Vés al contingut principal

Les oportunitats. Innovació [2] en Arxivística i Gestió de Documents

Per innovar no n'hi ha prou amb tenir idees "noves". Cal considerar un tipus concret de idees: les oportunitats. Aquestes destaquen per derivar d'una anàlisi detallada d'un determinat context que permet discernir l'oportunitat d'iniciar una activitat innovadora i diferent a allò que s'ha estat fent fins ara. La distinció entre "oportunitat" i "idea" és que la primera és una construcció mentres que la segona és només una il·lusió inicial. Com a construcció, l'oportunitat prové de la definició d'una idea, de la selecció d'un entorn d'elaboració i de la tria d'uns usuaris potencials. En les nostres ciències ja es realitzen aquestes anàlisis, però convé saber en tot moment quan la idea és peregrina o realment té la capacitat per construir-se com oportunitat.

La posada en pràctica d'una oportunitat ha d'oferir uns resultats que hauran de ser calibrats i avaluats per determinar si l'oportunitat tenia sentit o no. L'oportunitat, per tant, només ho serà realment si tanca el cercle de la idea, la seva construcció, la seva posada en pràctica, la recepció per part d'uns usuaris i la constatació d'uns resultats ben avaluats. Sembla que haguem descobert la roda, però simplificar aquests arguments permet sortir dels plantejaments idíl·lics i poc realistes.

Penso, per exemple, en la "idea" de digitalitzar un fons (o part d'un fons) documental per a la seva difusió via telemàtica. La "idea" s'apropa als projectes més innovadors que darrerament es comuniquen per part de centres d'arxiu de tota índole. La publicitat d'aquests projectes no demostra la certesa d'una oportunitat reeixida. Cal que la digitalització hagi estat projectada coherentment, pensada per a produir uns efectes a un grup potencial d'usuaris i on, el retorn per part d'aquests, o la delimitació de indicadors sòlids, permeti arribar a la conclusió que la digitalització ha estat realment una oportunitat d'innovació en el nostre sector. Si simplement aboquem documents digitalitzats a la xarxa, on l'indicador és el volum de documents publicats, no tenim garanties d'una oportunitat existosa. En realitat la primera conclusió, si ens quedem a mig camí en els projectes de digitalització, és que només justifiquem la nostra feina amb quantitat, i no pas amb qualitat. És per això que es prefereixen projectes de digitalització on el volum sigui raonable, la coherència de la documentació permeti una comprensió més profunda per part dels usuaris, i on la quantitat no ompli irracionalment gigues i gigues de memòria. La memòria és cara, encara que ens diguin el contrari. 


Post Scriptum: Aprofito aquest segon post sobre innovació per justificar el fet que parli inicialment d'Arxivística i Gestió de Documents, i no pas de Diplomàtica. En realitat, sí que en parlo. Si considerem que la Diplomàtica pot ser una ciència que aporti confiança a les societats que fonamenten els seus drets a partir de documents, aprofitar aquesta per a dotar de més confiança l'exercici i els productes oferts per l'Arxivística i la Gestió de Documents penso que pot ser útil. Es tracta de confiar en la tasca que realitzen aquests professionals i en confiar en els valors socials que d'ells emanen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…