Vés al contingut principal

La metadada "Originalitat", la crisi de l'Original i els formats no imprimibles

El problema de la "Originalitat" en els documents electrònics de natura jurídica continua essent un tema no resolt. De la mateixa manera el concepte "Original" continua tenint detractors i defensors, en funció de les diferents formacions i disciplines d'origen de les persones que analitzen el problema. Nosaltres tenim una posició força clara, però volem definir, abans d'argumentar la nostra posició, els dos conceptes.

Entenem per Original aquell document primer, complet i efectiu que és el producte d'una acció o fet de natura jurídica. "Primer", perquè és la primera vegada que aquesta acció jurídica s'ha representat en un document. "Complet", perquè la seva representació disposa de tots els elements de la forma física i de la forma intel·lectual necessaris per a què pugui ser primer i efectiu. I "efectiu", perquè gràcies a la seva originalitat i a la seva completesa, pot produir efectes jurídics de manera immediata.

En aquest sentit, entenem Originalitat com una propietat dels documents originals i de les còpies autèntiques, per la qual el document transmet la intenció original d'una acció jurídica determinada amb plena autenticitat. L'originalitat no hi entén ni de suports ni de forma, es tracta d'una condició sine qua non l'acció jurídica no podria esdevenir realitat ni produir conseqüències.

En entorns tradicionals l'Original anava associat a la seva representació en un suport concret i a una forma determinada. Tant el suport com la forma li conferien elements suficients per a determinar-ne la seva autenticitat. Original i Autèntic, durant segles, han estat conceptes sinònims. Ara bé, davant la producció de documents electrònics on la forma física és evident que entra en crisi, quins elements tenim per demostar els elements determinants de la seva originalitat?

La completesa es verifica simplement amb una representació completa de la forma intel·lectual del document: té totes les clàusules necessàries, s'identifiquen els autors jurídics i materials, s'identifiquen els altres agents que hi hagin pogut participar, hi ha una data clara. La completesa per tant, és verificable en un entorn electrònic.

L'efectivitat es verifica si aquest document electrònic transmès produeix efectes jurídics amb la seva simple lectura i acceptació. Alguns documents electrònics són efectius amb signatura electrònica, d'altres sense aquesta, també. Si la seva representació és acceptada pel sistema jurídic i si el sistema judicial admet la seva efectivitat, en cas que es posi en dubte, no hi ha cap problema. L'efectivitat doncs, també és verificable en un entorn electrònic.

La primitivitat d'un document electrònic, és a dir, la qualitat de ser primer, en canvi, sí genera més problemes. Existeix un document fet per primera vegada? Existeix una data i una hora concreta de la seva primera redacció? Podríem dir que sí, l'altra cosa és que en un entorn de producció electrònic aquesta data sigui preservable o correctament gestionada. Molts són els casos en què una simple migració del document, encara que sigui per una acció de control per part dels tècnics de sistemes de la informació, fa variar la data de producció original. És per aquest motiu que es tendeix a creure cada vegada més en què l'original pròpiament no existeix perquè la data de primitivitat pot ser presumpta o fins i tot inexacta, i que en tot cas cal avaluar i treballar amb les seves còpies. La còpia, en entorns electrònics, passaria a ser l'element clau. En aquest sentit reconeixem que hi ha dificultats raonades per a identificar l'element de la primitivitat. Pensem, però, que el què realment és necessari, en aquest cas, no és confiar en l'existència d'un original, tal com es confiava en entorns tradicionals, sinó confiar en la constatació de la Intenció Original, i per tant, en la declaració d'Originalitat.

No s'estila en els vocabularis de metadades una de concreta que permeti la declaració d'Originalitat dels documents electrònics complets i efectius. Seria interessant afegir aquesta metadada, cosa que permetria diferents coses:

1.- Declarar l'originalitat d'un document electrònic voldrà dir declarar-ne la seva condició de versió final (però primera en relació a l'acció jurídica que vol acomplir), completa i efectiva.

2.- Declarar l'originalitat també vol dir declarar el seu estat de transmissió que en destacaria els seus valors superiors enfront a esborranys, minutes, versions provisionals, però també per sobre de còpies automàtiques, simples o incompletes que no tinguin elements de validació necessaris per confiar amb la seva capacitat efectiva.

3.- Declarar l'originalitat vol dir declarar en un moment donat, concret i amb una data controlada pel sistema que gestiona les metadades d'un document, quina era la intenció primera de l'acció jurídica documentada.

En un entorn electrònic doncs, la clau serà també poder associar la metadada "Originalitat" a un format que impedeixi una modificació del document primer, complet i original. En aquest sentit el format PDF sempre s'ha vist com el format més adequat per assolir aquest compromís. Aquest format permet la realització de còpies posteriors, però que no modifiquen en cap cas les característiques del primer PDF realitzat. Les còpies poden ser electròniques, però també analògiques, atesa la possibilitat d'imprimir la representació documental que codifica. En aquest sentit volem parlar d'un nou format que ha acabat de sorgir que respon a l'acrònim WWF.

El World Wildlife Fund, o WWF, és un format pensat perquè l'original representat en PDF no pugui emetre còpies impreses. Això faria que l'originalitat romangués per sempre en una representació en  format electrònic, però sobretot, faria que s'impedís la finalització d'un procediment amb la impressió del PDF i la seva signatura en format analògic. El document original final ja no podria ser el document en suport paper, sinó que ho seria el WWF. El nou format s'ha venut com una iniciativa per evitar la tala indiscriminada de boscos, com un format sostenible i curós amb el medi ambient. És evident que podrà gaudir de bona propaganda per la suposada proposta ecològica que promou. Pensem que, al marge de la bona voluntat de la iniciativa, caldrà avaluar si supera la prova del temps, si es tracta d'un format propietari o no, si suporta signatura electrònica o no, si té capacitat per emmagatzemar metadades al seu perfil, entre moltres altres necessitats. Si es demostra la seva capacitat per superar la prova del temps, podria ser un bon argument per fomentar-ne l'ús i creure de nou en els originals electrònics que no poden generar originals en paper sota cap concepte.

Si en voleu saber més, comproveu el vídeo promocional:

Comentaris

Anònim ha dit…
Bé, si (els de la WWF) el que volien és fer soroll està bé (que es parli del tema encara que sigui polémic).

Ara (com a bona organització ecologista) haurien d'haver pensat en la dita sistèmica "think global, act local". Globalment és un desastre:
1) s'introdueix un "nou format" (encara que només sigui una versió "customitzada" del PDF) amb els costos (econòmics, ecològics i "organitzatius") que representa de cara a la preservació digital dels documents
2) només funciona en Windows i Mac que promouen (a diferencia de GNU/Linux que pot allargar la vida de les màquines més antigues) l'actualització "non-stop" del maquinari (amb els costos ecològics tant en la producció dels nous aparells com en la seva eliminació segura): és més fàcil i ecològic (tot i ser un problema) plantar arbres per a fer paper que saber com eliminar tota la ferralla tòxica que es genera cadavegada que hem de canviar d'ordinador quan surt una nova versió de Windows
3) Promou una societat menys lliure i "menys educada": com que hi ha moltes persones que no són prou "responsables" per saber quan han d'imprimir un document enviem-li en un format "no imprimible" (prohibició vs educació/conscienciació/responsabilitat)
4) No serveix per a res: si tens GNU/Linux el pots obrir i imprimir (si vols); fins i tot pots "desmuntar-lo" i reenviar-lo en format imprimible (vegeu el següent blog: http://thebeezspeaks.blogspot.com/2010/12/world-wildlife-fund-wwf-format-cracked.html)

Salutacions,
José Mª V.
Efectivament, José Mª, quan parlava de constatar "altres necessitats" em referia a tots els inconvenients que has anat apuntant detalladament. Malauradament, de nou, s'ha afavorit l'espectacularitat en comptes de la funcionalitat de les noves propostes. M'ha agradat el concepte de societat "menys educada". Salutacions i bones festes!!

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…