Vés al contingut principal

Diplomàtica clàssica, Diplomàtica contemporània i Història de la Documentació

En les dues sessions que han donat inici al curs de l'ESAGED d'enguany, en què s'han repassat a grans trets les grans tendències en l'estudi actual de la Diplomàtica, s'ha generat una mica de revolt a l'hora de comprendre el detall de cada una d'aquestes. Per simplificar podem concloure que hi ha tres grans tendències, dues que són estrictament derivades de la Diplomàtica i una que utilitza la Diplomàtica per assolir objetius propis d'una altra ciència. En presento un breu resum de cadascuna.

Així, la Diplomàtica clàssica s'ocupa d'analitzar la forma i avaluar l'autenticitat (o eventual falsetat) dels documents medievals i moderns. La Diplomàtica contemporània s'ocupa d'avaluar l'autenticitat (o eventual falsetat) dels documents de natura jurídica i administrativa de les administracions i empreses de l'actualitat. En tercer lloc l'anomenada Història de la Documentació s'ocupa d'analitzar els documents com a productes socials amb unes funcions concretes en cada moment històric.

La Diplomàtica clàssica més actual continua ocupant-se dels documents medievals però utilitzant noves tecnologies (digitalització, tractament òptic del text, extracció automàtica de dades o descripcions amb esquemes en llenguatge XML). La Diplomàtica contemporània s'ocupa de millorar la qualitat dels documents produïts a l'actualitat mitjançant un estudi detallat de la seva natura, forma i característiques essencials, amb la finalitat de potenciar la seva fiabilitat, usabilitat, accessibilitat ara i a llarg termini. A la vegada protegeix les propietats de la identitat i la integritat documental, que permeten constatar de manera gairebé absoluta l'autenticitat del document. La Història de la Documentació fa història i es concentra en estudiar els documents en diferents èpoques de la història.

La Diplomàtica clàssica s'orienta a posar en valor el patrimoni documental escrit d'antic règim mitjançant un tractament modern i mitjançant la seva difusió via telemàtica. La Diplomàtica contemporània s'orienta a ajudar a la gestió dels documents electrònics i aprofundeix en les mecàniques que han de permetre una preservació estable, fiable i on les seves propietats essencials es mantenen intactes.

Els màxims exponents de la Diplomàtica clàssica de tots els temps poden ser Jean Mabillon, Julius Ficker, Theodor von Sickel, Harry Bresslau, Cesare Paoli, Arthur Giry o Alain de Boüard. En els darrers temps ho han estat Alessandro Pratesi, Giovanna Nicolaj, tots els diplomatistes de l'École des Chartes i, a Catalunya, Pere Puig i Ustrell. A l'actualitat, Georg Vogeler, Theo Kölzer o Michele Ansani han apostat per modernitzar aquesta disciplina.

Pel que fa a la Diplomàtica contemporània cal mencionar a Robert-Henri Bautier, Christopher Brooke, Paola Carucci i sobretot Luciana Duranti que ha fixat unes bases teòriques molt profundes a l'hora de donar resposta a la producció documental de les burocràcies i de l'Administració Electrònica. Heather MacNeil, Bruno Delmas o Caroline Williams en són altres exponents més recents.

La Diplomàtica clàssica s'està modernitzant fins al punt de rebre actualment el nom de Digital Diplomatics. Per altra banda, la Diplomàtica contemporània s'està transformant lentament en una nova disciplina anomenada Digital Records Forensics.

En conclusió, excepte la Història de la documentació que fa ús de la Diplomàtica, la Diplomàtica clàssica i la contemporània mantenen a l'actualitat usos de primer ordre, tant des de l'òptica de la gestió i difusió cultural, com de la gestió i millorament de l'Administració electrònica.

Consell bibliogràfic: SOLER, Joan. "Una diplomàtica pels documents en crisi." Barcelona: AAC, Lligall-32, 2011,  p.42-77. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…