Vés al contingut principal

Wikileaks guanya en credibilitat

Novament Wikileaks ha tornat a fer de les seves amb la publicació de més de 5000 documents relatius a 779 expedients de presoners de Guantánamo. La resurrecció de Wikileaks ha estat un nou cop d'escenari teatral iniciat un Diumenge de Resurrecció. Assange es creu Déu, tot i que actua com el seu fill i cal que vagi amb compte. Hi ha molt de teatral en Wikileaks i probablement aquest és un dels seus encants. Tanmateix, el que ens ocupa és la nova manera d'afrontar el tema de les filtracions que demostra la darrera distribució. La nova filtració ha rebut el nom de GITMO Files.

Per primera vegada, i molt probablement per la pròpia natura dels documents emesos, l'opció de veure el document de la mateixa manera en què va ser produït aporta un valor afegit de credibilitat que no tenien les filtracions precedents. El document ve mostrat en format PDF i fins i tot és descarregable. Si fins ara els documents eren una reconstrucció en manera de còpia simple amb un valor estrictament informatiu, els nous documents venen presentats com a còpies simples imitatives aportant al valor informatiu, uns indicis de probatorietat molt més grans. Els documents presentats guanyen en credibilitat, i en conseqüència, Wikileaks guanya en confiança. Ha calgut esperar uns quants mesos, de febrer a abril, perquè tot s'hagi refredat una mica i Wikileaks hagi madurat els seus procediments.

Les millores en la nova filtració són:

1.- A la pàgina introductòria dels GITMO Files apareix un text escrit per Andy Worthington, conegut historiador, cineasta i periodista britànic que l'any 2007 publicà el llibre The Guantanamo Files: The Stories of the 774 Detainees in America's Illegal Prison. Worthington ha estat treballant des d'aleshores en documentar les penoses condicions d'aquests presoners i ara ha participat en aportar context històric a la nova filtració. No queda clar que la pàgina introductòria hagi estat escrita o no per aquest autor, però pel fet de subscriure entre parèntesis al final, semblaria com si hagués preparat part del text o almenys l'hagués inspirat. Wikileaks doncs, vol dotar de credibilitat la filtració mitjançant l'aval d'un autor acreditat.

2.- Després d'aquesta introducció s'aporta una llista d'elements que permeten entendre el context documental dels documents presentants. Cada una de les diferents seccions que composen cada expedient ve descrita amb detall a fi i efecte de saber, amb previ avís, on es pot trobar la informació més rellevant en funció de cada recerca. Els documents reben el nom de "Memoranda".

3.- El textos dels punts 1 i 2 han estat escrits en anglès, però també traduïts al francès, espanyol, rus i suec.

4.- Els partners de la premsa tradicional s'han ampliat al Washington Post, The Telegraph, Aftonbladet, La Reppublica i L'Espresso. Tots són de clara tendència socialdemocrata, de manera que es marca una tendència a fer front als pensaments més conservadors i de dretes.

5.- A continuació els expedients es poden consultar o bé per ordre alfabètic dels noms dels presoners o bé pel número de reclús que rebia cada un d'ells. A dia d'avui encara no poden ser tots consultats, però sembla que mica en mica es van penjant tots. També es poden consultar els presoners per procedència geogràfica. El resultat és un mapa mundial peculiar. Alguns diaris com El País en presenten uns gràfics interessants.

6.- Un cop dins l'expedient mitjançant l'aplicació FP (Flex Paper 1.4.1) desenvolupada per un tal Devaldi i de llicència oberta (GPL non-commercial license). FP és un document-viewer, però et pots descarregar el document en PDF i obrir-lo amb qualsevol altra aplicació. Si hom es descarrega el PDF i va al seu camp "Propietats" veurà que només hi ha les tecnològicament més bàsiques, la data de publicació i una menció a "Sense seguretat" que permet utilitzar-lo lliurement. Cap rastre sobre l'origen en el document descarregat. En aquest sentit es tracta d'una còpia simple d'una còpia simple, sense origen demostrable. La seva credibilitat, per tant, ha de ser verificada per altres camins. La simple publicació en un portal com el de Wikileaks aporta més context, que el document PDF descarregat.

7.- Els documents publicats són representacions d'uns documents realitzats originalment en paper. Ho demostra la signatura autògrafa final de l'autor material del document. Normalment es tracta d'un càrrec militar que ha realitzat l'informe. La signatura és manuscrita i al seu dejús hi ha el nom i títol del càrrec. El document original doncs, a diferència d'altres documents filtrats anteriorment, és analògic, ve tractat com a informe que segurament va acompanyat d'altra documentació relativa al presoner configurant un expedient o agregat documental. Posteriorment ha estat digitalitzat a fi i efecte d'afavorir-ne la gestió i ús, i d'aquesta digitalització n'ha sortit la còpia que s'ha filtrat. Tanmateix, existeix un original que pot ser comprovat amb una confrontació amb la còpia. No estem tractant doncs, amb una base de dades en què cada cable o cada diary digg o cada war log havia de ser reconstruït. Ara bé, els originals es trobaran ben arxivats? Seran retrobables si cal utilitzar-los per anar a judici?

8.- Amb aquesta nova filtració ens adonem que tot i que el sistema de publicació pot variar en cada nova acció, la fortalesa d'un sistema basat en documents i en la seva capacitat representativa dels fets que hi ha descrits és suficientment de confiança com per creure que els documents ja no són importants i que el contingut i la informació és el més rellevant. Contingut pot ser veritat o no. Forma, en aquest cas, constata que hi ha confiança, seguretat i credibilitat en un sistema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…