Pot la descripció arxivística, descriure diplomàticament?

Una ràpida anàlisi de la definició que ofereix la NODAC d'Unitat Documental Simple, podria acabar irritant als diplomatistes més convençuts. I és que si la unitat documental simple és la "unitat arxivística més petita i indivisible intel·lectualment", aleshores qualsevol exercici d'anàlisi de les formes física i intel·lectual d'un document no seria res més que un exercici inútil. És indiscutible que la definició no és gens afortunada, o en tot cas poc completa.

Més polida sembla la definició de document d'arxiu, la qual afirma que ho és qualsevol "informació enregistrada, amb independència del suport o de les seves característiques físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats." En aquest cas, l'Arxivística admet l'existència de "característiques físiques i intel·lectuals," tot i que no siguin rellevants a l'hora de destriar un document d'arxiu del que no ho és, cosa que caldria debatre. Sens dubte, en aquest sentit, la natura jurídica dels documents objecte de la Diplomàtica, només és una característica de certs tipus de documents que sí poden ser considerats d'arxiu. Per tant, la natura jurídica no és un element decisiu a l'hora de declarar un document com d'arxiu o no. Tot i que també és cert que rarament un document de natura jurídica no serà acceptat com a document d'arxiu, per la seva funció clarament administrativa. En tot cas, l'Arxivística és més generosa i pot admetre com a documents d'arxiu aquells que no tenen una natura jurídica determinada.

En un altre punt de la NODAC s'afirma que "la unitat documental simple pot materialitzar-se en un sol foli o diversos, un quadern, un llibre, etc., però independentment de la forma que prengui o del seu embalum, en cap cas no la podem subdividir perquè, en fer-ho, fragmentaríem la informació que ens ha de comunicar." Certament, una de les necessitats fonamentals per a poder confiar en un document és la seva completesa, la seva integritat formal i física. Però també és cert que si impedim la seva subdivisió o anàlisi per parts, podem impedir una comprensió més acurada del document. L'Arxivística doncs, es conforma amb una descripció superficial de la unitat documental simple i impedeix la seva atomització crítica? És a dir, l'objectiu és "localitzar" o "localitzar i comprendre"?

Des del punt de vista de la Diplomàtica hi ha aspectes que la descripció arxivística no té resolts. Un d'ells és la incapacitat d'avaluar les característiques de la forma intel·lectual dels documents. A diferència de la descripció diplomàtica que posa en crítica cada una de les clàusules d'un document, l'Arxivística només disposa de l'apartat d'Abast i Contingut. Aquest apartat és massa lliure, genèric i no permet dissociar els elements essencials per entendre la gènesi del document ni les seves característiques internes de manera més analítica.

Cal ser més crítics. La NODAC en alguns aspectes ha obviat les possibilitats de la Diplomàtica a l'hora d'afinar en el nivell de descripció més baix. Hi ha afirmacions inadmisibles com ara la que hem apuntat al principi sobre la incapacitat intel·lectual per analitzar el document a nivells inferiors a la unitat documental simple. En un altre punt s'afirma que "la majoria dels documents simples tenen base textual, però molts altres, més o menys recurrents en fons d’arxiu, són de distinta natura, com ara fotografies, segells, impresos, plànols geogràfics, dibuixos tècnics, documents sonors o audiovisuals i d’altra índole. Molts d’aquests tipus documentals tenen normes específiques de descripció, cosa que no passa en el cas dels documents textuals, la tipologia interna dels quals pot ser molt variada." No és acceptable que es consideri la inexistència de normes específiques de descripció pel que fa als documents textuals, quan des dels origens de la Diplomàtica al segle XVII aquests han pogut ser analitzats, criticats i fins i tot, verificats com a testimonis històrics i autèntics, després d'haver-los descrit amb profunditat. És una consideració delicada.

En aquest punt cal dividir l'objecte de la nostra anàlisi: una cosa és la Descripció Diplomàtica que fa la Diplomàtica Clàssica i l'altra la que fa la Diplomàtica Contemporània o Digital.

