Vés al contingut principal

Distinció entre Acció jurídica i Fet de natura jurídica

Qualsevol conducta humana o esdeveniment es pot considerar un fet que s’esdevé a l’interior d’un sistema jurídic. Aquells fets que no s’han produït per algun element propi de l’organització del sistema jurídic es consideren "fets jurídicament irrellevants". En canvi, aquells que venen contemplats a l’interior dels cos normatiu definit per un sistema jurídic es poden considerar "fets jurídicament rellevants". 

Un fet de natura jurídica és un esdeveniment, encara que no sigui intencionat, el resultat del qual pot ser pres en consideració pel sistema jurídic on aquest es produeix, generar un acte de documentació i produir efectes igualment jurídics.

Una tipologia específica de fets és l’acte de natura jurídica. Un acte és el resultat d’una manifestació de voluntat destinada a produir uns efectes concrets, és una acció jurídica documentada. Posem un exemple tret de Luciana Duranti:

Un home rep un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa, l’agafa i el disposa sobre dels seus genolls. Aquest gest, en qualsevol sistema jurídic actual, mostra afecte i tendresa per part del pare, però és jurídicament irrellevant atès que el sistema no preveu cap conseqüència específica després que s’hagi realitzat.

En canvi, en el sistema jurídic de l’Imperi Romà, aquest gest significava que l’home reconeixia el nou vingut com a fill seu, com a fill genuí (de genua, genolls en llatí), i per tant, era un fet jurídicament rellevant atès que es realitzava perquè el fill fos legitimat. Si l’objectiu del gest del pare era el de legitimar el nou fill, aleshores parlaríem d’un acte jurídic; si en canvi, només es tractava d’un gest, encara que amb conseqüències jurídiques, aleshores parlaríem només d’un fet de natura jurídica.

A l’interior del nostre sistema jurídic, manifestar la voluntat d’iniciar un procediment administratiu és una acció. A vegades pot ser un fet el que motiva l’inici d’una acció de manifestació de voluntat. Sovint la distinció entre un fet i un acte, doncs, no és del tot perceptible, i és per aquest motiu que podem parlar indistintament de fets i actes com una sola cosa. Un document pot ser un fet de natura jurídica, però a la vegada la pròpia acció jurídica documentada. És el cas dels documents administratius dispositius, on acte i fet són la mateixa cosa.

En qualsevol dels casos, qualsevol document produït per un acte/fet de natura jurídica, fins i tot si és document electrònic, ha d’incloure la disposició, és a dir, l’expressió de la voluntat o judici de l’autor, ja que aquesta és la raó per la qual el document ha estat creat per primera vegada. Cada document existeix i és cert per haver participat en alguna acció o per derivar d’un fet. El document memoritza i representa l’actuació realitzada, n’és el seu producte. Per tant, de cara a la preservació, l’existència de la disposició s’ha de poder mantenir al llarg del temps.

Essencialment hi ha dues maneres de manifestació de voluntat a l’interior de les administracions públiques: la iniciativa pertany a la persona o persones que la duen a terme i que actuen d'ofici (e.g., el funcionari que inicia un procediment sancionador contra un ciutadà); la iniciativa pertany a una altra persona (el ciutadà que sol·licita quelcom a una administració). En el cas de l'empresa privada succeeix el mateix: l'empresari actua internament per a realitzar documents que permetin la gestió de la seva pròpia empresa, o bé el ciutadà sol·licita algun tipus de servei a l'empresa que s'estabilitza mitjançant un contracte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…