Jo dato, tu dates, ell data, nosaltres datem ...

Datar, és a dir, situar una acció jurídica en un temps determinat, és una de les condicions fonamentals de qualsevol acte de documentació. Posar la data vol dir situar en el temps quelcom que ha tingut un abans, però que sobretot té un després. Hi ha quelcom que podem comentar des de l'òptica de la Diplomàtica que pot afectar directament la fiabilitat de qualsevol document datat. La forma intel·lectual sol·licita la presència d'aquesta clàusula sí o sí, la seva absència és significativa o bé d'incompletesa o bé de inconsistència certificadora. Ara bé, la presència de la data sempre equival al moment exacte en què l'acció de documentar s'ha realitzat? La resposta, la majoria de vegades, és no. Moltes circumstàncies envolten els documents finalitzats que el propi document, per si sol, no resol ni pot resoldre amb el pas del temps. Sobretot en entorns tradicionals, a no ser que s'especifiqui la necessitat de deixar constància del moment temporal en què cada tràmit es produeix (la disposició de la signatura per part de molts testimonis en època medieval i moderna es potenciava amb la descripció de la data en què es realitzava), no hi ha manera de saber quan l'acció jurídica passa realment a ser efectiva i quan es disposen realment les signatures, per exemple. L'acció de completar un document no correspon sempre a la única data del document, si no a moments diferents. Fins i tot a moments posteriors a la data pròpia del document, i aquí és on ens trobem amb un problema de fiabilitat.
 
Sovint hi ha raons de fons que porten a realitzar actuacions amb posterioritat a la data del document. Justificables o no, amb voluntat dolosa o simplement per oblits o negligències. Una de les raons més habituals al llarg dels segles ha estat l'absència de les persones que havien de subscriure l'acció jurídica, per circumstàncies ben variades. Ara bé, hi ha circumstàncies que són certament còmiques i que demostren les dificultats generades per la manca de domini dels quefers administratius i procedimentats. Us presento a continuació un cas, avalueu-lo vosaltres mateixos:

Davant la necessitat de definir la forma intel·lectual d'un informe de necessitat de contractació a fi i efecte de justificar tècnicament l'encàrrec d'una feina a un proveïdor, s'ha plantejat la situació d'haver de precisar la data en què l'informe es formalitza, però també la necessitat de definir la data de la persona de rang superior que l'ha de corroborar. Fins un cert punt, afegir la data de cada moment en què un tràmit es realitza, afavoreix la fiabilitat del procediment i, per tant, del resultat final. La intenció doncs, sembla bona. Tanmateix s'observa que la tasca implica un pas més al que fins ara es portava realitzant, és a dir, a més de signar corroborant l'informe tècnic, ara cal mirar el rellotge per posar la data del dia efectiu en què es corrobora aquest informe. Es conclou que no es pot carregar de feina innecessària la persona de rang superior i que aquesta tasca ha de quedar en mans de l'autor inicial i responsable tècnic de l'informe. En cap cas es planteja que potser no cal afegir tràmits addicionals al tema com a mesura efectiva de simplificació administrativa, per exemple. Així, les ordres finals són que la data de la signatura sigui avançada per part de l'autor de l'informe de necessitat i que, per tant, aquest haurà d'assumir la responsabilitat de fer una estimació temporal (fer una suposició sobre quan crec que pot signar el meu superior, lamentablement és una clara i dubtosa ficció administrativa). D'aquesta manera la persona de rang superior, un cop li arribarà l'informe, no haurà de realitzar la duríssima tasca de mirar el rellotge o preguntar a la secretària quin dia és, i sobretot que no haurà de destinar cinc segons de la seva activitat ordinària a haver de posar la data real de signatura. Conclusió: abans que carregar a una persona de rang superior d'una tasca tant àrdua, es prefereix carregar la responsabilitat jurídica d'una ficció administrativa dubtosa a l'autor tècnic de l'informe!

Promoció de la simplificació administrativa del Govern Balear
Les responsabilitats sobre cada un dels tràmits administratius d'un procediment s'haurien de repartir de manera justa en funció del càrrec que s'ostenta, aquesta és una evidència. Ara bé, quan s'observa que hi ha parts implicades que no volen assumir la responsabilitat de la seva no-signatura en els terminis que haurien de ser jurídicament pertinents, es demostra la incapacitat d'una Administració per ser realment efectiva, eficaç i realment simplificada. El cas presentat és més aviat tonto, però la reunió va durar més de dues hores! Acord: posar una data dos o tres dies posteriors a la data de l'informe, que no coincideixi amb un dia de cap de setmana, i ja està. El problema és l'absurditat de prendre segons quines mesures procedimentals que pretenen dotar de major fiabilitat l'informe final i que, en realitat, incorren en ficcions properes a la falsificació. Si això passa amb informes de poca importància, no volem pensar que passa en realitat davant decisions d'alta volada que requereixen d'actes documentats. Què hi passa realment al seu interior? Nihil sub sole novi, que diria il professore Pagano!
 
Lamento admetre que la Diplomàtica té limitacions a l'hora de donar resposta a situacions tan absurdes. L'Antropologia processal potser aportaria criteris més consistents. La realitat, a vegades, pot arribar a ser més embolicada i al·lucinant que la ficció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.