Vés al contingut principal

Documents, actes i comunicacions

Hem fet una comparativa de les diferents tipologies abstractes de documents que les escoles de diplomatistes han realitzat al llarg del segle XX. Ens hem adonat que no existeix una tradició pròpiament espanyola o catalana que hagi fet front a aquest problema. En realitat, diferents propostes han sortit en territori hispà i català inspirant-se, essencialment, en les propostes franceses o italianes. L'única aproximació diferent ha estat la de l'escola nordamericana i ha estat transmesa en territori hispà i català per l'Arxivística, no pas per la Diplomàtica.

La proposta provisional que fem des d'àmbit català i que presentem en aquest bloc és la següent:

Documents per a testimonis o evidències escrites finals amb natura jurídica.
Actes per a testimonis o evidències escrites de preparació amb natura jurídica.
Comunicacions per a meres emissions de missatge sense necessitat d'una natura jurídica definida.

Tant els documents, les actes i els comunicats poden ser considerats Documents d'Arxiu, per ser tots ells informació enregistrada, amb independència del suport o de les seves característiques físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats.


(c) Joan Soler i Jiménez
 
  


*. La frase "altres documents conservats als arxius" és complexa. Fou presentada per Alain de Boüard al seu Manuel de Diplomatique (1929). Ell parlava de recursos diplomàtics, i entre ells, a part de les Actes i les Lettres, proposava de parar atenció a una darrera categoria constituïda per tous les écrtis qui ne rentrent dans aucune des précédentes. La condició, en tot cas, era que el document es conservés en un arxiu. D'aquesta manera extenia l'àmbit d'acció de la Diplomàtica a qualsevol document, acte o comunicat produït per una acció de natura jurídica o no.
(c) Joan Soler i Jiménez


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…