Vés al contingut principal

Una Diplomàtica pels documents en crisi

Em plau oferir-vos la presentació del passat 5 de maig de 2011 al XIIIè Congrés d'Arxivística de Catalunya celebrat a Lloret de Mar on van ser exposats els nous camins que la Diplomàtica clàssica i sobretot la Diplomàtica contemporània poden seguir a fi i efecte de proporcionar instruments, idees estratègiques i principis bàsics a l'Arxivística i a la Gestió de documents de natura jurídica tant de l'interior de les administracions públiques com també de les empreses privades. Espero que sigui del vostre interès i us convido vivament a opinar-ne lliurement i a exposar els vostres comentaris i crítiques.

Comentaris

He fet aquest comentari al Facebook del congrés i m'ha semblat oportú repetir-lo aquí per aclarir un aspecte en relació a la referència a la Paleografia. Certament aquesta perilla en els estudis de grau i no és present en el màster de l'ESAGED, però això no és atribuïble a la conceptualització de Bolonya, sinó a la forma com les universitats estan dissenyant els plans d'estudis. En el cas del màster en arxivística, incloure la paleografia no era factible atès que l'ANECA no ho admetria des del moment que el nivell que s'hauria de donar seria l'equivalent al que s'impartiria en un grau tot i que, curiosament, després les universitats opten per diluir-la o fer-la desaparèixer. Això no és culpa ni de Bolonya ni de l'ESAGED, sinó d'una batalla d'interessos davant la qual, segurament, un cop més els arxivers haurem de ser capaços de donar-hi resposta a partir de les nostres capacitats. Augmentades ara gràcies a disposar de l'ESAGED (un projecte que no és un “experiment” aïllat, sinó nascut des de l'AAC) i des d'on penso que estem impulsant per fi una formació normalitzada, resultat d'una manera de fer que es va emfasitzar en el congrés: la col·laboració.
La meva referència a la Paleografia i a la lenta desaparició dels seus estudis a Catalunya i a Espanya en realitat buscava cercar un nou espai per aquest tipus d'estudis. Vist que Bolonya dissol i tendeix a simplificar alguns estudis especialitzats, potser un bon lloc per reemprendre amb força aquest tipus d'estudis, útils per al tractament de la documentació d'antic règim, i des d'una prespectiva obligadament moderna (ús de noves tecnologies), potser seria una postgrau de gestió de documents d'antic règim.

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…