Obrir i tancar l'any: tot celebrant l'operació de fimosi més influent de la història

M'haureu de perdonar el títol, però no se m'acudia una manera diferent de presentar el tema d'aquest post el dia dels Sants Innocents! No sé si tothom sap que el dia 1 de gener és el dia que, a part de celebrar el Cap d'Any, també se celebra la solemnitat de la Circumsició de Jesucrist. Aquest fet, tant normal en altres societats, i tan curiós o escatològic a la nostra, ha estat celebrat des d'antic i es troba a la base del nostre calendari actual. I si es troba en el calendari, aleshores és clau per a dotar de contingut una de les clàusules més decisives en un document com és la de la seva datació.

Els orígens de l'inici de l'any l'1 de gener són, i no pas gràcies a Déu, anteriors al naixement de Jesucrist. Sembla ser que la reestructuració del calendari feta per Juli Cèsar el 46 aC, va determinar, entre altres coses, que l'inici de l'any fos el primer dia del mes de Janus, és a dir, de Gener. D'aquesta manera l'any civil, que fins aleshores havia començat el 25 de març, començava l'1 de gener. Altres estudiosos, com ara Adriano Cappelli o Arthur Giry remunten aquest inici al 153 aC. Com sigui, abans del naixement de Jesús i abans de la seva preventiva operació a fi i efecte d'evitar una futura fimosi, la societat romana ja iniciava l'any en aquesta data.

És l'evangelista Lluc (Lc, 2, 21) qui afirma que "passats els vuit dies per a circumcidar al nen li posaren Jesús, el qual li havia posat l'àngel abans que fos concebut". Si ens hi fixem, perquè el vuitè dia després del 25 de desembre sigui 1 de gener, cal que es compti el propi 25 de desembre. Un ajust peculiar, si més no. Segons la llei Mosàica, "seran circumcidats als vuit dies de néixer tots els varons de cada generació". Aquesta acció que encara fan els jueus, ja no la fan els cristians. Però tot i així la continuem celebrant! Sobre perquè s'afirma que Jesús va néixer un 25 de desembre, també en podríem parlar a bastament.

L'adopció del dia 1 de gener com a inici de l'any civil i religiós es perd amb la caiguda de l'Imperi Romà, i s'obrirà un ampli ventall dels anomenats "estils" de datació. Així, depenent de l'època i la zona, l'any podia començar el 25 de març (estil de l'Encarnació), el 25 de desembre (estil de la Nativitat), l'1 de setembre (estil bizantí) o l'1 de març (estil venecià). El cas és que l'estil de la Circumsició o stile moderno, ja es retroba a França durant l'època dels merovingis o a l'Alemanya altmedieval. Fins al segle XVI però, no veurem l'inici d'un procés progressiu d'implantació definitiva d'aquest estil per sobre dels altres. Així a Venècia es canvia l'antic estil venecià per aquest nou el 1520; a Castella a partir de 1550; a França, esdevé l'estil exclusiu a partir de 1580; a Prússia, Suècia i Dinamarca el 1559; al Franc Comtat, el 1575; a Escòcia, el 1600;  a Rússia, el 1725; a la Toscana, el 1750; a Anglaterra i Irlanda, el 1752. I així anar fent.

El que és important a destacar és que a tot arreu l'any "començava" i "acabava", tenia un inici i un final. Les raons podrien ser objecte d'una amplíssima discussió. Aquí ens quedem amb les opinions de François Blondel, que ja l'any 1682, a la seva obra editada a Paris, Histoire du calendrier romain, pàgines 1 i 2, afirmava que "ce que nous appellons calendrier n'est autre chose qu'une distribution politique des temps, que les hommes ont ajustée à leurs usages", afirmant a continuació que "je la nomme politique, parce qu'elle dépend purement de l'institution humaine et parce qu'elle est different selon le différent Génie des Nations, qui disposent leurs almanachs ou leurs fastes chacune à leur manière". Començar o acabar, sigui ara o després, però sempre amb una data concreta. Sense datació, cap fet de natura jurídica esdevingut a l'interior d'un sistema jurídic tindria sentit ni validesa. L'altra cosa és quin model o estil es tria, que no deixa de ser una convenció per practicitat o convicció.

El fet de posar una data a cada fet o acció de natura jurídica és necessari perquè puguin esdevenir-se conseqüències, i que la raó jurídica sigui efectiva. Per aquest motiu es continua utilitzant una datació anual, mensual, diari i fins i tot per hores, minuts i segons. La prova en són algunes registres electrònics que s'utilitzen a les administracions públiques, que arriben fins al darrer segon per a precisar una datació el màxim d'ajustada i creïble possible. Falsificar o posar en dubte una data és un element certament crític. És per això que ens sorprèn el fenomen que des de mitjans dels anys 90 ens trobem amb els anomenats Registres Continuus.

El problema dels Registres continuus

Es tracta d'aquells registres electrònics iniciats en un moment donat i que no tenen data de finalització predeterminada. Alguns casos coneguts són el del Padró d'Habitants (iniciats la seva majoria el 1996) o el del Registre General d'Entrades i Sortides. N'hi ha d'altres. De fet, qualsevol base de dades ho podria ser un registre continuat. Si ens fixem però, en aquests dos casos veiem un seguit de registres que s'obren i no es tanquen mai. Són entitats dinàmiques, si utilitzem el vocabulari InterPares, amb finalitats clares, però sense un final precís. Perquè voler un final? Bé, potser per poder afrontar la preservació d'aquestes dades. Cert és que les mesures més sostenibles per a preservar registres continuus passen per la migració de les dades a noves aplicacions, més modernes, i així anar solventant el problema de la obsolescència. Però tot i així, el model del registre continuat presenta inconvenients.

Un d'ells és l'increment continuat de dades a la bases de dades que dóna suport al registre. Podrà la base de dades suportar el volum creixent? Podrà la base de dades superar la prova del temps? Es poden dissociar dades rellevants de dades supèrflues que es puguin anar eliminant de tant en tant?

Un segon problema és el de si el registre forma part d'una sèrie documental o si les seves dades configuren unitats documentals pertanyents a diferents sèries documentals, amb diferents calendaris de conservació, per exemple. El problema creix i es perpetua, sense que s'hi pugui fer res concret. La base de dades, o bé es migra a una nova aplicació (que cal adquirir i això té costos) o bé rep algun tractament de les dades que en permeti l'eliminació de les que pertanyen a sèries documentals avaluades com d'eliminació. És un tema molt llarg i complexe.

En ambdós casos, la datació no deixa de ser una metadada més dels perfils documentals que donen suport a les unitats documentals. D'aquesta manera no hi haurà problema si davant d'un registre continu, la datació de qualsevol acció jurídica queda ben registrada. Tan se val si el registre no té un final definit. Ara bé, aleshores hem d'admetre que considerar l'unitat documental que significa un registre de dades, no és suficient als efectes de la preservació, i que el cal considerar és l'assentament registral com a una unitat documental amb autonomia pròpia per a ser tractada i processada i, en definitiva, ser considerada com a document. Així, davant d'un Registre d'Entrades i Sortides, on l'assentament registral pot ser tractat com a document potencial o in fieri, la continuïtat de l'aplicació és irrellevant i el que cal protegir de cara a la gestió i a la seva posterior preservació, serà pròpiament l'assentament.

Aquest darrer punt ens permet afirmar, almenys des del punt de vista de la Diplomàtica, que un Registre de dades és en realitat una unitat documental composta (i no simple, tal com preveu l'Arxivística). I composta d'assentaments registrals que poden esdevenir, ser tractats i considerats, com a unitats documentals simples, ho sigui de totes totes, o bé ho siguin de manera potencial o in fieri. En tots els assentaments, la datació continuarà essent una clàusula fonamental, però en canvi en el cas de datar l'aplicació del Registre de dades, la data d'obertura i tancament, tal com s'havia fet en el món paper, passa a ser irrellevant.

Comentaris

Anònim ha dit…
Profe, m'encanten les teues publicacions al blog, donen molt que pensar!
Aquests nadals vaig fer una col·laboració a un programa de radio (era una radio local i no massa legal) parlant sobre fets històrics, i vaig parlar de la reestructuració del calendari, però ves per on, se'm va oblidar parlar de l'operació de fimòsi més influent de la història...

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.