La Diplomàtica que no ho és. La Diplomàtica que volem.

A l'actualitat en el sector de la Diplomàtica contemporània es poden identificar dues tendències. Ambdues volen anomenar-se Diplomàtica, fins i tot Diplomàtica Digital, per intentar demostrar que s'està al dia, que es volen donar respostes als reptes electrònics. Pensem que és bo invocar ciències que tradicionalment s'han ocupat dels documents per a mirar d'afrontar els problemes d'autenticitat que les entitats electròniques presenten. Tanmateix no considerem bo invocar ciències sense disposar d'un coneixement massa exacte de les seves funcions i pretendre que s'està presentant una novetat. Les dues tendències actuals són la Diplomàtica orientada a les unitats documentals simples i la Diplomàtica orientada a entendre les funcions documentals. Mirem de definir-les a continuació i veure si a totes les dues les podem o no anomenar Diplomàtica.

Diplomàtica orientada a la unitat documental simple o la mal dita Diplomàtica Digital, concentrada en qüestions estretament jurídiques i amb l’objectiu d’acomplir amb la legislació. Busca l’autenticitat en base als preceptes legals vigents i es va adaptant a mida que aquests varien. No és una Diplomàtica pensada per a preservar l’autenticitat ara i a llarg termini, i en realitat té un excés de component jurídic que l’invalida per a ser científicament imparcial. La ciència que la dirigeix és el Dret, la tècnica és la imposada per les noves tecnologies i utilitza un discurs on adapta principis i presumptes coneixements diplomàtics que no s’adeqüen a la realitat. Hi ha elements de la Diplomàtica clàssica, com per exemple les denominacions d’algunes tipologies documentals, que en cap cas poden ser utilitzades per a donar resposta a realitats actuals. La Diplomàtica que dóna resposta al repte dels documents electrònics existeix i té un discurs i un vocabulari propi, i no és pas aquesta.

Diplomàtica orientada a entendre les funcions documentals, els principis que donen fonament a l’autenticitat, incloent l’anàlisi del context organitzatiu, productiu, el context de gestió arxivística, elements integrants d’una òptica que creu en la confiança en els sistemes i no pas en les mesures concretes aplicades a nivell d’unitat documental simple. Aquesta és la Diplomàtica que realment ens pot fer servei des de l’òptica arxivística perquè detecta les propietats essencials de les unitats documentals (no només simples, sinó també compostes) des del moment de la fase de producció documental, perquè detalla en cada moment quines metadades es poden anar incorporant a fi i efecte de potenciar-ne la seva fiabilitat i autenticitat, i perquè prepara mitjançant un seguiment continuat unes unitats documentals més sòlides als efectes de poder garantir totes les propietats essencials en qualsevol moment ara i en el futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.