Vés al contingut principal

Seguretat psicològica i seguretat física. Equilibri per dotar de fortalesa els sistemes Cloud.

No cal dir que el terme "Seguretat" està de moda en moltíssims dels aspectes de la nostra societat. I més en dies propers a l'11-S. En el nostre àmbit d'estudi hem d'afirmar que és evident que en entorns electrònics és una de les condicions essencials : la seva existència aporta confiança en aquests entorns; la seva absència la fa perdre. Seguretat és doncs, una situació social on interactuen un determinat estat d’ànim (individual o col·lectiu) i la definició d’un seguit de mesures perquè aquest estat d’ànim no sigui negatiu. Així ho detectà l'eminent sociòleg Zygmunt Bauman, que observà l’existència de dues situacions de seguretat diferents - que l’anglès permet diferenciar amb conceptes separats, però que en català i castellà convé diferenciar mitjançant adjectius-. Així, Bauman distingeix entre Security i Safety, o el que seria el mateix entre "Seguretat psicològica" i "Seguretat física."

La Seguretat psicològica (Security) és un estat de confiança i de  sensació de seguretat en un mateix, essent un estat existencial d’ordre no social, tot i que potser provocat per situacions d’ordre social. La Seguretat psicològica és verificable a vegades per la seva absència, que fa que l’estat de confiança minvi d’una base optimista cap a una base pesimista. La Seguretat psicològica inspiraria el que hem anomenat en posts anteriors "Confiança subjectiva".

La Seguretat física (Safety) ve definida com aquella noció de protecció de la integritat física i de les pertinences pròpies de l’individu, que s’exposa constantment a amenaces cap a la seva pròpia persona o cap a les seves extensions. La Seguretat física inspiraria protecció i permetria dotar les persones i els col·lectius d'un estat de "Confiança objectiva".

La realitat ens diu que tant l’una com l’altra s’entrellacen quan ens enfrontem a sistemes complexes, on la protecció física aporta seguretat psicològica a l’individu. L’una no viu sense l’altra, i a l’inrevés. Davant de sistemes complexes, com poden ser els de producció, gestió i preservació de documents digitals, els dos termes poden ser clarament aplicats.

Així la Seguretat psicològica seria aplicable a la confiança que es té en els sistemes d’informació, siguin quines siguin la seva natura, les seves característiques, les seves funcions, les persones que hi interactuen, sempre i quan s’hi demostri l’existència de mesures de Seguretat física.

Mentres que la Seguretat física seria aplicable a la confiança que es té en les mesures de seguretat informàtica, en la criptografia, en la protecció contra ciberatacs, en la pròpia signatura electrònica i contra la feblesa inherent dels sistemes informàtics. 

La Seguretat, per tant, permet un estat de confiança que a l’actualitat varia constantment per la natura dinàmica dels propis sistemes. Uns sistemes que mica en mica - i sobretot amb l’irrupció dels sistemes cloud -, estan derivant d’una situació física a una situació cada vegada més virtual. Ens preguntem si la confiança en aquesta virtualitat - on la seva fortalesa física minva totalment - , s’haurà de basar en principis simplement psicològics? Bé, és evident que caldrà trobar un equilibri entre l'adopció de mesures de seguretat rigoroses i metòdiques, que permetin estar alerta, i un estat d'ànim, tant de persones físiques com jurídiques, d'ordre positiu. Sense aquesta combinació ajustada, la sensació serà sempre de liquidesa, d'inseguretat i d'incertesa. I diplomàticament, sistemes incerts produiran documents electrònics també incerts. I si són incerts, tindrem serioses dificultats per a dotar-los de fiabilitat i autenticitat. Per aquest motiu és important un consens social que accepti aquests sistemes complexes. I perquè existeixi aquest consens caldrà pendre decisions orientades per una confiança de tipus objectiu, on la informació sigui de qualitat, el contracte social signat sigui robust i on la regulació que se'n derivi sigui pertinent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…