Pel que fa a la primera és cert que l'edició diplomàtica, malauradament, cada vegada s'estila menys. S'opera a partir de coneixements paleogràfics més o menys reexits, però no es destrien els elements diplomàtics més significatius en l'aparat crític. Tenim edicions interessants, però incompletes i rarament crítiques. Sense crítica, la seva capacitat d'esdevenir un testimoni històric fiable no està demostrada. L'edició crítica té com a objectiu la presentació del text, una feina més senzilla, que intepretar-lo adequadament, situar-lo en un context de producció o verificar-ne a partir dels seus elements interns la seva presumpta autenticitat. Calen coneixements. En aquest sentit, una proposta de fa poc més de dos anys pot ser una alternativa a l'edició acrítica dels textos. Es tracta d'una fitxa de descripció diplomàtica que ha proposat el doctor Pere Puig i Ustrell al seu llibre Los pergaminos documentales, que son y como se tratan, editat per Trea, l'any 2008. Tristament la seva proposta no s'ha verificat encara amb detall per haver sorgit fora de l'Acadèmia, i aquesta sempre actua de manera insuficient quan ha de tractar allò que de manera endogàmica no produeix en el seu interior. Cal posar en funcionament la seva proposta i verificar-la del cert. Té potencial, sobretot coneixent la sobrada solvència de l'autor en aquest tema.

Pel que fa a la descripció que pot realitzar la Diplomàtica Contemporània i Digital, sens dubte el seu objectiu no és determinar el testimoniatge històric d'un document, sinó assegurar-ne la seva autenticitat des del moment de la seva producció. No es tracta doncs, d'una descripció erudita com pot semblar la descripció arxivística o la diplomàtica, sinó d'una aposta per dotar de fortalesa jurídica, de confiança i de potència autèntica els documents en producció. D'aquesta manera, la seva descripció es transforma en l'elaboració d'un compendi de metadades orientades a informar del context, l'estructura i el contingut del document. En aquest sentit, a diferència de la descripció arxivística, l'atomització torna a ser palesa i la necessitat d'una major profunditat d'anàlisi inqüestionable.

En conclusió, la descripció arxivística cobreix les necessitats demostratives d'autenticitat i fiabilitat dels documents en totes les èpoques? Poc s'ha dit fins ara d'aquest punt. Pensem que la descripció diplomàtica pot ajudar a una comprensió més exhaustiva de les unitats documentals. I si assolim això, obrirem un espai a la possible certificació de les nostres pròpies descripcions, deixant de banda la simple exhibició erudita i passant a ser, l'Arxivística i la Diplomàtica, un conjunt de ciències que es cobreixen de la màxima autoritat en allò que gestionen.

Comentaris

Paco Fernández ha dit…
Hola Joan, aprovecho para darte la enhorabuena por el blog (y, de paso, por tus publicaciones).

En mi opinión, una descripción archivística no puede concebirse en general, como un estudio del documento (ni diplomático, ni histórico, etc.). Y menos en un momento en que se predica (aunque no sea algo nuevo en Archivística) eso del "more product, less process". Ni puede ni debe serlo. Creo que entre los objetivos de la descripción archivística no se encuentra el demostrar la autenticidad y fiabilidad de los documentos, algo que se puede conseguir a través de otros procesos archivísticos. En definitiva, no entiendo la necesidad (para el archivo y para el usuario) de convertir la descripción archivística en descripción diplomática.
Hola Paco, gracias por el cumplido. A ver si le damos continuidad.

En cuanto a tu opinión. Sin duda alguna: la Archivística es una cosa y la Diplomática es otra. Pero eso en el plano erudito. En el mundo real las dos disciplinas se dan de la mano, se funden e incluso parecen la misma cosa. Por ejemplo, cuando tu dices que hay procesos archivísticos que permiten demostrar autenticidad y fiabilidad en los documentos, estás aplicando método diplomático, de otro modo no es posible, porque la Archivística no procede nunca en este modo. La pregunta de fondo, pues, es si las dos disciplinas pueden ser solidarias y aceptarse. La crítica a la NODAC de mi post pasa por el olvido en algunos puntos de la existencia de los valores de la Diplomática, continuando con un posicionamiento finalista. No se trata de convertir la descripción archivística en diplomática, almenos en los niveles superiores de descripción, pero quizás sí sería interesante a nivel de unidad documental simple. Creo que la descripción mejoraría en sobremanera, sobretodo porque cuando se recurre a este nivel de descripción es que queremos aportar conocimiento en detalle.
Paco Fernández ha dit…
Acabo de releer el post y, sobre todo, el penúltimo párrafo y empiezo a entenderlo (y a compartirlo).

En efecto, comparto la necesidad de una mayor atomización (elementos de descripción más estructurados, modelo datacéntrico de descripción) y la importancia de las relaciones (contexto, contexto, contexto).

Tendré que seguir más atentamente tu blog y diplomatizarme un poco. Saludos!

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos