Vés al contingut principal

El Catàleg de Joguines: el document probatori que no volia ser-ho.

Ara ve Nadal! I sí, amb aquesta excusa festiva a la nostra societat occidental s'activen un seguit de fets de natura jurídica que només s'observen durant aquest període. Un d'aquests fets és indubtablement la concessió graciosa de regals al nens i nenes. Si el Tió, el Pare Noel o els Reis d'Orient constaten que la canalla s'ha portat bé durant l'any en curs, activen un procediment de gestió documental (recepció d'una petició per mitjà d'una carta o correu electrònic, tria de l'element a adquirir davant d'una oferta de diferents productes, adquisició del bé en transacció i transport del bé al domicili del peticionari) que desemboca en la concessió final d'un regal el dia 24 al vespre, el 25 al matí o el dia 6 al matí (o tots els dies). Aquest esdeveniment és plenament interpretable per part de la Diplomàtica, com no podia ser d'una altra manera! Es tracta d'un costum, d'una norma no escrita que per tant no és llei, però que ha estat admesa per un sistema jurídic que l'ha autoritzat i l'executa de manera massiva des de fa molts anys. El que analitzarem ara és un dels elements bàsics en el procediment d'adquisició i concessió del regal i que afecta directament una de les parts del procediment: el procés d'adquisició del bé en transacció. Analitzarem els Catàlegs de Joguines i els seus intents per en realitat no ser, el que aparentment volen ser.

Analitzem primer la forma. El Catàleg de Joguines es caracteritza formalment per la següent estructura més o menys fixa:

1.- Disposició en un seguit de pàgines en paper o en format electrònic, de manera més o menys ordenada temàticament, d'un seguit de joguines que es posen a l'oferta del client, en aquest cas el Tió, el Pare Noel, els Reis d'Orient o els seus representants a cada una de les cases.

2.- Disposició d'unaimatge o representació figurada de la joguina, generalment en colors vius.

3.- Disposició d'un nom o títol atribuït que l'identifica i el separa de qualsevol altra joguina. El fa únic.

4.- Disposició d'un identificador únic, generalment númeric o alfanumèric, que reforça la univocitat del punt tercer. I que dota d'una aparença de control i rigorositat el sistema. Hi ha codis complicats, ergo hi ha una manera de fer organitzada i segura ...

5.- Atribució d'un valor o preu de mercat que permet al client una avaluació prèvia de l'estratègia cost-benefici que cal seguir.

6.- Disposició d'un seguit de signes icònics que informen de manera addicional sobre l'edat recomanada d'ús, si la joguina necessita piles o no, si les porta o no, si necessita la intervenció d'un adult, entre moltes altres coses.

Amb aquest sis punts el catàleg pot anar-se configurant de manera continuada fins a l'infinit o fins a la fi de l'oferta de l'empresa de juguets. Durant tot el catàleg hi ha sempre un logo o element distintiu de l'autor jurídic i intel·lectual del document, generalment l'empresa. A vegades, però no sempre, es distingeix l'autor material, o bé un departament de màrketing o bé una empresa de disseny gràfic. En aquest cas, l'autor material no confereix més o menys credibilitat al producte. Tampoc l'autor jurídic o intel·lectual disposa d'una credibilitat d'entrada, en tot cas la tenen presumpta i l'hauran de demostrar assumint un compromís dins el sistema jurídic: la relació entre (i) la imatge de la joguina, (ii) el preu i  (iii) la seva disponibilitat, ha de ser perfecte i no pot ser distorsionada o distorsionable. La credibilitat doncs, dels Catàlegs de Joguines es verificarà si la joguina que tries a partir de la imatge, pot ser adquirida al preu que el catàleg informa, i sense cap tipus de contraprestació addicional o element diferent a allò informat inicialment. El Catàleg de Joguines, per tant, no és només un document instrumental que transmet una informació, sinó que pretén assumir un compromís que afavoreixi una relació òptima entre el client i l'empresa que ven. Si s'assumeix el compromís de, almenys, disposar de les joguines a les botigues de venda, aleshores s'assumeix de manera inherent que el catàleg no és només un document instrumental sinó que sobretot és un document probatori de totes totes.

I aquí és on apareix el problema. Els catàlegs de joguines no acaben amb els sis punts que hem descrit. És molt habitual trobar a la darrera pàgina del document, utilitzant el mètode de l'anomenada "lletra petita", un seguit de clàusules en les quals les empreses es desdiuen de les presumpcions i dels compromisos que aparentment han volgut demostrar amb l'edició del catàleg. Les tipologies són molt variades però segueixen uns patrons força repetitius en la majoria de casos.

