Vés al contingut principal

Presentació del Congrés "Digital Diplomatics 2011"

El segon congrés Digital Diplomatics 2011 tindrà lloc a Nàpols els propers dies 29 i 30 de setembre, i 1 d'octubre del 2011. Aprofito aquest espai per traduir al català el programa de presentació d'aquest congrés:

Els estudiosos de la Diplomàtica no han dubtat mai en utilitzar la tecnologia moderna per donar suport a les seves investigacions. No obstant això, cap tecnologia des de la introducció de la fotografia ha tingut un impacte tant gran com la informàtica en la metodologia diplomàtica. La imatge digital ens ofereix còpies digitals d'alta qualitat a costos molt raonables, per aquest motiu avui en dia podem trobar on-line grans corpus documentals al nostre abast, a la vegada que es facilita l'accés a elements que tot i no poder ser vistos a ull nu es poden fer visibles per via d'una còpia molt fidel a l'original. Les tecnologies de la informació modernes donen accés a una àmplia col·lecció de textos, en els quals paraules o frases poden ser cercades a fi i efecte de crear relacions, recuperar textos per a comparar-los amb altres, a recollir dades d'ordre geogràfic o temporal. t ser tractat d'ajudar a construir relacions, per a usar els textos per a la comparació entre ells, per entendre les dades recollides distribució geogràfica i temporal, entre altres coses. Els objectius del congrés consisteixen d'una banda en el presentar projectes dirigits a incrementar el corpus dels documents històrics digitalitzats, i de l'altra en el posar particular atenció a la recerca que aplica la tecnologia  informàtica sobre els documents medievals i de l'inici de l'època moderna, amb l'aspiració de presentar problemàtiques de Diplomàtica pura, de recerca històrica o filològica. 

Per aquest motiu es fa una crida a presentar propostes relacionades a qüestions com ara:

1.- Com podem millorar l'accés als corpus de documents digitals?

2.- Com s'han de presentar els corpus de documents digitals a fi i efecte d'ajudar a la seva recerca?

3.- Hi ha experiències en l'aplicació de tecnologies informàtiques complexes (come named entity recognition, ontologies, data-mining, text-mining, identificació automàtica d'autories, anàlisi de patrons, reconeixement òptic de caràcters, estadístiques avançades) aplicables a la recerca diplomàtica?

4.- Els corpus de documents digitals han donat lloc a noves línies d'investigació?

5.- Existeixen problemàtiques de recerca consolidades sorgides de l'ús de les tecnologies digitals o de l'ús dels corpus de documents digitals?

6.- Quins mètodes tradicionals no poden ser millorats per les tecnologies digitals?

7.- Com el canvi en la comunicació entre els estudiosos de Diplomàtica ha vingut determinat per l'Internet?

8.- De quina manera els projectes de digitalització podrien ser útil per a la recerca diplomàtica?

Es poden enviar propostes de participació al Congrés que no sobrepassin els 20 minuts o presentar un póster en Anglès, Alemany, Italià, Francès, Holandès o Espanyol abans del 15 de maig del 2011 a l'adreça:  DigDipl11@lrz.uni-muenchen.de

La proposta no ha de passar de 250 paraules.Cal incloure un títol, un nom i la informació de contacte que sigui necessària amb l'eventual ponent. Els ponents triats rebran una col·laboració econòmica per finançar les despeses de desplaçament i estança. Les propostes elegides seran publicades a la revista Archiv für Diplomatik convidats pels editors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …