Vés al contingut principal

Usabilitat Forta i Usabilitat Feble

El concepte "Usabilitat" ha estat poc explorat per la Diplomàtica. En canvi fa temps que ha estat molt més treballat per les ciències i enginyeries de la informació. El terme usabilitat deriva directament del terme anglès Usability i es refereix a la capacitat d'un objecte determinat o d'una unitat de contingut de poder ser utilitzat. El com s'utilitza i per a què serveix, dependrà lògicament de l'usuari. Diplomàticament la usabilitat és una de les propietats essencials dels documents. Un document usable serà aquell que disposarà de tots els elements formals necessaris per a poder ser utilitzat als efectes pel qual va ser creat. Aquesta primera utilització rebrà el nom d'usabilitat primària. La usabilitat secundària derivarà de les posteriors utilitzacions del document, sigui als efectes de renovació d'elements jurídics pertinents al cas original transmès pel document, o sigui per usos d'origen cognitiu.

La usabilitat diplomàtica també va lligada a l'accessibilitat. La diferència entre una propietat i l'altra és la següent: si el document és accessible i en puc disposar, tinc la primera condició per a poder-lo usar a continuació. Ara bé, puc disposar d'un document on les seves característiques formals, tant físiques com intel·lectuals, m'impedeixen de fer-ne un ús jurídic o cognitiu. La diferència doncs, rau en els temps. Primer el document ha de ser accessible. A continuació, i només després, podrà ser o no usable.

La usabilitat, com qualsevol altra propietat essencial, no és un valor absolut. En tot cas, i aquí utilitzaré una terminologia derivada de les necessitats d'ús del web, pot ser més o menys "forta" i més o menys "feble". En entorns web, la usabilitat forta va associada no només a les possibilitats reals de navegació, de disponibilitat d'accés a dades, d'informació o de documents electrònics, sinó sobretot a la total disponibilitat d'aquests elements. Així hom es podria trobar que l'ús d'una informació a la xarxa, com per exemple les  dades personals d'un individu abocades en una xarxa social es vegi limitat per la impossibilitat de recuperar-les en un moment donat, quedant en mans de la xarxa social dita. L'individu no pot tirar enrera, no pot  recuperar les seves dades personals i sol·licitar que la xarxa social no en faci mai més ús, però sobretot no pot evitar que es puguin transmetre per a usos no volguts en un principi. Amb això, el perill que tant s'està evidenciant de la distribució de dades personals arreu de la xarxa, sense uns permisos ni clars ni massa específics pel propietari de les dades personals. La usabilitat, per tant, esdevé feble quan no podem recuperar les nostres dades personals i no podem impedir la seva distribució a través de xarxes socials o, el que és pitjor, de xarxes purament comercials. La usabilitat en entorns web es lliga a elements com les dades i la informació, al règim d'accés a aquestes dades i a la seva disponibilitat.

En Diplomàtica, la usabilitat forta o feble s'adreça a productes d'informació com són els documents electrònics. Si el document és llegible a l'ull humà i intel·ligible per part d'una màquina, diem que la usabilitat és plena o forta. Si l'accessibilitat a aquest document és manifesta, però la seva descodificació o algun dels elements de la seva forma física o intel·lectual no és llegible o intel·ligible, la usabilitat es va afeblint fins al punt de ser impossible la utilització. L'accessibilitat doncs, direm que s'associa a la disponibilitat dels documents. La usabilitat a continuació s'associarà a la possibilitat real de poder-ne disfrutar i obtenir-ne noves interpretacions, nous usos i noves realitats. Tan a internet com en entorns electrònics controlables o privats, la usabilitat deriva de la disposició en tot moment de les dades, la informació o els documents. Tanmateix, per la Diplomàtica, la usabilitat dels documents electrònics va més relacionada amb les possibilitats d'usos jurídics que no pas a usos merament cognitius (tot i que, com s'ha dit, no es descarten), pel fet que tradicionalment s'ha ocupat de fets de natura jurídica. Tot i així, amb el concepte d'usabilitat forta associat a la possibilitat de disposar de les pròpies dades personals abocades a la xarxa en qualsevol moment, es poden derivar circumstàncies de natura judicial que eventualment estiguin relacionades amb entitats intel·lectuals, objectes digitals o, directament, documents electrònics que puguin ser analitzats per la Diplomàtica. Entre ells, per exemple, la relació de clàusules d'acceptació contractual prèvia a la constitució d'una identitat digital a l'interior d'una xarxa social. Els compromisos o les ambigüetats de la lletra petita d'aquests contractes són clarament objecte de la Diplomàtica, sobretot pel que fa a l'estudi de la seva forma intel·lectual, la fiabilitat feble de la representació del contracte, la manca de la seva disponibilitat i, per tant, la usabilitat feble d'aquest document com a document.

Malgrat tot, hem d'admetre que aquesta propietat essencial, des del punt de vista diplomàtic, hauria de delimitar-se amb una mica més de detall i estudiar-se amb més profunditat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …