Vés al contingut principal

Buscant suports documentals tant resistents com el paper de fumar

Els fonaments teòrics del moviment europeu que va acabar donant lloc a la creació de la Comunitat Europea l'any 1957 es poden remuntar al juny de 1940. Tres antifeixistes italians, Eugenio Colorni, Ernesto Rossi i Altiero Spinelli van redactar el document Cap a una Europa lliure i unida a l'interior de la presó de Ventotene. Aquest document fou publicat anys després, el 1944,  sota el títol de Manifest de Ventotene. El document transmetia essencialment dos dels principis fonamentals de l'europeïsme: l'abolició de la divisió d'Europa en estats nacionals sobirans i la subjecció de les forces econòmiques a l'home. Aquesta història ha estat recentment recordada per Alfred Pastor, professor d'IESE (La Vanguardia, Suplement "Dinero", 16.01.2011, p.12). Un dels elements més rellevants segons Pastor, és que aquest manifest tant decisiu es va escriure de manera clandestina sobre paper de fumar. La metàfora d'una Unió Europea originada sobre quelcom tan fràgil com el paper de fumar i que, tot i així, ha esdevingut una força econòmica a nivell mundial de primer ordre. El simbolisme d'unes idees fonamentals expressades en un suport tant dèbil és quelcom que agrada als caçadors de grans moments històrics, de fets decisius, de situacions crucials. El que veritablement caldria recordar és com la rellevància d'aquells antifeixistes va portar a què les seves idees, inicialment escrites en paper que no havien utilitzat per fumar (probablement la llei anti-tabac avant-la-lettre de les presons de la II Guerra Mundial era molt més restrictiva que l'actual), van ser copiades en suports més estables que van permetre la seva comunicació i difusió posterior. Altres protagonistes d'aquella Guerra, amb idees tant o més rellevants que aquestes, no van tenir la mateixa sort.

Els suports han estat importants durant segles per a transmetre les idees, les lleis, els actes i fets de natura jurídica de les societats que han cregut en l'escriptura. A les societats sense escriptura els suports els és igual. La tradició oral és la garantidora de la memòria i dels drets i deures dels seus membres. En les societats escrites, suports com la pedra, el pergamí, el papir o el paper, han permès la transmissió de la natura jurídica dels actes dels seus membres amb la garantia de la capacitat per superar la prova del temps. Centenars i milers d'anys avalen molts d'aquests suports, però no per això han rebut el benefici del mite. La mitologia que envolta l'ús de suports inestables per als grans moments de la història (exemples il·lustres van del paper de fumar de Ventotene, al tovalló de paper del primer contracte per Lionel Messi -hi ha mites i mites, lògicament-) ha permès que allò que transmetien aquests suports hagi estat objecte de còpia i rememoració amb posterioritat. Això és el que ha fet forts aquests suports i no pas la seva natura física. Els suports originals, en aquest cas, aniran directes al Museu, el gran temple de la contemplació passiva d'artefactes històrics. La transmissió posterior, la imatgeria popular i la memòria faran la resta, sigui per bé o per malament.

Com a diplomatistes el problema del suport és fonamental i sobretot davant l'adveniment dels documents digitals. En aquest àmbit els suports són inestables, per si sols només aporten informació sobre el propi suport, però no pas del contingut del document. El suport es pot separar físicament del missatge transmès sense alterar cap dels components del document. Els documents doncs, poden tolerar la degradació dels suports i anar essent refrescats en suports nous. Ara bé, això obligarà a ser constant i eficient en aquests canvis. Ho admetrà així el nostre sistema jurídica? Els suports electromagnètics que hi ha al darrera de qualsevol "llibreria" de cintes seran suficientment poderosos als efectes de preservar a llarg termini els drets i deures, la memòria i les idees dels membres del nostre sistema jurídic? No parlem de documents a seques, sinó dels valors profunds que emanen de la seva existència. Tot apunta a que no, a que mai de la vida seran tant solvents com ho van poder ser el pergamí o la pedra. Davant la inconsistència dels suports, l'estratègia serà el recopiat, l'anomenat "refrescament" de suports i el trasllat continuat de la informació a suports nous. Els documents es dissolen en informació, els suports es dissolen en contenidors efímers i volgudament dèbils. La consistència de les nostres societats es fonamentarà en una nova oralitat? Els testimonis orals tornaran a ser la base de la nostra credibilitat? Potser sí. De societats no escrites n'hi ha hagut des d'antic. Els visigots no escribien fins que van conèixer els romans. Ara bé, se les recorda precisament perquè el coneixement d'aquests es va posar per escrit en suports estables que si, han estat recopiats amb posterioritat.

És important admetre una realitat. Encara que diguem que alguns suports com el pergamí són més estables que les cintes electromagnètiques, tots els suports, siguin més resistents o menys, han tingut sempre un problema de pèrdua d'integritat. Aquesta propietat essencial ha estat sempre en entredit i amb dificultats ha pogut superar les viscissituds de les persones, la gana d'alguns insectes i les inclemències dels temps. Per tant, els suports han estat i són, limitats. Ara bé, la necessitat d'enregistrar ha existit i existeix a l'actualitat, de manera que no podem renunciar a suports que ens ho permetin. Feblesa i necessitat es combinen. El problema no rau en la natura dels suports, sinó en la consideració humana que tenim de la utilitat dels suports. Preservar la memòria documentada sol·licitarà suports més resistents. Prioritzar l'ús immediat i contemporani de la informació i frivolitzar un possible ús posterior portarà a suports menys resistents. Qui guanyarà? Segurament aquells qui considerin que les idees bones i fonamentals no hi entenen de febleses i acaben superant la prova del temps, amb independència del tipus de "paper de fumar" utilitzat. La defensa dels drets i deures ciutadans, la seva pròpia història, tot i no ser la dels grans reis o personatges polítics més influents, gaudiran del dret de la llarga preservació? Arxivers i diplomatistes potser sí que fem una tasca social i democràtica en aquest sentit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…