Vés al contingut principal

Vincle diplomàtic per a l'autenticitat documental

Tots els professionals del sector de l'Arxivística i la Gestió Documental coneixen el concepte de vincle arxivístic. Es tracta del nexe que relaciona de manera lògica i necessària la documentació que composa l'arxiu produït per un ens. A nivell de fons és la relació lògica existent entre les diferents sèries que contextualitzen cada una de les funcions i activitats realitzades per l'ens. A nivell de sèrie és la relació lògica entre cada una de les unitats documentals que la composen. I a nivell d'unitat documental composta és la relació lògica existent entre cada una de les unitats documentals simples que la composen i la fan considerar com a unitat. Aquesta relació lògica ha de ser demostrada i sovint no és fàcil de detectar. Diferents elements formals en els documents permeten la seva demostració: numeracions, codis de classificació, números de registre, etc. Tots aquests elements permeten demostrar que existeix una voluntat per part de l'ens productor de disposar d'una relació ordenada dels seus documents que sigui suficientment útil per a la seva localització i reutilització. El vincle arxivístic és un concepte acceptat i provat arreu.

Ara ens preguntem si existeix un vincle de tipus diplomàtic que completi el vincle arxivístic. Cal en primer lloc preguntar-se per a què el podríem necessitar un vincle així i què aportaria de diferent al vincle arxivístic. Creiem que la utilitat del vincle diplomàtic rau en què permet demostrar una relació lògica i solidària entre elements formals dels documents que ajuden a la verificació de la seva autenticitat. Per assolir aquest objectiu el vincle arxivístic serveix però no del tot. Serveix per posar en context cada una de les unitats documentals produïdes, i un cop verificades les seves interrelacions, demostrar una certa fiabilitat en el sistema de producció, preservació i conservació. Però no per aquest motiu demostraríem l'autenticitat documental perquè la constatació de la identitat d'un document no busca l'avaluació de la seva autenticitat, sinó la pertinença de formar part del fons del productor. Cal doncs, trobar el vincle diplomàtic que permeti constatar l'autenticitat dels documents que formen part d'un fons documental.

On es manifestaria aquest vincle diplomàtic i com el podríem constatar?

1.- Es manifesta en cada un dels elements que composen la seva forma intel·lectual, és a dir, en el conjunt de clàusules i fórmules utilitzades per a confeccionar un document original. Cada clàusula, signe o element formal, per petit que sigui, aporta un coneixement sobre el context, contingut i estructura del document. Cap d'aquestes clàusules ha estat gratuïta, totes acompleixen funcions específiques a l'hora de demostrar no només l'autenticitat, sinó tot el compendi de propietats essencials necessàries perquè un document pugui ser considerat complet, primer i efectiu.

2.- En entorns electrònics es manifesta en la relació existent entre el document pròpiament dit i el seu perfil documental. Contingut, context i estructura es trobaran descrits en el perfil documental a fi i efecte de disposar d'una constatació paral·lela al document original per a poder certificar l'autenticitat del document.

3.- Vincle diplomàtic és el que existeix entre el document i les seves unitats de validació. Cada unitat de validació és pertinent a aquell document i només en aquell. La constatació de la identitat i de la manca d'agressió sobre la integritat permetrà delimitar l'autenticitat d'aquell document, en el cas de les signatures electròniques. Les unitats de validació tanmateix, hauran d'estar documentades a l'interior del perfil documental per tal que qualsevol tecnologia criptogràfica o invalidant als efectes d'una llarga preservació, pugui ser sempre coneguda, tot i haver prescindit d'ella.

Forma intel·lectual, descripció autenticant i compromís solidari entre document i unitat de validació permetran una constatació fiable de l'autenticitat del document ara i en un futur. Si no hi ha vincle diplomàtic entre aquestes tres elements, la confiança en el document simplement es trenca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…