dimarts, 4 d’octubre de 2011

Distinció entre Acció jurídica i Fet de natura jurídica

Qualsevol conducta humana o esdeveniment es pot considerar un fet que s’esdevé a l’interior d’un sistema jurídic. Aquells fets que no s’han produït per algun element propi de l’organització del sistema jurídic es consideren "fets jurídicament irrellevants". En canvi, aquells que venen contemplats a l’interior dels cos normatiu definit per un sistema jurídic es poden considerar "fets jurídicament rellevants". 

Un fet de natura jurídica és un esdeveniment, encara que no sigui intencionat, el resultat del qual pot ser pres en consideració pel sistema jurídic on aquest es produeix, generar un acte de documentació i produir efectes igualment jurídics.

Una tipologia específica de fets és l’acte de natura jurídica. Un acte és el resultat d’una manifestació de voluntat destinada a produir uns efectes concrets, és una acció jurídica documentada. Posem un exemple tret de Luciana Duranti:

Un home rep un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa, l’agafa i el disposa sobre dels seus genolls. Aquest gest, en qualsevol sistema jurídic actual, mostra afecte i tendresa per part del pare, però és jurídicament irrellevant atès que el sistema no preveu cap conseqüència específica després que s’hagi realitzat.

En canvi, en el sistema jurídic de l’Imperi Romà, aquest gest significava que l’home reconeixia el nou vingut com a fill seu, com a fill genuí (de genua, genolls en llatí), i per tant, era un fet jurídicament rellevant atès que es realitzava perquè el fill fos legitimat. Si l’objectiu del gest del pare era el de legitimar el nou fill, aleshores parlaríem d’un acte jurídic; si en canvi, només es tractava d’un gest, encara que amb conseqüències jurídiques, aleshores parlaríem només d’un fet de natura jurídica.

A l’interior del nostre sistema jurídic, manifestar la voluntat d’iniciar un procediment administratiu és una acció. A vegades pot ser un fet el que motiva l’inici d’una acció de manifestació de voluntat. Sovint la distinció entre un fet i un acte, doncs, no és del tot perceptible, i és per aquest motiu que podem parlar indistintament de fets i actes com una sola cosa. Un document pot ser un fet de natura jurídica, però a la vegada la pròpia acció jurídica documentada. És el cas dels documents administratius dispositius, on acte i fet són la mateixa cosa.

En qualsevol dels casos, qualsevol document produït per un acte/fet de natura jurídica, fins i tot si és document electrònic, ha d’incloure la disposició, és a dir, l’expressió de la voluntat o judici de l’autor, ja que aquesta és la raó per la qual el document ha estat creat per primera vegada. Cada document existeix i és cert per haver participat en alguna acció o per derivar d’un fet. El document memoritza i representa l’actuació realitzada, n’és el seu producte. Per tant, de cara a la preservació, l’existència de la disposició s’ha de poder mantenir al llarg del temps.

Essencialment hi ha dues maneres de manifestació de voluntat a l’interior de les administracions públiques: la iniciativa pertany a la persona o persones que la duen a terme i que actuen d'ofici (e.g., el funcionari que inicia un procediment sancionador contra un ciutadà); la iniciativa pertany a una altra persona (el ciutadà que sol·licita quelcom a una administració). En el cas de l'empresa privada succeeix el mateix: l'empresari actua internament per a realitzar documents que permetin la gestió de la seva pròpia empresa, o bé el ciutadà sol·licita algun tipus de servei a l'empresa que s'estabilitza mitjançant un contracte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada