Les oportunitats. Innovació [2] en Arxivística i Gestió de Documents

Per innovar no n'hi ha prou amb tenir idees "noves". Cal considerar un tipus concret de idees: les oportunitats. Aquestes destaquen per derivar d'una anàlisi detallada d'un determinat context que permet discernir l'oportunitat d'iniciar una activitat innovadora i diferent a allò que s'ha estat fent fins ara. La distinció entre "oportunitat" i "idea" és que la primera és una construcció mentres que la segona és només una il·lusió inicial. Com a construcció, l'oportunitat prové de la definició d'una idea, de la selecció d'un entorn d'elaboració i de la tria d'uns usuaris potencials. En les nostres ciències ja es realitzen aquestes anàlisis, però convé saber en tot moment quan la idea és peregrina o realment té la capacitat per construir-se com oportunitat.

La posada en pràctica d'una oportunitat ha d'oferir uns resultats que hauran de ser calibrats i avaluats per determinar si l'oportunitat tenia sentit o no. L'oportunitat, per tant, només ho serà realment si tanca el cercle de la idea, la seva construcció, la seva posada en pràctica, la recepció per part d'uns usuaris i la constatació d'uns resultats ben avaluats. Sembla que haguem descobert la roda, però simplificar aquests arguments permet sortir dels plantejaments idíl·lics i poc realistes.

Penso, per exemple, en la "idea" de digitalitzar un fons (o part d'un fons) documental per a la seva difusió via telemàtica. La "idea" s'apropa als projectes més innovadors que darrerament es comuniquen per part de centres d'arxiu de tota índole. La publicitat d'aquests projectes no demostra la certesa d'una oportunitat reeixida. Cal que la digitalització hagi estat projectada coherentment, pensada per a produir uns efectes a un grup potencial d'usuaris i on, el retorn per part d'aquests, o la delimitació de indicadors sòlids, permeti arribar a la conclusió que la digitalització ha estat realment una oportunitat d'innovació en el nostre sector. Si simplement aboquem documents digitalitzats a la xarxa, on l'indicador és el volum de documents publicats, no tenim garanties d'una oportunitat existosa. En realitat la primera conclusió, si ens quedem a mig camí en els projectes de digitalització, és que només justifiquem la nostra feina amb quantitat, i no pas amb qualitat. És per això que es prefereixen projectes de digitalització on el volum sigui raonable, la coherència de la documentació permeti una comprensió més profunda per part dels usuaris, i on la quantitat no ompli irracionalment gigues i gigues de memòria. La memòria és cara, encara que ens diguin el contrari. 


Post Scriptum: Aprofito aquest segon post sobre innovació per justificar el fet que parli inicialment d'Arxivística i Gestió de Documents, i no pas de Diplomàtica. En realitat, sí que en parlo. Si considerem que la Diplomàtica pot ser una ciència que aporti confiança a les societats que fonamenten els seus drets a partir de documents, aprofitar aquesta per a dotar de més confiança l'exercici i els productes oferts per l'Arxivística i la Gestió de Documents penso que pot ser útil. Es tracta de confiar en la tasca que realitzen aquests professionals i en confiar en els valors socials que d'ells emanen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Evidencia, prueba y testimonio.

A la recerca del panellet autèntic!!