dissabte, 27 de novembre de 2010

El Perfil Documental: el document, les seves circumstàncies i els seus límits

Motivada per una traducció ràpida del concepte Record profile utilitzat pel projecte InterPares 1, que a la vegada deriva d'una traducció de l'expressió italiana Profilo documentario, ha arribat a la Diplomàtica en català i castellà el concepte de "Perfil documental". Amb aquesta expressió, que encara no ha fet una especial fortuna en el llenguatge professional d'arxivers, gestors documentals, gestors de la informació o informàtics, s'amaga el que comunament es coneix com a "Esquema de metadades".

El Perfil documental, en rigor, és aquell conjunt de metadades que permeten compilar un seguit d'atributs relatius al contingut, al context i a l'estructura d'un document electrònic. Dins els atributs de contingut podem trobar aquella informació relacionada amb l'objectiu, missió i identitat del document; els atributs de context situen en l'espai, el temps, l'entorn de producció, l'usabilitat i les possibilitats d'accés del document; els atributs d'estructura referencien les seves característiques físiques i intel·lectuals, la informació relacionada amb l'entorn electrònic que es pot utilitzar per a la representació del document, entre altres coses. De fet un Perfil documental, tal com l'estan entenent i aplicant les diferents ciències, pot ser tant obert i extens com es vulgui, amb una capacitat expansiva sense límits. I aquest és el principal defecte del propi perfil.

L'origen del Perfil documental, però, no es troba amb l'aparició dels documents electrònics. És molt anterior. De fet qualsevol anotació que es realitzés, de manera addicional, al costat, a l'interior, al dors d'un pergamí documental, posem per cas, es podia considerar un protoperfil documental. Qualsevol anotació realitzada amb posterioritat a l'elaboració del document, que aportés informació relativa al seu contingut, al seu context de producció o arxivament o a les seves característiques estructurals, es podia considerar informació de perfil. La característica fonamental a recordar d'aquesta pràctica antiga és que la informació de perfil es trobava físicament ubicada en el mateix document i no de manera separada o autònoma.

El Perfil documental, per tant, és una anotació del document original, associada física o lògicament al propi document. Sense document no hi ha perfil possible, sense perfil ens manca informació important d'origen contextual relativa als usos o al contingut del propi document. El Perfil documental és solidari del document i l'ajuda a comprendre, a contextualitzar, a explicar, a preservar i a constatar-ne la seva autenticitat i fiabilitat. És, als ulls de la Diplomàtica, un element prioritari.

Com ens el trobem actualment en entorns electrònics? El trobem configurat dins l'entitat intel·lectual anomenada objecte digital. Aquest ve conformat per un document, més un format de dades, més un conjunt de metadades. És el concepte Contingut [3] que vàrem analitzar fa uns quants dies en aquest blog. Aquest objecte digital aglutina el document pròpiament dit, les seves circumstàncies de producció, gestió i eventual arxivament, i la seva codificació en format binari.

Les circumstàncies de producció, gestió i eventual arxivament configuraran el seu perfil documental. Un perfil que haurà de ser tant complet com sigui possible, d'igual manera que demanem als documents que siguin complets perquè puguin produir efectes. Haurà de ser clarivident, accessible i usable a l'ull humà i a la màquina. I, per sobre de tot, haurà de ser inexcusablement pertinent al document que s'associa. Perquè en entorns electrònics, disposar el perfil físicament en el document és difícil, i per tant anirà associat. En cap cas, com hem dit, ni separat ni autònomament disposat.

I amb aquesta reflexió arribem de nou, al problema del perfil que hem apuntat al principi. Fins on ha d'arribar aquest perfil? Quins són els límits informatius d'aquest perfil? Diplomàticament diríem que els límits es troben en el propi document i en aquells altres documents als quals pugui fer referència o estigui associat indefectiblement a l'interior d'una unitat documental composta, per exemple. Però aquest apunt procedent de la Diplomàtica clàssica és precisament un dels més criticats a aquesta ciència. Els paradigma actual d'hipertextualitat, els objectius dels webs semàntics, de les ontologies informàtiques, dels llenguatges RDF, OWL, etc., apunten a unes xarxes d'atributs que, de manera solidària i sobretot extensíssima, poden informar sobre un context fins a l'infinit. Tanmateix, aquest és també un dels problemes d'aquests paradigmes, cada ontologia és una possible interpretació del document, i per tant, també podrien aquestes ontologies ser inacabables.

Això em fa pensar en aquelles persones que volen explicar-te una cosa i comencen a recordar elements contextuals que van afegint per la via de l'oració composta coordinada o iuxtaposada, i que no acaben de concretar mai allò realment rellevant del discurs que volen transmetre. Amb perfils documentals extensos, i per tant, amb esquemes de metadades extensos, ens perdem per les branques de la descripció. Volem ser tant analítics, que perdem les virtuds de la síntesi i del propi document, que va ser fet només amb una intencionalitat concreta i pertinent i no per a altres coses. Descriure per la via d'un perfil documental és interpretar. I interpretar té uns límits, sinó derivaríem la intepretació documental cap a principis relativistes, post-moderns i creatius, que ens farien perdre la vista i el control sobre aquest. Amb els nous llenguatges descriptius polim fins a la sacietat la forma, però correm el perill d'oblidar el contingut.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan,

Només felicitar-te per la iniciativa d'aquest bloc, que no només aporta un plus important a la professió, sinó que t'obliga a tu a endreçar i plasmar conceptes i idees molt sovint difícils de desgranar. I a més a explicar-les. Una molt bona feina i un molt bon professional.Felicitats.


Salut i blocs!

Joan Pérez Ventayol

Joan Soler Jiménez ha dit...

Gràcies Joan. Com bé saps no és gens fàcil explicar segons què, però d'aquesta manera es posa a sondeig de les persones que ho llegiu i la vostra opinió permet perfeccionar-les o descartar-les. Salut company!

Publica un comentari a l'entrada