una aposta privada d'uns quants, sinó una aposta del sector professional a partir d'un impuls i una presència de la mateixa Associació d'Arxivers de Catalunya en el Consell Assessor del Centre. No vull amb això negar la necessitat de mantenir un debat crític, però crec que fer-ho des de la consideració de l'Escola com una cosa aliena a la professió, que solament cerca la seva pròpia supervivència, ni és just, ni és cert, ni contribueix a la millora, ni ajuda a la consolidació de l'únic centre que hi ha a l'Estat que ofereix aquesta formació.
Raül Aguilar ha dit…
Professor Alfred Mauri, no era la meva intenció criticar aquí el teu treball ni el dels seus companys o del centre, sinó exposar una realitat que s'està donant, no només en aquest Master, sinó en tots els estudis superiors en general i que els alumnes de l'ESAGED, com la resta, també estem patint.

Cada vegada ens veiem obligats a pagar més per matricular-nos en uns estudis que haurien de ser accessibles a totes les persones amb mèrits i capacitats i, ara mateix, aquest sistema perilla. Jo mateix no se si seré capaç de pagar la matrícula del curs vinent ja que no he aconseguit cap beca remunerada com se’m va assegurar que aconseguiria en matricular-me. Sense ingressos és impossible, sinó és a costa d’endeutar-me més, cosa que no estic disposat a fer.

Es probable que en aquest Màster no s’incrementin el curs vinent les taxes com en les Llicenciatures, però això no treu que la situació econòmica, el context, faci que sigui més difícil que abans poder pagar el import de la matrícula (més de 4.000 €) i mantenir-se tot el curs sense tenir un treball a mitja jornada. Per tant, li prego no s’ho prengui com una qüestió personal, perquè no ho és. En tot cas, li demanaria que redoblin els seus esforços en el sentit d’aconseguir més beques per possibilitar que tots els estudiants de primer puguem seguir l’any vinent. El darrer cas de les beques de l’ANC ha estat simptomàtic. Per què es posen limitacions absurdes com la obligatorietat que els candidats hagin finalitzat la llicenciatura en els darrers 5 anys? Per què se’ns exclou als que hem acabat fa més temps, encara que, com en el meu cas, tinguem un Doctorat? Això és, des de la meva òptica, una actuació arbitraria per part de l’administració.

Així que crec que, tots plegats, estudiants, professors, l’organització del centre i tota la professió hauríem d’iniciar un diàleg obert sobre com redreçar aquesta situació. No només la laboral, sinó, en un sentit més ampli, cap a on ens porten com a professionals les noves normes emanades de les institucions europees i els nous cursos sobre aquestes normes com el de la ISO 30300. Per no parlar de la nova Llei de Transparència que està preparant el govern del PP i que és de tot menys transparent. Al curs ens ensenyen que l’arxiver i la gestió documental, en les administracions públiques, ha d’estar al servei de la ciutadania i de l’Estat de Dret. Això és molt maco i ho comparteixo, però que passa si aquest Estat de Dret ha deixat de ser democràtic i les lleis i normes que ens regeixen i que nosaltres, com a professionals, hem d’implementar no han sorgit de la lliure voluntat dels ciutadans mitjançant el vot democràtic i la participació, sinó de la imposició dels “mercats financers” i les polítiques neoliberals.

Sincerament, crec que ha arribat el temps de que tots ens mullem, ara mateix mantenir-se neutral davant la desaparició de l’Estat del Benestar i la degradació democràtica que vivim no és o no hauria de ser ni una opció personal ni una opció professional del col•lectiu.

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos