Vés al contingut principal

La Diplomàtica que no ho és. La Diplomàtica que volem.

A l'actualitat en el sector de la Diplomàtica contemporània es poden identificar dues tendències. Ambdues volen anomenar-se Diplomàtica, fins i tot Diplomàtica Digital, per intentar demostrar que s'està al dia, que es volen donar respostes als reptes electrònics. Pensem que és bo invocar ciències que tradicionalment s'han ocupat dels documents per a mirar d'afrontar els problemes d'autenticitat que les entitats electròniques presenten. Tanmateix no considerem bo invocar ciències sense disposar d'un coneixement massa exacte de les seves funcions i pretendre que s'està presentant una novetat. Les dues tendències actuals són la Diplomàtica orientada a les unitats documentals simples i la Diplomàtica orientada a entendre les funcions documentals. Mirem de definir-les a continuació i veure si a totes les dues les podem o no anomenar Diplomàtica.

Diplomàtica orientada a la unitat documental simple o la mal dita Diplomàtica Digital, concentrada en qüestions estretament jurídiques i amb l’objectiu d’acomplir amb la legislació. Busca l’autenticitat en base als preceptes legals vigents i es va adaptant a mida que aquests varien. No és una Diplomàtica pensada per a preservar l’autenticitat ara i a llarg termini, i en realitat té un excés de component jurídic que l’invalida per a ser científicament imparcial. La ciència que la dirigeix és el Dret, la tècnica és la imposada per les noves tecnologies i utilitza un discurs on adapta principis i presumptes coneixements diplomàtics que no s’adeqüen a la realitat. Hi ha elements de la Diplomàtica clàssica, com per exemple les denominacions d’algunes tipologies documentals, que en cap cas poden ser utilitzades per a donar resposta a realitats actuals. La Diplomàtica que dóna resposta al repte dels documents electrònics existeix i té un discurs i un vocabulari propi, i no és pas aquesta.

Diplomàtica orientada a entendre les funcions documentals, els principis que donen fonament a l’autenticitat, incloent l’anàlisi del context organitzatiu, productiu, el context de gestió arxivística, elements integrants d’una òptica que creu en la confiança en els sistemes i no pas en les mesures concretes aplicades a nivell d’unitat documental simple. Aquesta és la Diplomàtica que realment ens pot fer servei des de l’òptica arxivística perquè detecta les propietats essencials de les unitats documentals (no només simples, sinó també compostes) des del moment de la fase de producció documental, perquè detalla en cada moment quines metadades es poden anar incorporant a fi i efecte de potenciar-ne la seva fiabilitat i autenticitat, i perquè prepara mitjançant un seguiment continuat unes unitats documentals més sòlides als efectes de poder garantir totes les propietats essencials en qualsevol moment ara i en el futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…