Vés al contingut principal

Sistema jurídic: una definició alegal o ilegal?

La definició de sistema jurídic que aporta la Diplomàtica tendeix a generar confusió. No tant perquè la proposta sigui ambigua, sinó per l'extranyesa que provoca a qui habitualment es mou en el vocabulari dels juristes o l'àmbit estrictament judicial. Convé doncs, que separem el concepte de sistema jurídic, dels subsistemes que especifíquen les diferents funcions d'aquest, és a dir, el sistema executiu, el sistema legislatiu i el sistema judicial.

Un sistema jurídic es pot definir com aquell grup social que disposa d'uns principis organitzatius que doten les seves institucions de la capacitat de formalitzar normes obligatòries. El sistema jurídic, en aquest entorn, ve configurat per aquell col·lectiu de persones que es regulen a partir d'un sistema normatiu. Aquest sistema normatiu es pot definir com un sistema legislatiu o basat en lleis i/o costums. El sistema judicial, d'altra banda, és aquell sistema que vetllarà per l'acompliment del sistema legal d'un sistema jurídic. Una burocràcia o una cancelleria, en aquest context, són sistemes executius de tasques, procediments i d'activitats a càrrec d'un cos administratiu orientat a preservar els drets de cadascun dels membres del col·lectiu i orientat a fer que cadascun acompleixi els seus deures.

El sistema jurídic exigeix que la resolució dels seus drets i deures s'executi a partir de funcions, i aquestes es distribueixen entre els tres sistemes: legislatiu, judicial i executiu. El sistema legislatiu descriu el marc d'acció i descriu les funcions; el sistema judicial vetlla perquè s'executin, i el sistema executiu les porta a la pràctica a partir d'activitats i procediments.

La definició que plantegem doncs, busca una orientació clarament alegal. No es basa, ni pot fer-ho, en les disposicions legals existents a l'actualitat, perquè no necessita adaptar-se a aquesta realitat. És una definició científica. És ilegal per tant? No té perquè ser-ho perquè pensem que respon en abstracte a qualsevol situació d'organització jurídica existent i, en cap cas, en nega cap. Un col·lectiu de persones es pot organitzar tant a la manera d'una monarquia parlamentària com a la manera d'una tirania grega. I fins i tot pot organitzar-se en sistemes paral·lels i conviure-hi.

Això darrer sembla més confús però no ho és. Un sistema jurídic ho és el de monarquia parlamentària de l'Estat Espanyol. Pero també ho és el que mica en mica van configurant el moviment 15-M i els indignats. Coexisteixen. Sobretot perquè el primer sistema permet el segon, tot sigui dit. En aquest sentit era curiós veure en els inicis d'aquest moviment, gent que pensava que es tractava d'un moviment autoregular, com si fos el mercat, que no podia rebre ingerències de cap organització, i ni molt menys l'estatal! Mica en mica, davant el desori, a redós de l'assemblea participativa com a seu del sistema legislatiu, s'han anat establint comissions de treball que han definit els àmbits d'execució de les noves propostes. Falta una cosa: aparentment no sembla que hi hagi sistema judicial ... però només de cara a allò que fa el moviment, en realitat aquest jutja persistentment el sistema jurídic on existeix de manera paral·lela. Problema doncs, del moviment 15-M: jutja altres sistemes jurídics, però no jutja el propi ... o parteix del prejudici que el nou sistema es vol sense sistema judicial. És un cas interessant.

Però un sistema jurídic també ho pot ser l'àmbit d'una assignatura universitària. Un col·lectiu de persones, format per alumnes i professor, accepten les regles del joc, tant a nivell docent com a nivell qualificador que presenta el professor. En aquest exemple, el sistema legislatiu es configura per les normes que estableix el professor i l'àrea d'estudis; el sistema executiu ve determinat pel professor i el sistema judicial l'aplica el mateix professor. Els alumnes hi conviuen i tenen les seves oportunitats per defensar els seus drets i reclamar el seu deure a rebre una docència justa i adequada.

En conclusió, per la Diplomàtica definir el sistema jurídic és clau a l'hora de determinar quin col·lectiu, quina normativa, de quina manera i qui controla la producció documental. És el primer anàlisi contextual que cal fer, abans d'anar baixant cap als sistemes exclusivament de producció. Determinar el sistema jurídic permet la definició inicial de l'entorn on els documents poden existir, tenen un valor jurídic i permeten garantir dret i preservar deures.

Comentaris

Josep Matas ha dit…
Joan, gràcies pel teu blog, sempre tan suggerent. Em suggereix preguntes. Entenc que hi ha un ordenament legal, un sistema de normes, però existeix un sistema jurídic, realment? O és l'ordenament social, això que ara en diuen (acusatòriament)el sistema? Les lleis, diu el Codi civil, s'han d'interpretar en el seu context social. Els jutges tenen ideologia. El conseller Puig ara prioritza unes actuacions repressives (és el que li toca) i demà unes altres, sempre llei en mà però seguint dictats o opcions no pròpiament jurídiques sinó polítiques. El tema que toques és propi de la filosofia del dret i és motiu constant de debats. La meva opinió és que no veig delimitable, objectivable, el sistema jurídic, o que és indestriable del "sistema".
Els indignats, construeixen un sistema o nou ordre social? Personalment penso que són únicament un elemnt més de l'ordre social, que el reafirma. Busca els llocs més cèntrics del sistema per fer-se veure (plaça Catalunya) i només agafa protagonisme quan s'enfronta als elements més emblemàtics del sistema: representants polítics, forces ordre públic. Els veig com una crítica interessant del sistema des de dins del sistema.
El tema més de fons del teu post, i interessant, és si existeix un sistema jurídic autònom, definible, delimitable, potser com un dels elements de l'ordre social. La meva opinió és que l'ordre social és el que en dius tu el sistema jurídic.
Del teu blog m'agrada molt com fas anar el focus, des de temes generals com aquest a l'anàlisi de les formalitats d'un document. Una abraçada i gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…