Clàusula de límit cronològic: "les campanyes acaben abans del 23 i 24 de desembre". S'especifica que allò que hom observa en el catàleg i sobretot els preus establerts finalitzen sempre abans del dia de Nadal. Els dies entre Nadal i Reis estan sotmesos a un altre tipus de campanyes no informades i sobretot, a un règim diferent de preus ...

Clàusula d'aplicació del règim d'impostos: "els preus d'aquest catàleg inclouen (o no inclouen) l'IVA". És important estar al cas d'aquesta clàusula per saber si al preu donat cal afegir una dotació econòmica addicional o no.

Clàusules d'exempció de compromisos presumptes: "el fabricant es reserva el dret a introduir modificacions en la tècnica, disseny, equipament i preus", és a dir, de tot el que hi ha al catàleg, l'empresa pot fer el que vulgui; "no s'admetran reclamacions basades en les indicacions i dibuixos que conté aquest catàleg", és a dir, que s'admet la possibilitat d'informació falsa; "els articles aquí ofertats no es troben disponibles en quantitat suficient en totes les tendes del grup empresarial", és a dir, espavila't a trobar-ho i a veure si tens la sort que aquell dia el treballador de la botiga vol trucar a una altra botiga del grup a veure si encara queda algun exemplar; "les fotografies i les il·lustracions no tenen caràcter contractual", i així anar fent.

Amb aquestes clàusules els autors jurídics i intel·lectuals del document Catàleg de Joguines s'eximeixen dels compromisos que socialment han volgut preassumir mitjançant la publicació del document. Si presentes un seguit de productes com a oferta als clients, perquè després es desdiuen de la presumpta veracitat de la informació aportada? Bé, aquest és el joc del mercat. D'aquesta manera, amb les clàusules d'exempció, el documents presumptaments probatoris i, com a tals, amb una certa garantia jurídica, deixen de ser-ho automàticament, donant pas a un espai no reglamentat on l'arbitrarietat de l'empresa pot acabar afectant els desitjos del consumidor. Una forma intel·lectual acaba anul·lant una altra forma intel·lectual, o el que diuen les matemàtiques: -1 + 1 = 0.

Amb la creació d'ambigüetat, amb l'anul·lació dels compromisos, el document torna a ser instrumental i jurídicament imperfecte. Només és probatori de la manca de compromís de l'empresa que ven els productes i del seu interès comercial (per altra banda plenament legítim). Diplomàticament però, el document no disposarà de credibilitat jurídica ni diplomàtica al no garantir amb els seus elements formals la integritat dels compromisos que aparentment el Catàleg volia assumir.

Encara hi ha una darrera clàusula interessant: la clàusula de protecció del medi ambient. "No el tireu a la via pública", "aquest catàleg és biodegradable", és a dir, que el pots tirar sense por perque tot i que no pots creure res del què hi posa, almenys no malmetràs el medi ambient. Gràcies a aquesta clàusula, el Tió, el Pare Noel i els Reis d'Orient, passen del catàleg, el tiren a la brossa sense embuts i passen directament a l'acció. Amb la seva màgia s'estalvien d'haver de passar per les ambigüetats, imperfeccions i inconcrecions dels sistemes jurídics de les societats dels humans, sobretot les occidentals.

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!!

Comentaris

Hola,

El document, per tant no deixa de ser un esquer per a afavorir que els clients reis mags o tió s'apropin al centre comercial en qüestió. Potser ja a part del fet que la forma del catàleg no li atorga cap validesa jurídica, l'únic que li pot donar un cert valor és la legislació que prohibeix la publicitat enganyosa. En aquest sentit han de complir amb el preu fixat en el catàleg, això sí, amb nombroses limitacions com comentaves, i per tant en algun moment podria tenir un valor probatori en cas d'incompliment per part del centre comercial.
Efectivament amb l'autoanul·lació de la forma intel·lectual el document no assumeix cap compromís legal. Amb les clàusules d'exempció de compromís preserva els mínims d'acompliment de la legislació que prohibeix la publicitat enganyosa. I en definitiva, només és prova de la voluntat d'oferir uns productes, però no ho és d'unes condicions concretes que poden variar en qualsevol moment a discreció de l'ofertant. Feta la llei, feta la trampa. I la trampa feta mitjançant la documentació de la seva incapacitat per a compremetrer's.
Tinuviel ha dit…
¿Pero te regalan el pulpo o no?

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…