Sobre falsificar i fer còpies casolanes de software

Després de llegir l'entrevista a David Finn, advocat general adjunt de Microsoft, que va publicar La Vanguardia al seu suplement Dinero del passat diumenge 3 d'abril no podem subestimar el mercat de la falsificació del software que existeix a nivell internacional. Si ho diu Microsoft, creiem que no hi ha dubtes, perquè s'hi juguen molts "cuartos". Ens interessa la distinció que fa dels conceptes "falsificació" i "còpia casolana" aplicada al software. La falsificació de software pressuposa un seguit de processos de producció sofisticats, que permeten inundar el mercat amb imitacions simulades d'hologrames, certificats d'autenticitat i empaquetament de producte gairebé idèntics als originals. En contraposició, admet el concepte de "còpia casolana" per a usos particulars i no l'encasella sota la línia de les falsificacions.

El que trobo suggerent és que els elements que requereixen més deteniment per part dels falsificadors no són els derivats del producte en sí, el software, sinó els elements que permeten presentar-los al mercat com a software autèntic: l'holograma del símbol de Microsoft, el certificat d'autenticitat afegit a la capsa del producte, etc. És evident que això els fa més por, perquè per les còpies casolanes ja posen totes les trabes tecnològiques possibles. Sí, les pots utilitzar, però la "vara" que provoquen els missatges de "aquesta podria ser una falsificació" són realment insuportables. Es podria arribar a pensar que la lentitud i els problemes de rendiment d'aquests productes podrien ser una estratègia de les empreses del software per impedir les màximes prestacions possibles. Volem apuntar cinc inconvenients.

A nivell diplomàtic és interessant el fet que les empreses del software utilitzen, en primer lloc, sistemes de verificació de l'autenticitat analògics (l'aplicació d'un holograma en una etiqueta metalitzada ho és, disposar una certificació d'autenticitat composta de codis alfanumèrics ho és, ... sobretot si s'imprimeixen o s'enganxen en una capsa de cartró colorida amb el logo de l'empresa). La presumpció d'autenticitat que té el producte amb totes aquestes certificacions, en cap cas demostra la qualitat del propi producte. Aquests símbols són simulació, derivada de funcionaments tipicamente propis d'autoritats públiques, que en cap cas permeten confiar amb la "fiabilitat" del producte. El document administratiu fiable permet preservar els teus drets. El document cognitiu, un software ho és, no.

En segon lloc, els sistemes de verificació electrònics de l'autenticitat no poden fer front a la falsificació, bàsicament perquè segurament estan modificats amb algun tipus de "codi maliciós" (segons paraules de David Finn) que impediria l'accés per part de Microsoft al teu sistema.

En tercer lloc, els sistemes de verificació electrònics de l'autenticitat són llops amb pell de bè, perquè accedeixen al teu software per via remota, analitzen amb tot detall la seva composició i a continuació en detecten el fet de ser una còpia sense o amb llicència legal. Perquè ho poden fer? L'excusa és la d'aportar millores al teu producte en cada actualització, però a canvi tenir la capacitat de poder indagar el teu equip.

En quart lloc, David Finn acusa directament a China i Mèxic de permetre la falsificació de productes de Microsoft a gran escala i de lucrarse amb el negoci. És que no hi ha corrupció en aquest sentit en ple cor dels Estats Units? El problema és que fora del seu àmbit d'acció legal no poden actuar perquè el dret internacional no està prou desenvolupat. O està prou desenvolupat com perquè a l'inrevés, és a dir, que Estats Units es dediqui a disposar de les dades de mil·lions de ciutadans del món emmagatzemats en repositoris digitals en territori sota jurisdicció nordamericana i que, per tant, pugui aplicar l'imperi de la seva llei sobre una presumpta corrupció (Wikileaks, el cas més recent; Rojadirecta.com, el cas més flagrant) sigui possible.

En cinquè lloc, amb l'excusa de la "còpia casolana" argumenten que les "pèrdues" en tema de pirateria són molt grans. Per cada 100 euros de llicències que cobren, la indústria deixar de vendre 75 euros. De debò que no han fet ja l'exercici de pujar el preu de les llicències per evitar aquesta presumpta pèrdua? Si baixa la pirateria baixaran a continuació els preus o seguiran igualment alts per guanyar una mica més? Feta la llei, feta la trampa. Tant pels que falsifiquen com pels que exerceixen monopolis planetaris.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.